Cristina Saéz, periodista de La Vanguardia, publicava ahir un extens reportatge (Sobrevivir sin el Facebook) on analitzava el perquè algunes persones prefereixen quedar al marge de les xarxes socials (la més popular, Facebook). Les motivacions d’aquestes persones poden ser vàries, segons Saéz: per activisme, per protegir la intimitat, per evitar una possible sobreexposició de la seva vida… El reportatge recull les opinions de diversos experts i d’usuaris que en algun moment s’han registrat a Facebook i ho han acabat deixant.  Una de les consultades, la periodista Anabel Herrera, afirma que moltes de les persones es van obrir un perfil en aquestes xarxes socials per seguir la moda, però que ara comencen a deixar d’utilitzar-les. Explica el seu cas: “Fui de Facebook una semana. Me abrí un perfil porque todo el mundo tenía uno y porque parecía que si no estabas en Facebook, no estabas conectada con el mundo. Pero al cabo de poco medi cuenta de que no era cierto. Así que cerré mi cuenta”. Per Herrera no ser present a Facebook no vol dir restar marginat de la vida digital o ser un analfabet digital. Ella mateixa afirma estar hiperconnectada per documentar-se, cercar informació…

De la lectura del reportatge es desprèn que moltes de les persones que han abandonat les xarxes socials ho fan per por a perdre la seva intimitat. És cert que moltes persones sobreexpossen la seva vida a Facebook o d’altres xarxes socials. Però si ho fan és perquè ho volen fer. Hi ha suficients mecanismes per limitar les dades que mostrem en aquestes xarxes socials i sistemes per filtrar aquelles informacions que volen que determinades persones no vegin. Però per damunt de tot hem de ser conscients que som nosaltres que tenim la responsabilitat en decidir els aspectes de la nostra vida personal que volem que les nostres amistats coneguin. És el que he dit algunes vegades: cal un ús responsable de la xarxa. Hem de ser conscients d’allò que volem que la gent sàpiga de nosaltres.

En el fons hi ha el problema següent: moltes persones no s’han donat compte encara que no és bo barrejar un ús personal i professional d’aquestes xarxes socials. El que cal és separar les nostres activitats de la vida real a Internet i cercar solucions determinades per cada un dels àmbits socials pels quals ens interessa interactuar en una xarxa social. O sigui, cal diversificar: activitat personal i amistats en una xarxa social (tipus Facebook) i activitat professional i laboral en una altra xarxa social (tipus LinkedIn). I després, filtrar els contactes, crear llistes d’amistats i distribuir-les segons el grau d’amistat que hi tenim amb elles a la vida real.

És el que explica Tíscar Lara, periodista i blocaire: “las redes sociales aún tienen que madurar. Estamos todavía en el momento de usarlas sin pensarlas demasiado; de hacer un uso muy ingenuo, en el que ponemos mucho contenido; mezclamos contactos profesionales y personales y no somos del todo conscientes de las implicaciones que eso tiene. Sólo cuando el usuario lleva un tiempo de actividad, comienza a percatarse. Yes entonces cuando se producen reacciones como las de cerrarse el perfil, al darse cuenta de que se han sobreexpuesto. Con las redes sociales cuesta mucho gestionar los límites de privacidad“.

I vosaltres, quin ús feu de les xarxes socials? Sou presents en diferents xarxes socials? Utilitzeu les eines de filtratge per protegir la vostra intimitat??