La Ciutat de les Constructores

Aquest dijous 25 de gener la CUP ha presentat davant de l’Ajuntament de Terrassa el plafó antiespeculatiu, recollint dades de diferents fonts i denunciant les principals agressions al municipi. L’exposició es podrà veure durant els propers mesos pels centres cívics de la ciutat. Segons les dades més actuals disponibles de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el 2001 a Terrassa hi havia 13.760 cases desocupades (un 17’44% del total, que és de 78.873).

DADES BÀSIQUES
Segons les dades més actuals disponibles de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el 2001 a Terrassa hi havia 13.760 cases desocupades (un 17’44% del total, que és de 78.873). Al mateix any al conjunt dels Països Catalans els habitatges buits eren 811.954. En menys de 4 anys el preu del metre quadrat a la nostra ciutat s’ha duplicat: de 1.372 euros el 2002 hem passat a 2.876 euros el metre quadrat el 2006, a l’hora que la població ha augmentat en més de 26.000 persones (segons l’INE).

Si les actuacions projectades pel POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) es duen a terme, la superfície urbanitzada a Terrassa suposarà el 29,6% del total de la superfície del municipi (15,2% corresponent al nucli urbà, 8.3% a les zones residencials [zones d’urbanisme difús] i 6,01% correspon a zones industrials). El 70,4% restant correspon a àrees verdes, vies de circulació (de difícil computació) i d’altres. Un 15% aproximadament de la superfície del terme forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Si descontem la superfície que ocupa el Parc, la construcció a Terrassa s’ha menjat ja el 33.3% del sòl del terme municipal.

Des de la CUP considerem que la política d’habitatge i l’urbanisme són uns dels punts més importants en l’acció d’un Ajuntament i en els quals les competències més permeten d’incidir. Terrassa, amb 70’2 km2 de superfície, es troba en un constant i insostenible creixement. Creiem que s’ha d’aturar immediatament l’ocupació de nou sòl ja que es tracta d’un recurs limitat. A més, la política constructora s’ha demostrat que no ha frenat els preus dels habitatges, més aviat els ha fet augmentar ja que es tracta de polítiques controlades per les immobiliàries.

LES MARTINES
Les Martines és una area en constant creixement residencial de la qual l’àrea urbanitzada ocupa a hores d’ara més de 100 hectàrees (1.4 % de la superfcie total del municipi). La configuració difusa que plantegen les zones residencials és del tot aliena a la tradicional disposició urbanística de les ciutats i pobles mediterranis, molt compactes i més sostenibles. Com s’observa aquests dies, el resultat de l’ocupació d’aquestes zones per a viure-hi genera una alt cost i una deficiència molt notable en serveis (aigua corrent, neteja viària, telèfon, enllumenat i manteniment de les vies…), alhora que empitjora l’extinció en casos de focs forestals.

POBLE NOU
El 4t Cinturó atravesssarà el sector de Can Boada del Pi/Poble Nou, Can Roca i el Pla del Bonaire. Una estructura viària de 30 metres d’amplada que encerclarà Terrassa pel nord i propiciarà l’ocupació del sòl adjacent amb la construcció residencial al voltant i la construcció de vies de servei.

CAN ROCA- CAN COLOMER
La construcció de nous habitatges (vegeu fotos) suposa l’ocupació de 136.000 m2 (Can Roca) i 474.892 m2 (Can Colomer-Torrent Mitger) en terrenys periurbans d’alt valor ecològic. Sota l’excusa de la construcció d’habitatges de ‘protecció’ oficial s’està construïnt habitatges per a la venda a preus gairebé de mercat, en previsió del pas del 4t Cinturó per la zona, que ho convertirà en un barri dormitori. Les diferents fotografies mostren l’impacte de les obres i una simulació gràfica de l’obra projectada (sota).

P.I. CAN PETIT
L’ampliació del poligon industrial s’està realitzant ocupant terreny no urbanitzat adjacent a horts periurbans, suposant una nova mostra de creixement en forma de taca a costa de nous terrenys anteriorment no urbanitzats (aprox. 100.000 m2).

TORRE-SANA
Al costat de l’espai on es va construir el camp de golf del ‘Reial Club de Golf El Prat’, i restant amplada al ja molt debilitat corredor biològic de llevant (‘Corredor St. Llorenç-Collserola) s’estan construïnt 900 habitatges. Aquesta obra ha suposat la destrucció de 78.000 m2 d’anteriors terrenys forestals (vegeu foto adjunt).

P.I. ELS BELLOTS-II
L’ampliació del Polígon industrial ‘Els Bellots’ comptarà amb 95 noves hectàrees (950.000 m2) de sòl industrial que es volen començar a construir el 2007, i que representen un 1’4% de la superfície total de Terrassa. Això suposarà un 30% més de sòl industrial sobre l’actual superfície de sòl industrial a Terrassa, que és de 327 Ha (4’7% de la superfície total del municipi). Aquesta obra contribuirà a debilitar encara més el corredor biològic St. Llorenç-Collserola amb el que serà un dels polígons “mes grans de l’àrea metrolpolitana” segons paraules de responsables del propi Ajuntament. L’àrea ocupada i l’impacte sobre el corredor biològic es pot veure en el gràfic adjunt.

Pel futur de les noves generacions, cal aturar el creixement perimetral de Terrassa.

EL CREIXEMENT TÉ UN LÍMIT. ENS HI ESTEM JUGANT LA QUALITAT DE VIDA PRESENT I DE LES FUTURES GENERACIONS DE TERRASSENCS I TERRASSENQUES.

*(les superfícies en hectàrees han estat calculades a partir de dades municipals i a través del programa SIG PAC).