Un Due Tre Stella /5

La quinta puntata d’Un Due Tre Stella. Conduce Sabina Guzzanti.

Puig, Fernández-Díaz, Cameron i Obama

Què tenen en comú Felip Puig, Jorge Fernández-Díaz, David Cameron i Barack Obama? Als quatre polítics els uneix una concepció molt restrictiva d’Internet. La base del seu discurs és que Internet és un niu de delinqüents. Aquests polítics veuen criminals per tot arreu i creuen que el principal culpable és, evidentment, Internet. El més preocupant és que les al·lucinacions d’aquests homes posen en el punt de mira un mitjà de comunicació mundial que res té a veure amb allò que ells asseguren.

Sota el pretext de la lluita contra la “violència urbana”, a Espanya, però molt especialment, a Catalunya, s’està creant un estat d’opinió favorable a declarar culpable d’integració criminal a una persona pel sol fet d’haver dit no sé què a Internet. A més el conseller Felip Puig, admetent que “l’actual sistema de seguretat no fa por“, va mostrar-se favorable a la censura i la persecució penal de tots aquells que s’atrevissin a qüestionar el “sistema” a Internet perquè no li tenen por. Com que la població no té por, cal mà dura i recórrer a reformar, per enèsima vegada, el Codi Penal.

A Gran Bretanya, com que els seus ciutadans tampoc tenen por del sistema de seguretat (recordin les imatges del passat mes d’agost), el govern proposa rastrejar tot el que facin els britànics a Internet, al telèfon mòbil i al correu electrònic. Cameron vol atorgar la potestat als serveis d’intel·ligència de vigilar als ciutadans i d’obtenir la seva informació personal i privada. Atac als drets fonamentals dels ciutadans? No, protecció als ciutadans. És el mateix que deuen pensar els dirigents de la Xina o l’Iran.

Per últim, Barack Obama, després del fallit intent d’aprovar SOPA, presenta un projecte de llei que va més enllà d’aquell i que suposaria una invasió de la privacitat sense precedents. En aquest cas als Estats Units, al discurs de la lluita contra la criminalitat organitzada a través d’Internet, se li afegeix un agreujant: la infracció de la propietat intel·lectual.

En tots els casos sempre hi ha un objectiu clar: silenciar Internet, desprestigiar-lo i criminalitzar a tot aquell que en faci un ús “no volgut” pels governs. Perquè volen convertir Internet en una televisió, oferint continguts perfectament controlats, mastegadets i a punt per ser digerits per part d’un públic dòcil, callat, obedient i analfabet.

Un Due Tre Stella /4

“Il lavoro”. Ospiti: Gad Lerner, Raffaele Guariniello e Max Tortora. Il nuovo personaggio di Sabina Guzzanti: Il Presidente della Repubblica Giorgio Napolitano.

Il tema centrale della puntata al quale saranno dedicati contenuti satirici e talk di approfondimento sarà il “lavoro”.

Ospiti in studio: il conduttore de L’Infedele Gad Lerner, Raffaele Guariniello magistrato, oggi Procuratore Generale, la cui attività è principalmente rivolta ai settori del lavoro (inchiesta acciaieria Thyssen Krupp di Torino), della salute (inchiesta sulle morti sospette nel mondo del calcio), Antonio De Luca, operaio metalmeccanico, sindacalista Fiom-Cgil, cassaintegrato della Fiat di Pomigliano e i comici Max Tortora e Rosalia Porcaro.

Oltre a Barbara Palombelli e Emma Marcegaglia, Sabina Guzzanti proporrà un nuovo personaggio a tutt’oggi inedito: vestirà infatti i panni del Presidente della Repubblica Giorgio Napolitano.
A questi si aggiungono le due ragazze americane che aiutano gli italiani, attraverso dei filmati di youtube, a vivere senza welfare.

Oltre a Caterina Guzzanti che tornerà con Vicky, la neoattivista di “Casapau”, personaggio già diventato un “cult”sul web, si esibiranno anche due nuovi volti della satira italiana: Edoardo Ferrario con le sue “interpretazioni” dei servizi dei TG, e Saverio Raimondo e il suo “italiofobo”. Tra i protagonisti anche Nino Frassica nei panni del direttore del fantomatico settimanale “Antiprimi” e del Mago Acirfass, e Lady Coco con la sua musica Hip Hop. Nel corso della puntata andrà in onda anche il quarto episodio de “La Banca della Magliana” interpretata dai protagonisti della serie tv “Romanzo Criminale” Riccardo De Filippis, Francesco Montanari, Alessandro Roja, Andrea Sartoretti e Fabio Camilli.

Per què dir NO a ACTA?

Infografia realitzada per Derechoaleer.org, un treball impressionant.

Un, Due, Tre, Stella /1

La prima puntata di Un Due Tre Stella in onda su La7. Conduce Sabina Guzzanti. Uno di piu interessanti puntate sulle tivú italiana.

Les simpaties del rei amb els colpistes del 23-F

Vilaweb recull una notícia publicada pel setmanari alemany Die Spiegel segons la qual el diplomàtic alemany Lothar Lahn coneixia les simpaties del rei Joan Carles I amb els militars colpistes protagonistes del 23-F. La notícia no pot sorprendre a ningú perquè des de fa anys sabem de les simpaties del rei amb els sectors més reaccionaris del país.

Espanya (i d’altres països europeus) ja ha signat l’ACTA

Àustria, Bèlgica, Bulgaria, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia, Espanya, Suècia i el Regne Unit ja han signat el tractat d’ACTA. Recordem què és ACTA:

• ACTA converteix als proveïdors de servei d’Internet (Telefònica, ONO, Jazztel, etc.) en la policia privada dels drets d’autor i els responsabilitza de les accions dels seus clients.
• Imposa sancions penals (presó) per conceptes poc clars relacionats amb la infracció dels drets d’autor.
• L’aprovació de ACTA ha passat per damunt de qualsevol procés democràtic, negociant-se a esquenes del ciutadà i de tots els membres del Parlament Europeu. i de Tots els MEMBRES del parlament Europeu.

L’associació en defensa d’Internet i les llibertats dels ciutadans La Quadrature du Net ens proposa una sèrie d’accions que podem fer per pressionar als eurodiputats per tal què no acceptin ACTA. Sembla que encara hi ha marge de maniobra per rebutjar ACTA des del Parlament Europeu, tot i les pressions de la pròpia Comissió.

Terrassa continua a la “tercera corona”

Llegint l’article del periodista terrassenc Eduard Martín-Borregón em recorda una campanya que en Raúl Jiménez i jo mateix vam iniciar al 2003 (nota al blog, a laMalla.cat i infoterrassa.com) per demanar que  s’inclogués Terrassa a la segona zona tarifària de l’ATM (l’entitat que decideix els preus dels títols del transport públic), corregint al nostre entendre, un greu error que provocava (i segueix provocant) un perjudici econòmic als terrassencs que volen moure’s pel territori en transport públic. Han passat els anys i tot continua igual, malgrat les bones paraules dels polítics de torn.

Estic d’acord amb Martín-Borregón, Terrassa paga un impost extra injustificat per agafar el transport públic. I ningú a dia d’avui ens ha donat els motius pels quals això és així. Per fer memòria, reprodueixo el text del manifest que vam penjar a Internet el 2004:

Campanya ciutadana a favor d’una mobilitat justa per Terrassa

A principis d’any, Terrassa entrava a formar part de l’Autoritat del Transport Metropolità, l’ATM, entitat que integren les empreses del transport públic de tota l’àrea metropolitana de Barcelona. L’objectiu d’aquesta entitat és la unificació de tarifes i desenvolupar l’anomenat “Sistema Tarifari Integrat” que permet la utilització dels diferents modes de transport (Metro, Autobús, FGC i Renfe) necessaris per realitzar un desplaçament (origen- destinació) amb els transbordaments despenalitzats dins d’un límit horari.
Transports Municipals d’Egara, com a empresa que dóna servei de transport públic a la ciutat de Terrassa, va signar un conveni l’any passat per formar part de l’ATM a partir de l’1 de gener del 2003, i per debatre a on s’havia d’ubicar la ciutat dins del mapa de zonificació. L’ATM va incloure a Terrassa dins de la 3a corona, en canvi, la ciutat veïna de Rubí o Sabadell estan a la 2a corona. Això suposa pels usuaris que vulguin anar de Terrassa a Sabadell que han de comprar un títol de dues zones.

Amb aquesta mesura, els ciutadans de Terrassa, gràcies a la Integració Tarifaria, van quedar aïllats de la resta del Vallès i van quedar en una situació de marginalitat econòmica respecte ciutats properes a la nostra ciutat. Si parlem de números, un veí de Sabadell pagaria per anar a Barcelona 1,55 euros quan nosaltres estem pagant 2,20 euros.
Com a excepció, cal remarcar que les ciutats de Rubí i Terrassa van acordar no cobrar per un viatge dues corones sinó una, però això no passa amb Sabadell.

La Integració Tarifaria pretenia abaratir els costos de transport entre modalitats (bus, metro, tren), però a Terrassa el que ha aconseguit és un encariment dels viatges.

La Campanya “Mobilitat Injusta per Terrassa” el que pretén és canviar les regles del joc i fer que Terrassa passi a estar on es mereix, a la 2 corona. Per aquesta raó s’han iniciat una sèrie de converses amb els responsables de l’ATM i l’ajuntament, però fins el moment no s’ha arribat a cap acord.

Protecció de dades o ocultació d’informació sensible?

La Comisión Europea propone obligar a las web a borrar datos personales, vídeos o fotografías de Internet a petición de los usuarios europeos según ha anunciado la comisaria de Justicia y Derechos Fundamentales Viviane Reading. (EL PAÍS, 25 de gener 2012).

Una bona notícia en favor de la protecció del dret a la intimitat dels ciutadans? O en realitat la reforma intenta amagar informació compromesa pels polítics i personatges poderosos del vell continent? Ho dic perquè gràcies a Internet és molt ràpid i accessible per tothom recuperar informació d’arxiu publicada a la premsa sobre polítics corruptes, empresaris defraudadors… A qui beneficiarà aquesta mesura legal? (Més informació)

Camp lluire d’acció a la xarxa per a l’extrema-dreta espanyola

Així actua l’extrema-dreta espanyola a la xarxa. Impunitat i llibertat d’acció.