Quarta entrega del capí­tol sobre les eleccions generals del 9 de març, on us estic aportant els diferents programes electorals dels partits amb representació parlamentària, fent només esment del que diuen sobre Universitats i R+D+i. Avui toca el torn a Iniciativa per Catalunya Verds. El programa electoral de la formació ecosocialista es pot trobar al web del candidat i és accessible en format PDF. Està distribuït per diferents temàtiques. Pel que ens interessa a nosaltres, el programa d’Universitats i Recerca es troba dins l’àmbit “Societat del Coneixement i dret a la cultura”.

ICV-EUiA presenta un programa en Universitats molt ampli, de cinc pàgines, on es detallen les seves propostes. Fent una lectura d’aquest apartat es veu una preocupació real per fer avançar la universitat. En canvi, les propostes en R+D+i pràcticament no apareixen al programa, quedant incloses en un apartat on es parla d’accés universal a la societat del coneixement i les TIC. Em pregunto si l’accés a les TIC i la R+D+i són exactament el mateix.

Extractes:

• Reforma en profunditat de la llei universitària amb la participació de la comunitat universitària començant pel model de finançament de les Universitats Públiques.

• Equilibri en la representació democràtica de tots els sectors de la comunitat universitària en els diferents òrgans de govern i representació.

• Compromí­s de promoure la participació creixent i protagonista de la universitat en la investigació espanyola i de la seva integració a l’Espai Europeu d’Investigació amb l’objectiu de construir una societat dinàmica basada en el coneixement.

• Participació estudiantil en la vida universitària en una proporció adequada no merament testimonial en tots els òrgans de la Universitat.

PER UN SISTEMA UNIVERSITARI PÚBLIC I DE RECERCA DE QUALITAT, AL SERVEI DE LA SOCIETAT

1. Situació actual

Les universitats es troben en un moment crucial, atesa la propera implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), conegut com procés de Bolonya. Això significa almenys que:

• Caldrà reformar les titulacions, d’acord amb els decrets que ha aprovat el govern central, tasca que comportar a canvis m olt significatius en relació a l’estructura actual;

• I caldrà modificar substancialment la metodologia docent, que s’ha de caracteritzar per la innovació i la nova centralitat en l’aprenentatge de l’estudiantat.

A més, cal afegir a aquesta situació el nou escenari creat a partir de l’aprovació de la Llei orgànica de modificació de la LOU (LOM LOU), que introdueix canvis significatius en l’estructur a del sistema universitari i en la carrera acadèmica del professorat.

A Catalunya s’ha de concretar si es modifica o no la Llei d’universitats de Catalunya del 2003 i, en cas de fer-se, en quina direcció. A aquest escenari cal incorporar, en el cas de Catalunya, la nova dependència de les Universitats del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, de la discussió de l’important i sempre present tema del finançament de les Universitats i de la concreció del Pla d’inversions universitàries (PIU) per als propers anys.

Ens trobem, doncs, en uns m oments de canvis i d’incerteses, per la qual cosa el proper període polí­tic s’intueix com a essencial per definir i concretar els canvis que, sens dubte, caldrà afrontar.

2. Balanç

La legislatura 2004- 2008 s’ha caracteritzat per la indefinició del govern del PSOE en polí­tica universitària i per la manca de lideratge en les actuacions que han de guiar la universitat cap al futur. En efecte, la primera etapa correspon al mandat de la ministra San Segundo, que no va acabar amb cap concreció; la segona, que correspon al mandat de la ministra Cabrera ha tingut més realitzacions, les quals han acabat com han acabat, en gran part per la pressió exercida pel nostre grup parlamentari, que ha concretat acords importants entr e els que cal destacar la reforma de la Llei d’universitats (LOU).

Per a la propera legislatura, caldrà abordar també altres qüestions:

• Reforma en profunditat de la llei universitària amb la participació de la comunitat universitària començant pel model de finançament de les Universitats Públiques.

• Equilibri en la representació democràtica de tots els sectors de la comunitat universitària en els diferents òrgans de govern i representació.

• Compromí­s de promoure la participació creixent i protagonista de la universitat en la investigació espanyola i de la seva integració a l’Espai Europeu d’Investigació amb l’objectiu de construir una societat dinàmica basada en el coneixement.

• Participació estudiantil en la vida universitària en una proporció adequada no merament testimonial en tots els òrgans de la Universitat.

Un altre tema destacat ha estat la Llei d’investigació biomèdica, una llei de garanties no només respecte a la coordinació de la investigació biomèdica sinó garanties a la persona que pot ser objecte i subjecte d’aspectes de la investigació biomèdica, bé rebent o aportant mostres biològiques en cèl·lules embrionàries

humanes, amb el fi últim que els ciutadans es puguin beneficiar dels nous avenços cientí­fics en el tractament i prevenció de les malalties amb les màximes garanties ètiques de qualitat i de seguretat en l’àmbit de la investigació. Haguéssim volgut una llei d’investigació mèdica més que biomèdica, més enllà de la investigació molecular i de la investigació embrionària.

Temes pendents per a la propera legislatura:

• Inclusió de declaracions programàtiques en relació amb la investigació biomèdica relativa a la influència que sobr e el benestar de la societat exerceix el desenvolupament de la ciència, la tecnologia en l’àmbit de la salut pública.

• Definició del paper del sector públic i dels poder s públics en l’organització i promoció de la investigació biomèdica.

• Major rellevància de l’Institut de Salut Carlos III garantint la seva coordinació amb els instituts de les comunitats autònomes avançant en la polí­tica d’investigació en xarxa.

• Finalment, cal referir-se a la proposició de Llei reguladora de l’estatut del personal investigador, presentada per ERC, Grup Mixt i el nostre grup parlamentari, tot i que no va ser tramitada.

Aquesta iniciativa pretén canviar l’actual polí­tica de beques per una polí­tica de contractes dignes per al personal investigador en fase inicial. Es considera als investigadors com treballadors laborals de ple dret i inclosos en el Règim Generalde la Seguretat Social.

Es crea una figura que aglutina els titulats superiors no- doctors amb menys de quatre anys d’experiència investigadora: investigador en fase inicial (IFI). Els

investigadors postdoctorals o amb quatre o més anys d’experiència conformen la categoria d’investigador experimentat (IE).

3. Objectius generals de les propostes 2008-2012

1. Promoure la plena integració i amb totes les garanties a l’espai europeu d’ensenyament superior.

2. Impulsar polí­tiques que, en el marc del sistema universitari estatal, permetin el desenvolupament i la millora del sistema universitari de Catalunya.

3. Impulsar una regulació de noves titulacions que possibiliti una millor a en relació a la situació actual i permeti una actuació coordinada de les universitats de Catalunya.

4. Promoure un desenvolupament de la nova legislació universitària que permeti la millora del sistema universitari de Catalunya.

5. Donar prioritat a l’homologació dels recursos destinats a les universitats amb els dels països més avançats de la unió europea.

L’ensenyament superior és un element essencial de progrés individual i col lectiu en l’actual societat del coneixement, es pot dir que és un important agent socioeconòòmic. Per aquest motiu, considerem que el marc general de l’estructura, funcionament i recursos de l’ensenyament superior ha de ser objecte d’un acord general entre la majoria de forces polí­tiques.

L’accés a l’ensenyament superior s’ha de fonamentar en el principi d”igualtat d’oportunitats, amb dotacions econòmiques per als sectors socials menys afavorits, i ha de ser un element substancial en la qualitat dels serveis públics i en la lluita contra l’exclusió social.

La recerca s’ha de plantejar amb polí­tiques públiques d’utilitat cientí­fica, social i econòmica, amb una assignació adequada de recursos i amb mecanismes clars de rendició de comptes. Així mateix, cal evitar una visió instrumentalista de la recer ca i planificar-la amb objectius a mig i llarg termini, estimulant la recerca bàsica com a fonament i garantia de futur de la recerca aplicada.

ICV- EUiA entenem que cal donar prioritat i impulsa les universitats públiques, dotant-les d’una assignació de recursos adequada i suficient per garantir un funcionament de qualitat, homologable internacionalment.

Les universitats, de manera especial les públiques, han de ser servei, motor i consciència de la societat i, han de ser garantia de futur per als joves, facilitant-los una formació adequada en continguts i nivell. Han de jugar un paper essencial en la recer ca, el desenvolupament i la innovació i també han de ser una oportunitat de formació permanent per a la ciutadania en general, en el marc de la societat del coneixement.

La legislació universitària bàsica ha d’estar fonamentada en la confiança de l’administració envers les universitats, el respecte al principi constitucional d’autonomia universitària i l’establiment d’un sistema adequat de rendició de comptes a la societat. L’Administració ha de regular els processos i vetllar pel seu correcte compliment mentre que a les universitats els correspon la responsabilitat d”aplicar-los d’acord amb els procediments que s’estableixin.

Un aspecte primordial és vetllar per un funcionament democràtic, transparent i àgil de les universitats; la democràcia no està renyida amb l’eficiència i per això cal dotar les universitats de mecanismes de govern adequats, cal garantir el compliment dels principis democràtics i promoure la participació de la comunitat universitària als òrgans col·legiats de govern. Cal incentivar la implicació de tothom en el funcionament de la institució.

D’altra banda, han d’existir instruments per garantir l’exercici dels drets bàsics dels treballadors i treballadores de les universitats, especialment el de la negociació col lectiva pel que fa a les condicions, drets i deures d’aquests treballadors. En aquest sentit, cal clarificar la situació dels becaris, considerant-los com els que duen a terme una tasca de complement formatiu i cal reconèixer com a llocs de treball altres situacions, dotant aleshores aquests llocs de treball de totes les prestacions i condicions que corresponguin.

4. Propostes concretes

1. Promoure una polí­tica universitària que doni prioritat i impulsi les universitats públiques i que garanteixi mitjançant una assignació de recursos adequada i suficient el seu correcte funcionament. Cal homologar els recursos de què disposen les nostres universitats (1,2% del PIB) als de les universitats dels països del nostre entorn europeu (3% del PIB).

2. Fonamentar el funcionament del sistema universitari en el principi d‘autonomia universitària i en la confiança institucional , establint uns mecanismes eficients de rendició de comptes de les universitats a la societat que permetin constatar el compliment dels objectius assignats a les universitats per la societat.

3. Les universitats públiques han de ser garantia de futur per als joves, facilitant-los una formació adequada en continguts i nivell. Així mateix, cal promoure que les universitats siguin una oportunitat de formació permanent per a la ciutadania en gener al, en el marc de la societat del coneixement. Establiment de mecanismes i recursos per a la millora de la qualitat de la docència universitària.

4. Incentivar que les universitats públiques siguin servei, motor i consciència de la societat , a més d’institucions acadèmiques que tenen un protagonisme essencial en l’ensenyament superior, de la recerca, del desenvolupament i de la innovació.

5. Promoure un rol socioeconòmic adequat de les universitats , afavorint les funcions de recerca, desenvolupament, innovació i de transferència de resultats a la societat en general i als sectors productius en particular.

Promoure un acord general per millorar la recerca i la transferència de resultats. El Consell Social ha de ser la institució d’enllaç entre la universitat i la societat, promovent aquesta relació en els dos sentits.

6. Impulsar una polí­tica de professorat universitari que permeti a les universitats tenir capacitat per definir una polí­tica de professorat pròpia, d’acord amb un marc general i promoure que la carrera acadèmica del personal docent i investigador universitari es fonamenti en procediments objectius de promoció per mèrits i qualitat acadèmica. Articular procediments eficients d’avaluació de l’activitat acadèmica, amb l’objectiu de millorar el servei.

7. Elaboració d‘un pla d‘incorporació de titulats a la carrera acadèmica universitària , afavorint la seva incorporació a les plantilles universitàries.

8. Cal garantir la suficiència de recursos per a l‘accés a la Universitat incrementant la dotació econòmica de les beques i ajuts a l‘estudi , amb la transferència dels recursos que corresponguin i la modificació del sistema de concessió de beques.

9. Cal establir un pla de millora de les instal·lacions universitàries per garantir que els estudiants universitaris disposin dels recursos i instal·lacions adequats per a la seva formació.

10. Promoure la clarificació de la figura del becari com a persona que duu a terme una activitat de complement formatiu i reconèixer altres situacions com a relació labor al, amb el reconeixement ple d’aquesta situació.

11. Promoure una legislació bàsica que garanteixi la igualtat d‘oportunitats en l‘accés a la Universitat, associada a una important polí­tica de beques que en possibiliti el compliment efectiu.

12. Garantir un funcionament democràtic, transparent i àgil de les universitats , amb mesures legals que estableixin de mecanismes de govern adequats a les universitats, garantint els principis democràtics i promovent la participació de la comunitat universitària en els òrgans col·legiats de govern i de representació.

13. Cal garantir la participació efectiva dels estudiants en la vida universitària en una proporció adequada i no merament testimonial, en tots els òrgans de la Universitat.

14. Establir uns elements de polí­tica de personal d‘administració i serveis, que possibilitin el desenvolupament d‘una veritable carrera professional i que incentivin la participació d’aquest col lectiu en el govern i la gestió de les universitats.

15. Regular adequadament els òrgans rectors del sistema universitari de Catalunya , assignant una major prioritat i presència de les universitats públiques i establint procediments de regulació de les universitats que, no sent estrictament públiques, tenen participació important d’entitats públiques i/o de l’Administració.

16. Potencia la col·laboració entre els grups de recerca de les universitats i la col·laboració entre les universitat s públiques i els centres de recerca . Establir program es de mobilitat per al personal docent i investigador universitari.

17. Promoure la participació creixent i protagonista de la universitat en la investigació i la seva integració en l‘Espai Europeu d‘Investigació , amb l’objectiu de construir una societat dinàmica basada en el coneixement.

Recerca

12. Incrementar la inversió que es fa en R+D+I en el sector TIC, encara molt per sota de la mitjana europea. El sector està format per petites i mitjanes empreses, amb una alta capacitat per generar coneixement i aplicar -lo als serveis i als continguts digitals, però amb uns recursos inversors limitats. Aquesta realitat s’ha de reconèixer i cal acompanyar aquest esforç amb polí­tiques que permetin reforçar i donar suport a aquestes iniciatives i projectes els quals han d’afavorir el treball en xarxa.

13. Cal establir mecanismes sòlids i estables de col·laboració entre el sector empresarial, la recerca universitària i la mateixa Administració. S’han de crear xarxes i activar nodes de contacte que activin i fomentin la cooperació entre les empreses en matèria d’R+D i ajudin a créixer i estructurar el sector que ara està incomunicat.