Els companys del blog WordPressCat ens fan cinc cèntims de la que serà la nova versió 2.7 de WordPress. A més d’explicar-nos en què consistiran les noves funcionalitats, mostren imatges del nou panell d’administració, que es renova de dalt a baix. Fa unes setmanes vaig aportar la llista de novetats de la nova versió.
La proposta per debatre entorn la regulació dels blogs va fer-se pública el passat 10 de juny. En una nota de premsa l’Eurocambra es pronunciava per un “ús responsable dels nous canals de comunicació” en referència als blogs i es mostrava preocupada pel fet que no es “al no donar-se a conèixer l’autoria dels blogs podia causar inseguretat” en el relatiu a “la imparcialitat, la credibilitat, la protecció de les fonts, la possibilitat d’aplicar codis ètics i la responsabilitat jurídica“. Per aquesta raó es recomanava que “s’aclarís l’estatut jurídic de les diferents categories d’autors i editors dels blogs“.
Anava més enllà assegurant que “existeix una confusió enorme com a resultat dels diferents tipus de blogs existents“, que “no obstant generen en la seva opinió un alt grau de confiança entre el públic“. I acabava “per a que això segueixi així, necessitem una marca de qualitat, que aclari qui escriu i per què“.
De seguida la polèmica va saltar a tots els racons de la blogsfera (noticia a El País, Error500). Els blocaires ens preguntaven si el que realment volia el Parlament Europeu era acotar la llibertat d’expressió de tots aquells internautes que utilitzem la xarxa per expressar-nos, sigui de forma anònima o amb el nostre nom i cognoms. Es tractava d’un nou atac a la llibertat? Seria aquest cens voluntari de blocaires una forma de controlar les seves opinions?
Com he vingut explicant aquests dies en el aquest blog les autoritats polítiques europees estan molt preocupades últimament en trobar fórmules per intentar controlar encara més tot allò que fa a la xarxa. És un tema molt preocupant.
El debat de la regulació dels blogs no és nou. Precisament a casa nostra un dels primers blocaires en obrir la caixa dels trons fou en Saül Gordillo que al juliol de l’any passat va escriure al seu blog una entrada arran de la seva participació al Congrés de Cultura i identitat catalana a l’era digital celebrat a Londres. En el seu escrit en Saül es mostrava a favor de crear un codi ètic pels blocs polítics catalans, que condemnes les males pràctiques i evités els vicis que per aquella època ja es començaven a detectar a la catosfera. La idea d’en Saül fou recollida mesos després en les Jornades de la Catosfera, on hi hagué una taula rodona específica pel tema. En ella a més d’en Saül Gordillo hi participaven en Juan Varela i en Vicent Partal. L’acte fou comentat per l’Enric Canela al seu blog on destacava que “sorprenentment ni Juan Varela, Códigos para los blogs en la Catosfera, ni Vicent Partal, Codi blocaire, es van manifestar partidaris de què hi hagin codis ètics o de conducta”. Evidentment el codi ètic que proposava en Saül, des del meu punt de vista, es diferenciava força de la regulació proposada per la Unió Europea. Tot i així el debat que inicià en Saül quedà en via morta.
Resultat de la votació sobre la regulació dels blogs d’avui al Parlament Europeu
Segons informa l’Agència EFE, en una nota recollida per La Vanguardia, el Parlament Europeu ha rebutjat avui la proposta per aplicar als blogs les mateixes normes que regulen altres publicacions informatives. El Ple de l’Eurocambra va aprovar per 303 vots a favor i 262 en contra una resolució presentada pels grups Socialista, Lliberal i Verd, que revisava el text preparat en la Comissió de Cultura sobre el pluralisme i la independència dels mitjans de comunicació (comissió que al juny passat elaborarà l’informe on recomanava regulars els blogs).
El canvi introduït avui comporta l’eliminació de la proposta per a regular els blogs, la informació que allà es genera pels usuaris i l’obligació que els blocaires hagin de complir les mateixes normes que s’exigeixen a la resta de formes d’expressió pública.
Valoració personal
Crec en una Internet lliure. Per tant tota regulació que es vulgui fer sobre ella em produeix la meva reprovació. Malgrat tot crec que la xarxa s’ha d’autoregular, o sigui, hem de ser els propis usuaris els qui ens posem les normes amb les quals volem treballar. En aquest sentit la proposta llançada pel Saül Gordillo ara fa poc més d’un any, si s’hagués elaborat, hauria estat un bon primer pas. D’altra banda, i com és evidentment, sempre he estat partidari de donar la cara, a Internet o al món real. No m’acaben d’agradar els blogs anònims, però respecto que hi hagi gent que tingui reserves a mostrar la seva identitat.
És un debat complex i on els polítics volen ficar-hi cullerada perquè saben que Internet és un espai que ara per ara s’escapa al seu control. Però com hem dit últimament l’era de la cibervigilància ha començat. Ja veurem quan triga el Parlament Europeu o espanyol o català, és igual, en formular noves propostes per retallar les llibertats a la xarxa.
L’associació STIC.CAT ha fet públics els noms del jurat dels Premis Blocs Catalunya que estarà format pel President del Parlament, Ernest Benach; la presidenta de STIC.CAT,Trina Milán; el president de la Fundació puntCAT, Joan Francesc Gras; la subdirectora de l’ACN Anna Nogué; el president del Cercle pel Coneixement, Enric I. Canela, i el periodista de TV3 Martí Gironell.
L’organització dels premis ha fet saber a més l’agenda d’activitats del dia 10 d’octubre, dia d’entrega dels premis. A partir de les 16:00, hi haurà un “Cafès&Blocs“: un “beers&blogs”, però amb cafè. De 17:00 a 19:30, hi haurà quatre conferències, de Miquel Duran (UdG), Ricardo Baeza-Yates (Yahoo Research), Alfons Cornella (Infonomia) i Kim Faura (Telefónica). A les 20:00 començarà l’acte de lliurament. Per assistir a l’acte de lliurement dels Premis Blocs Catalunya a l’Auditori de Girona serà necessari sol·licitar una acreditació gratuïta a través del propi web dels Premis.
Aprofito l’avinentesa per fer un suggeriment al comitè organitzador i als membres del jurat. Seria molt interessant que ara que estem a l’equador de les votacions populars poguéssim saber quins blocs encapçalen la classificació parcial en les diferents categories. Precisament els premis Bitacoras.com, que es troben en la fase de votacions en aquests moments, han donat a conèixer les classificacions parcials de les diferents categories (veure exemple).
Recordo que encara sou a temps de votar per aquest blog, en la categoria de Personals. Només cal que entreu aquí i seguiu unes senzilles instruccions.
Derecho-internet.org, blog especialitzat en assumptes legals relacionats amb les noves tecnologies i Internet, ha publicat un extens article on analitza el recent auto de l’Audiència de Barcelona acceptant preguntar al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees si el canon digital (l’impost que grava multitud de suports digitals) contradiu la normativa europea. És el primer pas cap a una hipotètica suspensió del canon que tantes queixes ha aixecat. Però de fet l’auto de l’Audiència de Barcelona pot tenir conseqüències immediates, perquè la resolució judicial implica la possibilitat de suspendre tots els ingressos i reclamacions judicials pel canon fins que Europa es pronuncii, pel que aquest impost podria quedat sense efecte.
Com s’explica al blog Derecho-Internet.org, davant d’aquesta resolució judicial les empreses deutores del canon disposen de tres possibilitats: la primera d’elles és consignar-lo en dipòsit en mans d’un tercer en lloc de pagar-lo a les Entitats de Gestió i si Europa ratifica el canon, pagar-lo a dites entitats. La segona possibilitat és no pagar ni consignar. La tercera és pagar el canon, però si en uns anys aquest queda anul·lat per Europa, haurien d’interposar una reclamació judicial per obtenir la devolució.
Teniu més detalls sobre aquest auto i les repercussions que pot tenir sobre l’aplicació del canon al blog abans esmentat.
El paquet Telecom ha estat aprovat per 548 vots a favor, 88 en contra i 14 abstencions. La normativa obligarà a les autoritats nacionals competents a que adverteixin als usuaris d’Internet sobre la vulneració dels drets d’autor, altres usos il·lícits i la difusió de continguts nocius a través d’Internet (esmenes 9 i 191). El projecte, presentat pel conservador britànic Malcolm Harbour es va fer famós per la seva primera versió, on es plantejava la possibilitat de que les adreces IP fossin informació de més fàcil accés per a localitzar als autors de les pàgines en cas de delicte.
En un comunicat de l’AI d’aquesta mateixa tarda es fa la següent valoració:
Les esmenes Harbour han estat totes aprovades; seria recomanable que el Parlament Europeu i els qui el formen, o sigui , tots els eurodiputats sense excepció, expliquessin públicament el poc respecte que tenen a la protecció de les dades personals, la violació de les quals en els Estats Membres duu a penes econòmicament molt quantioses i que poden derivar inclús en presó.
És ara el moment de començar a analitzar en detall i amb calma el text final que ha sortit del Parlament i es presentarà ara davant el Consell d’Europa. En concret, les esmenes H2 i H3 s’acaben d’aprovar completament en contra del dictamen del Supervisor Europeu De Protecció de Dades, D. Peter Hustynx. No obstant això, les altres dues “esmenes torpede”, K1 i K2, han estat finalment desestimades.
A més el resultat de l’informe Trautmann és positiu en el sentit que les esmenes 132 i 137 del també irreductible eurodiputat francès Toubon han estat afortunadament també derrotades i l’esmena 138 proposta pel també francès Guy Bono ha sortit finalment endavant.
No obstant això, el funcionament del Parlament Europeu s’ha demostrat de nou profundament contrari a la ciutadania i totalment antidemocràtic quan es permeten procediments com el de les esmenes orals, que es presenten mentre s’estan votant les esmenes. Aquest mètode impedeix que els eurodiputats tinguin temps de si més no entendre el nou text i valorar el sentit del seu vot. En conseqüència, els eurodiputatts no tenen altra opció que seguir els dictats del líder del seu grup sense saber el que estan votant, “multiplicant” de facto un sol vot ad infinitum de manera que només uns membres del Parlament poden canviar tota una esmena. A més s’ha permès la votació d’una esmena presentada en anglès que ha estat mal traduïda a l’idioma alemany alterant el seu significat. En mans de qui estem?
El problema del paquet Telecom en aquest moment és la possible incoherència del text que es presentarà al Consell per a la seva ratificació. Segons l’aprovat, i mancant d’una anàlisi més profunda del text definitiu, sembla que unes esmenes podrien estar en contradicció amb unes altres una vegada analitzades en detall.
L’èxit del dia d’avui no obstant això (apart del rebuig de les esmenes Kamall) és que els europeus hem demostrat que la societat civil pot i ha de mobilitzar-se en defensa dels seus drets i sobretot, que aquesta mobilització té els seus fruits. Gran part del resultat d’avui, així com l’expectació aixecada, es deu a la creixent consciència social de la ciutadania, que exigeix als seus representants en l’Eurocambra que treballin per a ells en lloc de fer-lo en la seva contra.
Com informa el lloc web BandaAncha.eu, demà tindrà lloc la polèmica votació al Parlament Europeu del “Paquet Telecom”, que inclou les “esmenes torpede” (he parlat anteriorment sobre el tema aquí, aquí i aquí). La votació de demà es podrà seguir en directe a través del web del Parlament, a partir de les 11:30 del matí. Els informes importants són el Trautmann (primer en ser votat) i l’Harbour (quart). Les esmenes torpede són: H1 (esmena 193), H2 (esmena 112), H3 (esmena 76), K1 (esmena 134) i K2 (esmena que podria haver estat eliminada). Si passen el tràmit parlamentari el text ha de ser ratificat pel Consell de la Unió, que es reunirà a mitjans de novembre.
La nova normativa no tallarà la connexió a Internet per intercanviar arxius amb drets d’autor sinó que enviarà “advertiments”. Comença l’era de la cibervigilància
El paquet legislatiu que reordenarà el mercat de les comunicacions electròniques que el Parlament Europeu ha d’aprovar demà ha aixecat enormes crítiques entre els usuaris d’Internet. El centre de la polèmica està en el “Paquet Telecom” que permetrà a les operadores d’Internet enviar advertiments als usuaris quan aquests estiguin incorrent en una possible violació dels drets d’autor. Comença l’era de la cibervigilància. Cap usuari podrà estar tranquil perquè qualsevol activitat que pugui ser sospitosa de violar els drets d’autor comportarà la recepció d’avisos per part dels operadors per instar a deixar de realitzar dites activitats. Però com podran saber les operadores d’Internet quines activitats estem duent a terme des del nostre ordinador? Perquè més enllà de l’ampla de banda que consumeixen els programes d’intercanvi d’arxiu (P2P), altres activitats lícites com l’intercanvi de documents, fotografies personals, treballs…. també requereixen el consum d’ampla de banda. Aleshores com diferenciar entre una activitat “il·lícita” i una “lícita”.
A França Sarzozy implantà abans de l’estiu el sistema dels “tres avisos”, consistent a enviar als usuaris que utilitzen programes P2P successius advertiments fins que, al tercer, les operadores desconnecten d’Internet a l’usuari que ha estat avisat. Els eurodiputats asseguren que la nova normativa europea no anirà tan lluny i es limitarà a l’enviament d’advertències, sense més conseqüències. “En cap cas es contempla cap mesura d’aquesta naturalesa i mai ha estat la intenció d’aquesta proposta”, descarta rotundament Malcom Harbour, autor de les esmenes torpede. (veure entrevista).
Els eurodiputats asseguren que els avisos que s’enviaran als usuaris es realitzaran des d’un servei públic d’informació, amb el que també s’enviaran altre tipus d’informació que no han especificat. “Es tracta d’advertiments generals de servei públic, com les que ja donen la ràdio i la televisió, que volem estendre a Internet”, explica Harbour.
A l’Estat espanyol recentment hi han hagut diverses notícies al voltant del P2P. Per una banda l’Audiència de Madrid ha dictaminat que les webs que ofereixen enllaços a xarxes P2P no són delicte. Ahir la periodista Mercè Molist penjava al seu blog l’entrevista que va fer a la diputada Lourdes Muñoz (PSC-PSOE), portaveu del seu partit a la Comissió de la Societat de la Informació. La diputada afirmava amb tota rotunditat estar a favor de l’intercanvi d’arxius i a més assegurava que el govern espanyol no pensa implantar mesures restrictives en la línia d’altres països europeus.
El 2 d’octubre del 1998 es presentava públicament l’associació sense ànim de lucre Softcatalà. Han passat 10 anys d’aquella data i s’ha de felicitar els membres i col·laboradors de l’associació per l’excel·lent feina que durant aquest temps han fet a favor de la normalització del català en l’àmbit de les noves tecnologies i també per la forta aposta que han fet des del primer moment pel programari lliure. Molt populars van ser les traduccions al català del navegador Nestcape, després Mozilla, el paquet ofimàtic OpenOffice… i tants d’altres programes que han ajudat a incorporar la nostra llengua als ordinadors de tots nosaltres. Per conèixer millor la història de Softcatala podeu entrar al seu web.
Per celebrar els deu anys de vida han organitzat un acte el divendres 3 d’octubre a Barcelona on hi haurà xerrades i un petit piscolabis. Des de la organització es convida a col·laboradors, usuaris, simpatitzants i a tot aquell que tingui interès a atansar-s’hi. Qui hi vulgui assistir es pot registrar al web de l’esdeveniment.
Durant els seus anys d’existència, Softcatalà ha rebut nombrosos premis i mencions, entre els quals destaquen el Premi Nacional d’Internet que atorga anualment la Generalitat de Catalunya, el premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística, el Premi Nacional de Cultura 2005, o el premi Arrova; tots ells en reconeixement a la seva tasca i trajectòria.
Lloc i hora
Dia 3 d’octubre a les 19h al Museu d’Història de Catalunya.
Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar)
08003 BARCELONA (Barcelonès)
Agenda
19.00h Benvinguda al museu i a l’esdeveniment per Agustí Alcoberro (director del Museu d’Història de Catalunya) i Marc Belzunces (Softcatalà).
19.15h Jordi Bosch (Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat). Llengua, TIC i administració pública.
19.30h Assumpció Maresma (Vilaweb). Oportunitats del català als nous formats a les TIC.
19.45h Òscar del Pozo Triscon (Google). Futur de les aplicacions a Internet per a llengües minoritàries i la visió de Google al respecte.
20.00h Jordi Mas (Softcatalà). Reptes de futur per a Softcatalà.
Un any i mig després de publicar l’últim estat de la Blogsfera , David Sifry actualitza les dades d’aquest estudi tan complert amb el llançament del seu ‘State of the Blogosphere 2008“. Aquest és un informe estadístic sobre el món dels blogs actualitzat a data 20 de setembre. Combina l’anàlisi de dades en brut del servei de recerca de Technorati i els resultats d’una enquesta a 1.000 usuaris que es va realitzar el passat mes. Els resultats més sorprenents són:
Technorati registra 133 milions de blogs a l’actualitat (a pesar que s’han eliminat milions de blogs considerats SPAM).
7,4 milions de blogs s’han actualitzat en els últims 120 dies, tan sols el 5,5 dels blogs. Aquestes xifres equivalen a declarar oficialment morts al 95% dels blogs
1,5 milions s’han actualitzat en els últims 7 dies i només 900.000 s’han actualitzat cada dia.
Una mitjana de 900.000 blogs es registren cada 24 hores, és a dir, que Technorati registra 37.500 nous blogs cada hora, 10,4 blogs per segon.
A més l’estudi inclou el resultat d’una enquesta sobre inversió i beneficis:
La major part dels blocaires entrevistats inclou publicitat als seus blogs i els seus autors inverteixen una mitjana de 1.800 dòlars en ells.
La mitjana dels beneficis obtinguts és de 6.000 dòlars, amb ingressos superiors als 7.500 dòlars en aquells que superen els 100.000 visitants únics al mes.
Des d’abril de 2007 a setembre de 2008, la blogsfera ha crecut un 90% (63 milions de blogs més). Només un 5,5% dels blogs s’actualitzen amb certa regularitat i només un 1,13% de forma setmanal.
Aquesta tarda he fet la matrícula del meu últim curs a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com ja sabeu estudio història i aquest serà el quart curs. Per poder finalitzar aquest curs que ara tot just comença he hagut de demanar una ampliació del nombre màxim de crèdits permesos per matricular-se, perquè existeix un límit de 90 crèdits per any acadèmic. Necessito 15 crèdits de més per donar per finalitzada la llicenciatura. Espero que no em posin cap pega.
El meu quadre d’assignatures queda de la següent forma:
Troncals
El Món Actual I
Mètodes i Tècniques de Recerca Històrica
Paleografia i Diplomàtica. Epigrafia i Numismàtica
Història d’Amèrica II
Optatives
L’Europa Revolucionària
L’Època Liberal
Història del Pensament Polític i Social Contemporani II
Història dels Moviments Socials. Segle XX-II
Història dels Moviments Socials. Segle XIX-I
Història dels Moviments Socials. Segle XX-I
Història d’Espanya del Segle XIX-I
Optatives de Facultat
Mitologia i Literatura
Obres Bàsiques de la Literatura Grega
Lliure elecció
Catalunya Contemporània
Història de Catalunya XX-I
Espanya XIX-II
Història Econòmica Mundial
Personalment serà l’any que més gaudiré de la carrera perquè les assignatures triades, excepte Paleografia que és obligatòria, la resta són molt interessants i tindré molt bons professors al capdavant de cada una d’elles. Han passat ja 4 anys des de que vaig començar la meva etapa com a estudiant a la Universitat i en faig un balanç més que positiu. La formació que he rebut, més enllà de la història, com a persona, és molt valuosa. I el Campus de Bellaterra certament és únic.
En Joan Arnera (pseudònim) publica aquest diumenge un article al Bloc Gran on escriu “les dotze grans mentides del catalanisme“. Simplement m’ha semblat molt bo. Si no ho heu fet encara, llegiu l’article sencer, però per si un cas us resumeixo les 12 mentides:
A Catalunya hi ha una societat única, cohesionada i sense conflictes interns.
Els ciutadans de Catalunya que se senten espanyols també són catalans.
Cal fer encara molta pedagogia perquè Espanya ens arribi a comprendre.
La immigració no ha estat ni és cap problema per a (la supervivència cultural) de Catalunya.
El PSC i Iniciativa per Catalunya són dos partits catalanistes.
Mal per mal, el PSOE és una opció més bona per a Catalunya que el PP.
CiU és, en el fons, un partit sobiranista, i Jordi Pujol és, més o menys, Déu Nostre Senyor.
La cultura espanyola feta a Catalunya és també, d’alguna manera, cultura catalana.
La llengua catalana és molt més forta del què diuen els (filòlegs) pessimistes.
A Catalunya la llengua vehicular de l’ensenyament és el català.