Quan arriben caps de setmana llargs, els professors aprofiten per programar treballs, lectures obligatòries, comentaris…. Combinar classes magistrals amb la elaboració de treballs no és res nou. Però sembla que caminem cap a un nou sistema d’estudi amb la implantació del marc europeu d’ensenyament superior. Sistema que potenciarà molt més el treball a “casa” que no pas les tradicionals classes magistrals.

El problema és que quan s’apliquin aquests nous plans educatius, l’estudiant haurà de dedicar del doble de temps per aprovar els crèdits ETCS, el que voldrà dir dedicació exclusiva a la carrera (ara grau). Molta gent que ha de treballar mitja jornada per poder pagar-se els estudis ho tindrà molt difícil per combinar ambdues coses i haurà d’optar per deixar la universitat. Per evitar-ho s’haurà d’anar cap a un nou sistema d’ajuts a l’estudiant, que sigui molt més ampli i arribi a un major nombre de joves.

És percep molta incertesa en el món universitari per la imminent aplicació de l’Espai d’Europeu d’Educació Superior. Avui llegia a l’AVUI que cap de les principals universitats catalans implantarà noves carreres (ara graus) amb el sistema europeu el curs vinent, perquè no han tingut temps de preparar els nous plans educatius. Estem a dos anys de la implantació del Bolonya i les universitats encara no saben com aplicaran l’EEES que ha de venir a canviar radicalment el sistema educatiu.

En relació a tot aquest tema, és molt recomanable la lectura de l’article d’opinió de Joan Subirats, catedàtic de Polí­tiques a la UAB, “Universidades en proceso de cambio“, publicat a El Paí­s.

En Juli Cuellar ha realitzat al seu bloc un anàlisi sobre el document que va elaborar fa uns mesos l’organització ENDAVANT al voltant dels resultats electorals obtinguts a les passades eleccions municipals les CUP.

Coincideixo amb en Juli en què manca un òrgan de coordinació a nivell nacional que marqui les lí­nies polí­tiques i d’organització de l’EI, a nivell de CUP o d’un moviment més ampli que agrupi tots els moviments i organitzacions que treballen en el marc de l’Esquerra Independentista.

En resum, en Juli Culler proposa fer més visible l’EI i marcar lí­nies d’actuació clares a seguir per totes les organitzacions.

Descàrrega | Document Endavant

Avui us explicaré un projecte que estem duent a terme els alumnes d’Arqueologia de la llicenciatura d’Història a la UAB. Arqueologia és una assignatura troncal, o com a tal, l’ha de fer tothom que vol llicenciar-se. Aclareixo aquest punt perquè en el mes cas la branca que he escollir no té cap relació amb la Prehistòria. Però com bé sabem l’arqueologia no és una disciplina únicament aplicable a l’època prehistòrica.

En aquest sentit estem realitzant un treball d’investigació sobre el terreny per conèixer amb profunditat quin tipus de poblament i ús hi havia en els terrenys ocupats actualment per la UAB, al campus de Bellaterra. El projecte parteix de la idea de que l’UAB es va construir en uns terrenys agrí­coles i amb un poblament dispers distribuïts en diferents masies.

L’Autònoma es construeix a partir de 1969 amb una expropiació massiva dels terrenys. Les obrers van anar força de pressa i les màquines van tirar a terra tot el que es van trobar pel mig. La idea base del projecte és trobar sobre el terreny elements que indiquin la presència de l’activitat humana anterior a la construcció de la UAB.

Ja hem fet una primera prospecció, dividint-nos en grups per poder abastar millor el perí­metre del campus. Els resultats definitius no els tindrem fins desembre-gener.

Deixo per propers dies ensenyar-vos unes fotografies d’aquesta primera prospecció.

“Hold Me Tight” de Marlango

Llegeixo a Com.es que per fi Google ha actualitzat el seu PageRank. Per als qui no ho sàpiguen el PageRank és un número de l’1 al 10 que dóna Google a les pàgines web en funció de la quantitat i qualitat dels enllaços que rep una pàgina web. El PageRank serveix a Google per saber la importància d’una pàgina web, alhora de situar-la en una posició important dins del seu cercador. Aquesta eina s’actualitza cada 3 mesos, però darrerament s’està anant als 6-7 mesos.

Per la majoria d’internautes aquesta eina passa desapercebuda, però per segons quins webmasters, tenir un bon PageRank es tradueix en aconseguir millor posicionament dins de Google i per tant, més visites i més ingressos en publicitat.

Aquest bloc, en tan sols 1 mes d’existència ha aconseguit obtenir un PageRank de 3 sobre 10. No està malament. De totes formes, en el meu cas, no en trauré cap benefici.

Web | Consulta el PageRank

Estem a l’any 2007 després de Crist. A Hispania, una ministra irreductible resisteix encara i per sempre a les demandes de dimissió. I la vida no és fàcil per les guarnicions de legionaris hispans enviats per Magdelatunix a territori hostil….

La història de la ministra de Foment, Madgalena Álvarez, sobrepassa els límits de l’imaginable. Se’n recorden vostès del ministre Álvarez Cascos i els forats de Saragossa? Se’n recorden de les crítiques que rebia, i amb raó, per totes bandes l’aleshores titular de Foment? Comparat amb el desastre actual, allò no era res…

La història es repeteix. Aquesta vegada però amb protagonistes diferents. Ens trobem a una ministra, a Madrid, que l’agost passat veient el desgavell de Rodalies Barcelona envià el número dos del seu ministre a l’exili (Barcelona), per controlar la situació. Situació que més lluny de millorar, ha empitjorat, fins arribar a l’extrem inaudit d’haver de tancar 3 línies de rodalies i reajustar traçats i horaris a totes les línies de mitjana i llarga distància. A més d’haver de crear tota una xarxa de transport alternatiu en autocars per portar els viatgers al seu lloc de treball, com si es tractés d’una ruta turística per Barcelona.

La ministra Álvarez i el seu equip s’han aferrat al càrrec com el qui defensa la fortalesa d’una ciutat a punt de ser assetjada. Tot plegat em recorda a les històries de Goscinny i Uderzo, l’Astèrix, on un poblet de gals posava a ratlla tot l’Imperi Romà de Cèsar. Magdalena Álvarez, emulant ser un cabdill gal està disposada a fer tot el que faci falta per mantenir-se al càrrec. I el seu número dos, enviat a l’exili a Barcelona, com el qui es pren la poció màgica de l’Astèrix, gossa plantar cara a tothom que se li posi al davant, sigui aquest la Generalitat o Josep Cuní a TV3.

Fins quan l’irreductible Magdaletunix aguantarà les peticions de dimissió que li arriben per totes bandes?

El 21 de desembre és una data màgica. No només és el dia en que, teòricament, ha d’arribar l’AVE a Barcelona (tècnics de l’obra asseguren que seria una bogeria inaugurar la lí­nia abans de les eleccions), sinó que el 21 de desembre és també la data en que en principi s’hauria d’enllestir la nova Estació de RENFE Terrassa-Est.

La data per enllestir l’estació de Terrassa estava fixada des de feia molt de temps, abans del famós anunci de Zapatero per l’AVE. Tenien previst els directius de RENFE i Foment fer una turné d’inauguracions? Volien acaparar-ho tot?

El ciment i el totxo finalment faran una mala passada als socialistes i no els permetrà ni inaugurar l’estació de Terrassa ni tallar la cinta de l’AVE a Barcelona.

Aquests dies hem pogut veure atònits les imatges d’una brutal agressió als Ferrocarrils de la Generalitat contra la menor d’origen equatorià . A banda de trobar-nos davant d’un cas de violència sexista i racista, lamentablement aquests casos de violència no només el pateixen els ciutadans estrangers sinó tot tipus de ciutadans independentment del seu origen o color de la pell.

Per desgràcia ens troben en una societat violenta. Ahir reflexionaven sobre el tema a la universitat. Hem perdut tots els valors bàsics de convivència i respecte vers les persones. Dóna igual que siguin infants, dones, immigrants, persones grans. Tot tipus de col·lectius són objecte de la més brutal violència gratuïta, repressió i marginalitat. El més greu és que dóna la sensació que des de determinats sectors es potencia aquesta violència. A la televisió, cada nit, uns matrimonis sota el suposat pretexte de fer riure a l’audiència, s’esbroquen i estomaquen entre ells, donant tan bon exemple als teleespectadors. Als debats a que inunden a totes hores determinades cadenes de televisió, suposats periodistes i “famosos” de la premsa del cort s’escridassen i insulten sense més. I així­ un llarg exemple.

Els mitjans de comunicació estan donant aquests dies, de nou, un bon exemple de la seva manca d’ètica i professionalitat al entorn de la brutal pallissa a aquesta noia equatoriana. Les cadenes han traslladat el seu circ als carrers, a la caça i captura de l’agressor, donant-li minuts de glòria a la televisió, perquè pogués exhibir el seu orgull patri de ser un malparit i un xenòfob.

Algú s’ha parat a pensar el mal que estan fent a la noia? És possible que ja s’hagi guarit del mal físic, però aquesta noia portarà a dins per molt de temps un mal molt més dolorós.

El cantant de Depeche Mode Dave Gahan acaba de publicar el seu segon àlbum en solitari amb el tí­tol de “Hourglass”. Aquests dies estic llegint la biografia que ha escrit Steve Malins sobre els Depeche i estic descobrint coses que no sabia. Pel que he llegit sobre el naixement de la banda, tot comença a inicis dels 80 a Basildon per la trobada quasi fortuïta d’un grup de joves apassionats per la música alternativa que conflueixen en “Composition of the Sound”. Dave Gahan serà descobert pels membres del grup quasi per casualitat i fou ell el que proposà anomenar-se “Depeche Mode”, un nom més a la moda de l’època.

Els seus inicis foren molt humils. Expliquen al llibre una anècdota. La primera vegada que la BBC els va convidar al seu programa estrella de música “Top of the Pops” al 1981, van arribar a la seu els estudis de televisió en tren, carregant ells mateixos els equips sintetitzadors. A partir d’aquí­, comença una història plena d’èxits que arriba fins els nostres dies.

Pel que fa a Dave Gahan la seva incorporació als Depeche li canvià la vida. Abans de ser membre de la banda, la seva turbulenta joventut el feu passar en alguna ocasió pels jutjats, acusat de robar cotxes. A més era consumidor de drogues i la seva fama ara ja dins de Depeche Mode va fer se’n sortí­s de la seva addicció fins fa relativament pocs anys, arribant quasi a destruir-lo personalment. Per sort va poder refer la seva vida, gràcies a la seva actual parella.

Web | Dave Gahan

Ja era hora que la Universitat Autònoma de Barcelona fes una bona neteja al seu web institucional. Eren molts els que ens queixàvem de la manca d’ordre en l’antic web i la poca navegabilitat que oferia. El nou web manté la navegació a través de dues opcions: per les funcions principals que es duen a terme a la UAB (estudiar, treballar i viure) i pel tipus de perfil (Estudiants UAB, Futurs estudiants, Professorat, Administració i Serveis i Institucions i Empreses). Els enllaços a aquestes àrees del web es mantenen en un lloc destacat del web, però com a novetat apareixen a la dreta una sèrie d’Enllaços directes que porten a les planes web més visitades. Tot això es troba a la part superior de la pàgina principal, al costat d’un gran panell amb fotografies del Campus de la UAB.

A la part inferior es mantenen les notí­cies institucionals i d’altres informacions d’interès. Gràficament el web ha millorat molt. El nou disseny m’agrada força. A més l’accessibilitat està completament garantida i la comptabilitat amb navegadors és correcte. Ja a començaments de curs es va estrenar el nou Campus Virtual, una eina interna pels estudiants de l’Autònoma, que s’ha renovat profundament per tal de millorar el seu rendiment i possibilitats de comunicació entre l’alumnat i el professor. Val a dir que la posada en marxa del Campus Virtual no ha estat gens fàcil però sembla que poc a poc els problemes es van solucionant.

Llegir | Nota de premsa