Demà farà un any que va entrar en vigor el nou Estatut d’autonomia per a Catalunya. Ha passat un any ja des que el president Maragall anunciés des de Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit del país, que el” Estat a partir d’ara seria residual a Catalunya” i que “Catalunya podria fer el que volgués”. S’acorden?
Ha passat només un any i qui el diria. Ha estat un any de molts canvis. Maragall va plegar, l’alcalde Clos també, el PSC es convertia en el partit amb més poder a Catalunya i de cop i volta tot començava a anar malament. Com si les paraules de Maragall haguessin copejat sobre els articles del preuat Estatut, l’Estat feia sentir el seu pes sobre Catalunya amb més força que mai. I tot es girava per a nosaltres.
El 9 d’agost de 2006 va significar l’inici de la demostració que aquest “Estat residual” de Maragall no semblava ser-lo tant. Com ja alguns venien dient des de feia anys, aquesta autonomia concedida a contracor per allà en 1979 començava a resultar no ser tal. Fa un any es va fer palpable que l’Estat ens té més lligats del que semblava i que nosaltres, sense voler-lo, depenem d’ell massa. I aquesta unió no desitjada ens va implicar problemes, precisament perquè cap de les dues parts ha volgut mai estar casades. Catalunya ha volgut imaginar-se un inexistent alt grau d’autonomia i l’Estat mai ha volgut Catalunya més que per a una cosa: espoliar-la.
Aquesta situació va arribar al límit fa un any. Els polítics d’aquí es van adonar que els d’allà no estaven invertint prou a Catalunya i a Madrid miraven per a altre costat. Però tot té un límit i un dia els trens van deixar de funcionar com ho havien de fer i a l’altre el Prat es va col·lapsar i quan no Barcelona es va quedar uns dies a les fosques.
Aquest Estat residual de Maragall va resultar no ser-lo tant i avui més que mai s’ha fet evident que aquest Estat no serà residual fins que no ens retorni tots els milers de milions d’euros que durant anys ens ha espoliat sense pretensió de tornada en forma d’inversions en infraestructures, serveis socials i altres prestacions bàsiques.
Feliç aniversari