Quin és el motor de la història?
Ahir a la tarda vam estar reflexionant a la universitat (blog de l’assignatura) sobre quin és el motor de la història, o sigui, quins factors ens fan avançar com a societat. És un debat molt interessant i que a la Facultat no s’acostuma a fer gaire i és molt important perquè segons quina sigui la teva resposta el leitmotiv de la història és un o altre, completament diferent.
Esquematitzant molt podríem dir que hi ha dos postures ideològiques enfrontades. Els seguidors del mètode marxista defensen que el motor de la història no pot ser altra que l’economia i per tant la lluita de classes. Diu la Viquipèdia que el conflicte entre classes socials en sentit marxista (la relació dels diferents grups d’una societat amb els mitjans de producció) ha estat la base sobre la que s’han produït els fets que donen forma a la història. Marx diu al Manifest Comunista que “La historia de todas las sociedades hasta el día de hoy es la historia de la lucha de clases. Libre y esclavo, patricio y plebeyo, señor y siervo, maestro y oficial, en suma, opresores y orpimidos, han estado y están enfrentados entre sí, han mantenido una lucha ininterrumpida, ya oculpa ya abierta, una lucha que en todos los casos terminó con una tranformación revolucionaria de toda la sociedad, o bien con el hundimiento conjunto de las clases en lucha.”
A aquesta visió de la història se la coneix com materialisme històric, basada en la dialèctica entre les forces de producció i les relacions socials de producció. El materialisme històric analitza l’evolució de la divisió del treball i la propietat en cinc realitats socials diferents:
- Comunisme Primitiu
- Mode Antic de Producció
- Feudalisme
- Capitalisme
- Mode Asiàtic de Producció
La visió contraposada és la idealista o d’Història Cultural, que defensa que el motor de la història és l’home, les seves idees i la seva cultura. Els culturalistes obvien els aspectes econòmics i basen la seva investigació història en l’estudi de les idees, com a eix central. Però aquesta visió em planteja certs dubtes. Què és el que fa que els homes pensin d’una forma o d’una altra? Al llarg de la història trobem grans pensadors que han format grans idees, demostrant teòricament que la felicitat està a l’abast de tothom, però aquestes idees en pocs casos s’han arribat a dur a terme. La pregunta és: es guia la societat humana, dividida en classes antagòniques, per les idees filantròpiques de grans pensadors o pels interessos i la lluita entre aquestes classes? Podríem dir més. Quines són les idees i el pensament que coneixem del segle, posem el cas, XIV? No són altre cosa que el pensament de la classe dominant (Església i noblesa), la única que tenia accés a la cultura i al saber. Per tant des d’aquesta perspectiva l’estudi d’una societat seria incomplert.
Crec que la història del pensament humà no es pot obviar, s’ha d’estudiar, conèixer i parlar-ne d’ella en els nostres estudis i investigacions, però l’art, la literatura o la música, com a manifestacions humans estan profundament relacionades amb el desenvolupament de la societat i les relacions de producció que s’estableixen entre els éssers humans. L’economia ha de ser la base de qualsevol investigació i a partir d’aquí incloure-hi tot allò que ens ajudi a entendre la societat a estudiar: les seves idees, la cultura, la música, la literatura…. En definitiva, els historiadors hem de fer una història total, que ho lligui tot. Si no ho fem així la història no l’arribarem a entendre mai.