Un Due Tre Stella /6

Nuova puntata d’Un Due Tre Stella di Sabina Guzzanti sulla La7 emessa il mercoledì 18 di aprile. In questa occasione si parla della crisi dei partiti e la democrazia con la partecipazione di don Andrea Gallo, Erri De Luca, Ugo Mattei, Virginia Raffaele e Rosalia Porcaro

Passeig virtual per la Roma del 320 dC

Espectacular recreació de la ciutat de Roma de l’any 320 dC realitzada per un equip dirigit pel professor Bernard Frischer de la Universitat de Virginia (EUA). El professor Frischer dirigeix un projecte anomenat “Roma Reborn” que té per objectiu reconstruir l’arquitectura de l’antiga Roma desenvolupant models en 3D, com els que podeu veure en el vídeo de dalt. A la pàgina que tenen oberta a Vimeo podeu trobar altres imatges 3D i d’altres imatges de la ciutat de Roma.

El baròmetre de la veritat o mentida

Eleccions presidencials franceses del 2012. Avui, diumenge 22 d’abril, primer torn. Durant la campanya electoral tots els mitjans de comunicació estrangers i nacionals han focalitzat el seu discurs en els sondejos electorals. Diuen que la diferència entre els dos principals candidats és mínima i que fins el darrer minut de la jornada electoral tot estarà en joc. Més enllà de l’interès que pot suscitar aquests tipus d’informació, m’ha semblat molt interessant el treball realitzat per un grup de periodistes coordinats pels mitjans de comunicació i>Télé i OWNI. Durant tota la campanya aquests periodistes han recollit totes les declaracions dels candidats a la Presidència i han elaborat un baròmetre sobre la credibilitat de les dades que aportaven per argumentar les seves propostes polítiques. L’han anomenat “Le véritomètre”.

Segons les dades aportades pels periodistes francesos que han treballat en aquesta experiència comunicativa, són pocs els candidats amb una credibilitat superior al 50%. El que vol dir que els candidats han mentit molt, que les afirmacions que feien en les seves declaracions públiques eren falses. El major grau de credibilitat, per damunt del 60%, el trobem entre els candidats de l’esquerra, Jean-Luc Mélenchon i Eva Joly.

Les dades proporcionades per aquests dos mitjans són molt útils i expliquen la poca preparació dels polítics, fet que no ens hauria de sorprendre gaire. Potser aquest és un altre dels factors que expliquen la poca simpatia dels votants respecte dels polítics.

L’equip de professionals que ha fet possible aquest treball ha estat: Sylvain Lapoix, Nicolas Patte, Pierre Leibovici, Grégoire Normand i Marie Coussin.

Grècia: l’experiment de la futura economia europea

Recomanable entrevista del web Periodismo Humano al polític grec Alexis Tsipras, líder de la Coalició  de l’Esquerra Radical, més coneguda com a SYRIZA. Entre d’altres, Tsipras assegura que la política d’ocupació que la troika està duent a terme al seu país és simplement una “prova pilot” del que vindrà a tot Europa en un futur proper:

Con el pretexto de la crisis de la deuda griega, se está llevando a cabo un experimento brutal. Están poniendo a prueba cuánto puede vivir una sociedad sin salarios, sin justicia social, sin bienes públicos. Si el experimento tiene éxito, implementarán el mismo proyecto en toda Europa. Pero ya están viendo que el pueblo griego no va a satisfacerles por más tiempo. Los partidos que consintieron este proyecto se están hundiendo, la sociedad está inquieta y las elecciones pueden cambiar la situación de forma radical. Aún más ahora, que la crisis se ha transmitido al resto del sur de Europa, amenazando a Europa en su conjunto. La única esperanza es la resistencia de la sociedad. Se impondrán o los mercados y los beneficios, o el pueblo.

En aquest sentit, Tsipras assegura que els objectius de l’anomenada troika per a Grècia són:

El plan es que los “autóctonos” trabajen por salarios muy bajos y sin leyes que los protejan, para que los inversores extranjeros puedan llevar a cabo sus negocios sin restricciones medioambientales ni impuestos.

S’ha de seguir amb molta atenció tot el que està passant a Grècia perquè l’èxit o el fracàs de les polítiques de la troika marcarà el full de ruta a seguir a la resta de països del continent.

Le Voyage dans la lune

“Le Voyage dans la Lune” (1902), pel·lícula original muda escrita i dirigida per Georges Méliès. Viatge a la Lluna és el primer film de ciència ficció, i incorpora animació innovadora i efectes especials, inclosa la icona fotogràfica de la nau espacial aterrada a sobre de l’ull de la Lluna. El seu director es va inspirar en dues cèlebres novel·les cèlebres: De la Terra a la Lluna de Jules Verne i El primer home a la Lluna de H.G. Wells. (Font: Wikipedia).

Tot això per parlar del film “Hugo”, de Martin Scorsese  (2011) que precisament s’endinsa en la història personal de Georges Méliès, mostrant-nos a un home oblidat pel pas del temps, envellit i allunyat de la seva passió: el cinema. La pel·lícula es situa als anys vint del segle XX. El senyor Méliès, amb més de 100 pel·lícules produïdes i un gran èxit entre el públic, passada la Gran Guerra es veu obligat a abandonar el cinema i la gent el dóna per mort. Serà Hugo Cabret, un noi solitari que viu a l’estació de Montparnasse, qui redescobrirà l’obra de Méliès i aconseguirà que el gran impulsor del cinema torni a ser reconegut pel públic.

Stereotype maps

L’il·lustrador búlgar Yanko Tsvetkov ha tornat a provocar una onada d’indignació (entre els sectors més idiotes de la població) per la publicació d’uns mapes cartogràfics a la seva pàgina web. Els mapes d’aquest il·lustrador mostren, des de la sàtira i l’humor, una Europa dominada per Alemanya o com seria el món vist des de l’òptica dels nord-americans.

Tots els mapes es poden veure al web Alpha Designer.

Un Due Tre Stella /5

La quinta puntata d’Un Due Tre Stella. Conduce Sabina Guzzanti.

Puig, Fernández-Díaz, Cameron i Obama

Què tenen en comú Felip Puig, Jorge Fernández-Díaz, David Cameron i Barack Obama? Als quatre polítics els uneix una concepció molt restrictiva d’Internet. La base del seu discurs és que Internet és un niu de delinqüents. Aquests polítics veuen criminals per tot arreu i creuen que el principal culpable és, evidentment, Internet. El més preocupant és que les al·lucinacions d’aquests homes posen en el punt de mira un mitjà de comunicació mundial que res té a veure amb allò que ells asseguren.

Sota el pretext de la lluita contra la “violència urbana”, a Espanya, però molt especialment, a Catalunya, s’està creant un estat d’opinió favorable a declarar culpable d’integració criminal a una persona pel sol fet d’haver dit no sé què a Internet. A més el conseller Felip Puig, admetent que “l’actual sistema de seguretat no fa por“, va mostrar-se favorable a la censura i la persecució penal de tots aquells que s’atrevissin a qüestionar el “sistema” a Internet perquè no li tenen por. Com que la població no té por, cal mà dura i recórrer a reformar, per enèsima vegada, el Codi Penal.

A Gran Bretanya, com que els seus ciutadans tampoc tenen por del sistema de seguretat (recordin les imatges del passat mes d’agost), el govern proposa rastrejar tot el que facin els britànics a Internet, al telèfon mòbil i al correu electrònic. Cameron vol atorgar la potestat als serveis d’intel·ligència de vigilar als ciutadans i d’obtenir la seva informació personal i privada. Atac als drets fonamentals dels ciutadans? No, protecció als ciutadans. És el mateix que deuen pensar els dirigents de la Xina o l’Iran.

Per últim, Barack Obama, després del fallit intent d’aprovar SOPA, presenta un projecte de llei que va més enllà d’aquell i que suposaria una invasió de la privacitat sense precedents. En aquest cas als Estats Units, al discurs de la lluita contra la criminalitat organitzada a través d’Internet, se li afegeix un agreujant: la infracció de la propietat intel·lectual.

En tots els casos sempre hi ha un objectiu clar: silenciar Internet, desprestigiar-lo i criminalitzar a tot aquell que en faci un ús “no volgut” pels governs. Perquè volen convertir Internet en una televisió, oferint continguts perfectament controlats, mastegadets i a punt per ser digerits per part d’un públic dòcil, callat, obedient i analfabet.

Giudizi Universali

Samuele Bersani “Giudizi Universali”

Un Due Tre Stella /4

“Il lavoro”. Ospiti: Gad Lerner, Raffaele Guariniello e Max Tortora. Il nuovo personaggio di Sabina Guzzanti: Il Presidente della Repubblica Giorgio Napolitano.

Il tema centrale della puntata al quale saranno dedicati contenuti satirici e talk di approfondimento sarà il “lavoro”.

Ospiti in studio: il conduttore de L’Infedele Gad Lerner, Raffaele Guariniello magistrato, oggi Procuratore Generale, la cui attività è principalmente rivolta ai settori del lavoro (inchiesta acciaieria Thyssen Krupp di Torino), della salute (inchiesta sulle morti sospette nel mondo del calcio), Antonio De Luca, operaio metalmeccanico, sindacalista Fiom-Cgil, cassaintegrato della Fiat di Pomigliano e i comici Max Tortora e Rosalia Porcaro.

Oltre a Barbara Palombelli e Emma Marcegaglia, Sabina Guzzanti proporrà un nuovo personaggio a tutt’oggi inedito: vestirà infatti i panni del Presidente della Repubblica Giorgio Napolitano.
A questi si aggiungono le due ragazze americane che aiutano gli italiani, attraverso dei filmati di youtube, a vivere senza welfare.

Oltre a Caterina Guzzanti che tornerà con Vicky, la neoattivista di “Casapau”, personaggio già diventato un “cult”sul web, si esibiranno anche due nuovi volti della satira italiana: Edoardo Ferrario con le sue “interpretazioni” dei servizi dei TG, e Saverio Raimondo e il suo “italiofobo”. Tra i protagonisti anche Nino Frassica nei panni del direttore del fantomatico settimanale “Antiprimi” e del Mago Acirfass, e Lady Coco con la sua musica Hip Hop. Nel corso della puntata andrà in onda anche il quarto episodio de “La Banca della Magliana” interpretata dai protagonisti della serie tv “Romanzo Criminale” Riccardo De Filippis, Francesco Montanari, Alessandro Roja, Andrea Sartoretti e Fabio Camilli.