Dilluns vam començar a la Facultat de Lletres de l’UAB el segon quadrimestre del curs 2008/09, amb una setmana de retard respecte la resta de la universitat com a conseqüència de les ocupacions que vam patir el darrer mes de novembre i desembre. Durant aquests primers dies del nou quadrimestre els professors aprofiten per presentar les seves assignatures, comentar temaris, bibliografies i sistemes d’avaluació. Res de nou. A destacar el considerable volum de feina que servidor tindrà des d’ara i fins a finals de maig-juny. És la nostra feina, per altra banda.

La pregunta que es fa tothom aquests dies a la Facultat és sobre si tornarem a patir una nova ocupació. De fet ha estat una pregunta que des del primer dia de gener es va anar repetint: hi tornarà a haver ocupació? En aquests dos mesos han circulat molts rumors. Com que la transparència informativa de la nostra benvolguda assemblea no és una de les seves característiques, ens tot el contrari, un s’ha d’espavilar per aconseguir informació més o menys fiable, perquè assistir a una assemblea no et garanteix disposar de notícies de primera mà. Un estudiant qualsevol, com jo, de vegades té la sensació que ens amaguen informació. Què tot el que es “discuteix” a l’assemblea ha estat prèviament cuinat. No és una sensació, malauradament, és un fet.

Pel que em diuen les meves fonts d’informació ahir es celebrà una assemblea on es decidí que el proper dimarts 3 de març a les 11.30 es celebraria una nova reunió per decidir quines mobilitzacions emprendre a partir d’ara. Pel que em diuen hi ha sobre la taula quatre propostes, cada una d’elles pitjor que l’altra. Aquestes són les propostes:

1. Vaga general/context de crisi econòmica/ proposta de dos comitès: polític i organitzatiu/ ampliar la lluita a tots els sectors socials
2. 5 setmanes/ augment gradual d’ocupació i aturada de classes/Talls de carretera i mobilitzacions vàries no violentes/ recull de firmes/ que el nostre potencial serveixi d’amenaça/ treure draps bruts del ministeri i varis/ treure a la llum temes com el salari desigual entre professors que fan el mateix
3. SEPC: No vàrem aconseguir res del que demanàvem i s’ha d’apretar. La única pressió real és l’aturada de classes, aconseguir aturar l’activitat acadèmica. Ara! Comparteixen l’anàlisi de la primera proposta que afirma que cal situar-nos en el context econòmic i social de crisi del país i fer sinergies amb els altres moviments socials. Tenim legitimitat per a tornar a fer una vaga indefinida.
4. CAE: Els debats al Rectorat del dissabte i diumenge al matí van ser molt fructífers. S’explica i s’exposa la calendarització.

Aquesta informació m’arriba gràcies a una acta de l’assemblea d’ahir, així que cal donar-li plena validesa. Val a dir que l’acta conté una parrafada ben llarga plena d’autèntics disbarats, que no m’agradaria deixar de reproduir algun d’ells:

Per aconseguir la moratòria és clau arribar a una vaga indefinida. Però hem d’aconseguir anar a la una amb la UB. Abans de la vaga indefinida cal que hi hagi també un pas intermig: que les facultats comencin amb tres dies de vaga sense classes (17-18-19 de Març) i coincidir el dia 19 amb la vaga de primària fins a universitats. I després, fer una valoració per una pròxima vaga general.

Hem de fer vaga general per a fer pressió. Lletres de l’Autònoma és un referent i hem de ser els primers en posar-nos en vaga. Potser s’ha de fer un pas intermig però el dia 21M la nostra universitat ha d’estar ocupada. Nosaltres hem d’arrossegar als altres a la vaga general. És més fàcil ocupar ara perquè després venen exàmens.

Cal molestar al màxim! Encetar d’aquí dues setmanes la vaga indefinida és clau. Hem de coordinar-nos amb la vaga de fam.

És importantíssim aconseguir la moratòria de 2 anys. Bolonya se’ns tira a sobre.Hem de començar a dominar nosaltres, no els òrgans de poder. Hem de tenir la paella pel mànec.

Aquest és el nivell de debat a les Assemblees de Lletres. Alta política diria jo. Sort que tenim d’aquests estudiants compromesos amb el nostre futur! Gràcies! I mentrestant els estudiants normals, com deia abans, estem inversos en la rutina d’inici de quadrimestre. Queda clar quins són els interessos de cadascú.

La meva pregunta és si els estudiants de bé de la nostra facultat, que són la majoria, acceptarem de nou una nova ocupació imposada per una assemblea fantasma deslegitimada que no representa a ningú. Bé si, representa al xiringuito dels quatre que viuen del cuento de l’assemblea.

Continuarem informant…