Elliot.cat

Còrrer per salvar la cadira

08.11.2009

Quan tot just s’han començat a destapar els escàndols dels nostres polítics, els nostres representants han agafat la bandera de la regeneració democràtica. Ara tot són presses per presentar-se com els defensors d’una “reforma”, de la que tothom se n’omple la boca, però que ningú explica com hauria de ser.

El que no té cap lògica és que els partits majoritaris al nostre país es dediquin a participar d’aquesta cerimònia de la confusió que són els actes d’exhaltació de la bondat de la política. La política és bona si els que la practiquen són bons. Fer actes com els d’avui del PSC, per dir-se a si mateixos que no han de robar, que han de ser honestos, i per recordar-se que la política és un servei temporal, no professional, em fa venir al cap les imatges d’aquell heroi de la nostra infantesa, Alí-Babà  que també tenia molts amics -si no recordo malament eren 40-, i que tenien una professió dubtosa (alcaldes, potser?).

Senyor José Montilla, si vol fer creïbles les disculpes pel cas de Santa Coloma, expliqui’ns per què el senyor Luís García (Luigi) trobava obertes totes les portes dels ajuntaments socialistes metropolitans… quan havia estat expulsat del PSC?

El canari visionari a Alí-Montilla-Babà i els 40 alcaldes!

A tots vosaltres; polĂ­tics corruptes, encobridors de lladres, boques comprades, voluntats venudes…A tots vosaltres; polĂ­tics que us despengeu ara, pontificant, impertèrrits, que la corrupciĂł Ă©s intolerable, que s’ha de corregir, demanar perdĂł i que, si mĂ©s no, cal posar-hi esmena, bo i nomenant qualque comissiĂł amb l’objectiu d’estudiar implacables mesures correctores -mĂ©s endavant, però, quan la cosa es calmi…no prenguĂ©ssim mal-. Amagueu, però, miserablement amagueu, que fa anys i panys que tothom sap el que estava passant (vosaltres els primers), El saqueig era de general coneixement. Vosaltres, inĂ nimes com sou, ho heu tapat, encobrit i silenciat tot. No teniu cap credibilitat, doncs, per dirigir-vos al noble poble del Principat de Catalunya; sinĂł es per dir-li que plegueu!

Els papers d’en Tristany a Llimacs prepotents, escampadors de mocs, babosos cucs….

2 Comentaris a “Còrrer per salvar la cadira”

  1. Albert escrigué:

    Tot això Ă©s comèdia. Els amteixos que ens han portat tot aquest descrèdit ho arreglaran? Sembla poc reible. Els que amenaen d’estirar mantes i no fan res? Els que no volen canvair la llei electoral? I si els 15 cĂ rrecs de l’Ana Hernández ja semblava una barbaritat, quants en tĂ© l’Antoni FoguĂ©?: http://albert-bir.blogspot.com/2009/11/lana-hernandez-no-es-lunica.html

  2. Elliot Fernandez escrigué:

    Hola Albert, penso el mateix que tu. Ara diuen que faran la Llei Electoral, ves per on quina casualitat. Ves per on tots els partits es posen d’acord en una cosa: res de llistes obertes.

Escriu un comentari


2002-2010. Llevat s'indiqui el contrari, l'autor d'aquest blog és Elliot Fernández, el qual l'ha escrit i en fa de devolució expressa al Domini Públic.