“Do you agree that Scotland should be an independent country?” Especial Scotland’s future de la BBC. Més detalls del pla presentat avui.
Referèndum per a la independència d’Escòcia
Cita
Deixa un comentari
Protecció de dades o ocultació d’informació sensible?
Cita
La Comisión Europea propone obligar a las web a borrar datos personales, vídeos o fotografías de Internet a petición de los usuarios europeos según ha anunciado la comisaria de Justicia y Derechos Fundamentales Viviane Reading. (EL PAÍS, 25 de gener 2012).
Una bona notícia en favor de la protecció del dret a la intimitat dels ciutadans? O en realitat la reforma intenta amagar informació compromesa pels polítics i personatges poderosos del vell continent? Ho dic perquè gràcies a Internet és molt ràpid i accessible per tothom recuperar informació d’arxiu publicada a la premsa sobre polítics corruptes, empresaris defraudadors… A qui beneficiarà aquesta mesura legal? (Més informació)
Camp lluire d’acció a la xarxa per a l’extrema-dreta espanyola
Enllaç
Els perills de la centralització de serveis a Internet
Hem conegut per la premsa les excentricitats i els luxes del propietari de Megaupload, l’alemany Kim Schmitz, a qui l’FBI ha tancat el lloc web per cometre frau, blanqueig de diners i violar la legislació sobre drets d’autor. Des del meu punt de vista, el problema del “cas Megaupload” no és el tancament en si de la pàgina web (amb la pèrdua de fitxers personals que ha suposat), sinó la demostració, una vegada més, de la fragilitat d’una Internet centralitzada (o re-centralitzada, seguint David De Ugarte). Com el propi De Ugarte escriu al seu blog des de fa alguns anys, la tendència creixent a centralitzar els serveis d’Internet en uns pocs ordinadors (això és, que tot el que fem a Internet es troba en molt pocs ordinadors -o empreses d’Internet-) està posant en perill la pròpia xarxa. Si tothom ha vingut a utilitzar els serveis de Megaupload per emmagatzemament els seus fitxers, fossin legals o no, una vegada tancat aquest web, una part molt important d’Internet ha quedat fora de servei. El mateix passaria si un dia un Estat decidís tancar o inhabilitar l’accés a Facebook. Aquest és el veritable gravíssim problema que té ara mateix Internet.
La centralització d’Internet ha donat un gran poder als Estats. Al quedar tota Internet en molt poques màquines (servidors d’Internet) és molt fàcil per un govern procedir al tancament d’aquests serveis i per tant, atacar la població que en feia ús. En contra, si Internet es mantingués com un sistema descentralitzat, amb multitud d’ordinadors connectats entre si, és molt més difícil causar grans danys a la xarxa quan un Estat decideix tancar un d’aquests ordinadors. Precisament és d’aquesta forma com funcionen les xarxes P2P, que per si algú ho ha oblidat, permeten l’intercanvi d’arxius entre ordinadors.
En conclusió. Cal recuperar la llibertat que ens dóna Internet, tornant a esquemes distributius i descentralitzats de la xarxa, deixant d’utilitzar uns pocs serveis centralitzats per recuperar la nostra llibertat personal utilitzant molts ordinadors connectats entre si.
Demòcrata de tota la vida
Aquesta setmana ha mort Manuel Fraga Iribarne, un demòcrata de tota la vida, a qui la (des)memòria història del nostre país ha permès viure plàcidament d’ençà la mort del tan estimat (per ell) dictador Francisco Franco. No m’estendré en els detalls de la seva dilatada trajectòria política i personal. És per tots ben coneguda. Però cal fer una observació urgent i crec, necessària. Alguna cosa no funciona bé en la democràcia espanyola, quan s’està rendint grans homenatges a una persona que lluità en contra de la democràcia. Contrasentit? Spain it’s different. Fraga, que hauria d’haver estat jutjat, processat i inhabilitat per l’exercici de la política per haver participat en una dictadura sanguinària i criminal nascuda d’una guerra civil contra la democràcia republicana, fundà un partit polític, redactà la Constitució de 1978, i governà anys i anys, la comunitat autònoma de Galícia, per acabar els seus dies com a senador.
De tot el que s’ha publicat aquests dies sobre Fraga per part d’aduladors i delinqüents intel·lectuals, l’únic que es mereix un aplaudiment és l’article del professor Juan Carlos Monedero: “Fraga, un franquista“.
El “govern secret” de Wall Street
Cita
La democracia estadounidense está raptada por un gobierno secreto que muchos investigadores han identificado como siendo una poderosa oligarquía que manipula desde la sombra la esencia misma del Estado, disponiendo a su antojo e interés la riqueza financiera del país sin que ninguna institución del Estado sea capaz de someterla. Utilizando la plancha a billetes indiscriminadamente y creando riqueza de nada, esta elite sin escrúpulos ha arruinado la economía del país y ha creado la más grande burbuja especulativa de la historia, aquella del dólar, que finalizará con la desaparición de esta moneda como reserva internacional.
L’altre Steve Jobs
Cita
En realidad, Steve Jobs era muy representativo del emprendedor que ha hecho una enorme fortuna a base de utilizar y explotar para beneficio propio bienes comunes sin los cuales no hubiera alcanzado su éxito. Es más, su fortuna se basó, en parte, en una enorme explotación de otros seres humanos. Veamos los datos, comenzando por sus características como empresario empleador. Apple, la empresa de Steve Jobs, no fabrica sus productos en EEUU. Lo hace en Shenzen, una ciudad de China conocida como el Silicon Valley chino, donde trabajan 420.000 trabajadores en condiciones miserables. El grupo empresarial Foxconn dirige tal conglomerado de industrias que producen aparatos electrónicos. En este lugar, incluidas las fábricas de Apple, se explota brutalmente a sus trabajadores (no es extraño que trabajen seis días a la semana 16 horas al día) en condiciones militares en sus cadenas de montaje. Existe un ambiente de terror bien documentado por la obra de Mike Daisey (The agony and the ecstasi of Steve Jobs) en ninguna parte mencionada en la bacanal de elogios escritos a razón del homenaje a su figura.
Vicenç Navarro. “El otro Steve Jobs“, publicat a Público, el dijous 15 de desembre de 2011.
La història d’Internet
“History of the internet” is an animated documentary explaining the inventions from time-sharing to filesharing, from Arpanet to Internet. The clip was made by Melih Bilgil — http://www.lonja.de
(Amb subtítols en castellà)
Per què SOPA no és tolerable
Aquest dijous 15 de desembre és el dia en que el Comitè Judicial del Congrés dels Estats Units d’Amèrica està discutint SOPA (Stop Online Piracy Act), projecte de llei que de ser aprovat limitarà greument les llibertats a la xarxa. Com ja hem dit en aquest blog, l’aprovació d’aquesta llei tindrà efectes perjudicials per a tot el món, perquè els Estats Units d’Amèrica controlen bona part de la infraestructura d’Internet. La llei planteja una censura a gran escala d’Internet, sota el pretext de la lluita contra la pirateria informàtica.
CIhristopher Dombres (cc-by via Flickr)
Estem a les portes d’una Internet amb fronteres. Amb SOPA, els Estats Units d’Amèrica volen posar sota el seu control la xarxa. Un atemptat contra la llibertat d’expressió i també contra la sobirania dels Estats.
SOPA es una ley peligrosa Amenaza el sector más vibrante de nuestra economía — el comercio en Internet. [..] Tiene muchas infirmezas constitucionales además de ser potencialmente peligrosa para la estabilidad y seguridad del sistema de direccionamiento en Internet, también afectará la política exterior de Estados Unidos y el apoyo a la libertad de expresión en Internet en todo el mundo.
La Wikipedia està promovent una campanya de protesta contra SOPA. Asseguren que si s’aprova la llei, aquesta important web haurà de tancar. Geof Brigham recull de forma molt clara i detallada per què SOPA és terrible (traducció a l’espanyol d’ALT1040):
Nos han pedido nuestra opinión legal, así que diré mi opinión sobre la nueva versión de SOPA, la cual sigue siendo una amenaza a la libertad de expresión en Internet.
- La nueva ley aprieta sobre la DMCA y la jurisprudencia federal que promueve una Internet como la cooperación entre titulares de derechos de autor y proveedores de servicios. De este modo, SOPA creará un régimen donde el primer paso será un litigio federal para bloquear un sitio entero, las webs al por mayor. Muy lejos quedará por tanto el aviso legal bajo el protocolo de la DMCA tomando sitios específicos por infracción.
- El crimen será enlazar, no la violación de los derechos de autor. El coste será un litigio, no una simple notificación.
- Los gastos por estos litigios podrían obligar a cualquier sitio sin ánimo de lucro o de bajo presupuesto (como la misma Wikipedia y su movimiento por el conocimiento libre) a impugnar la eliminación. Todas las webs, nacionales o internacionales podrían no tener los recursos para desafiar los procedimientos judiciales de Estados Unidos, incluso aunque se trate de acusaciones falsas.
- El nuevo proyecto de ley permite graves riesgos de seguridad a nuestras comunicaciones y a la propia infraestructura nacional. El nuevo proyecto seguiría permitiendo de forma opcional el bloqueo DNS, alienta el bloqueo y filtrado, una acción que en todo caso debería ser tomada por expertos en seguridad en la red.
- Nosotros mismos, la Wikipedia, tendríamos la tarea de revisar millones y millones de enlaces, sus orígenes, tendríamos que localizar a los “sitios extranjeros infractores” al tratarnos como “buscadores”, tendríamos que impedir artículos y proyectos. Tendríamos que gastar el dinero de las donaciones en personal que vigile. Finalmente, se nos obligaría a bloquear enlaces. Iríamos en contra de la cultura del conocimiento libre.
Encara haurem d’esperar unes hores per saber si SOPA és aprovada.
Sota vigilància permanent
Els darrers documents publicats per Wikileaks, sota el títol “Spy Files“, han posat al descobert un gran sistema de vigilància permanent mundial que engloba des de les comunicacions via telèfon mòbil (mitjançant l’ús de la Blackberry, l’iPhone, Nokia), als correus electrònics, passant per serveis com Facebook, iTunes o Skype, entre d’altres.
Seguint les informacions publicades pel diari digital Owni.fr, “els documents revelats per WikiLeaks dibuixen el paisatge de la vigilància. Un telèfon mòbil és un espia perfecte, les connexions (de pagament o no) una mina d’informació, i les xarxes d’Internet poden ser espiades en l’àmbit nacional”.
Les empreses implicades van crear un “sistema massiu dissenyat per satisfer les necessitats de la intercepció i el control del nivell d’una nació en condicions d’afegir tot tipus d’informació per analitzar, en temps real, un flux de dades a nivell nacional, una terabytes fins a desenes de petabytes“.
En un altre ordre de coses, ens preocupa cada vegada més el que fan les empreses de serveis d’Internet amb les nostres dades. Empreses com Facebook, Microsoft, Yahoo… recollint una infinitat d’informació dels seus usuaris. Què en fan de tot plegat? Jordi Sabaté es planteja en un article si el “Big Data és una amenaça a la nostra intimitat“. L’autor afirma que:
Cada vez que navegamos por la Red, dejamos un rastro disperso de nosotros mismos en las páginas que visitamos, las opiniones que vertemos en nuestras redes sociales favoritas, las fotos que subimos a nuestros servicios de almacenamiento o que comentamos de otros, etc… Todos estos datos comprenden un enorme volumen de información de cada usuario que tiene gran valor para las empresas, ya que así perfilan al máximo la oferta de sus productos, aunque por el momento son bases muy difíciles de analizar dado su tamaño: es lo que se conoce como “big data”.
Cuando entramos en un servicio y realizamos alguna actividad en él, dejamos un rastro de nuestra actitud, nuestro ánimo, nuestra visión de los temas más variados o nuestros gustos estéticos, entre otras muchas pistas que perfilan nuestra identidad. En buena lógica, estos datos pueden corresponder a nuestro perfil público en Internet, algo que todos tenemos y que se refiere a nuestra identidad digital.
L’autèntic problema del “big data”, segons Sabaté, és que aquesta multitud d’informació personal que recollint les empreses d’Internet pugui ser analitzada, integrar-les i extreure’n conclusions de la nostra personalitat i que tot això es pugui vendre en un mercat negre a terceres empreses. La “implicació ètica del big data”, en paraules d’Enrique Dans. El professor Dans arriba a la següent conclusió:
¿Es posible de alguna manera limitar el uso que las compañías hacen de estos datos? Mi impresión es que no. Que estamos evolucionando lentamente a vivir en un mundo en el que, de manera inevitable, las compañías pasan a saber qué compras, cuándo compras, con qué frecuencia, cuándo consumes, con que actitud, con quién… y no porque te estén “espiando”, sino porque tú mismo se lo cuentas.
Em sembla molt inquietant…