El passat 5 de febrer va complir-se noranta anys de la vaga produïda a la indústria Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, més coneguda com La Canadenca. Com era d’esperar no s’ha fet cap commemoració pública d’un fet que va ser molt important per a Barcelona i les seves classes treballadores. La vaga s’inicia com a mostra de solidaritat amb els vuit treballadors que havien estat acomiadats per haver demanat l’assessorament i suport del Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, després que la direcció introduí canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. Al rerefons de tot plegat hi havia la negativa absoluta de l’empresa i la patronal catalana d’acceptar un fet que a la resta d’Europa ja era una realitat: la negociació col·lectiva a través dels sindicats.

La Canadenca

El blog “Lo vell de lo bell” ens ho recorda i ho il·lustra amb una fotografia de la mítica empresa:

El 8 de febrer de 1919, a Barcelona (Catalunya), comença la vaga anomenada de La Canadenca, pel nom de l’empresa d’electricitat on va començar el moviment que va durar 44 dies; es va escampar a altres empreses, i va paralitzar tota la ciutat i tota la indústria; la vaga va ser general. El govern va contestar empresonant 3.000 vaguistes de la Confederació Nacional del Treball (CNT), i va decretar la llei marcial. Però gràcies a la determinació dels treballadors, va acabar a mitjans de març amb un acord favorable: l’empresa va acceptar readmetre tots els obrers amb un augment de salari i es va acordar la jornada de vuit hores; els empresonats per mor de la vaga van ser alliberats. Un míting va reunir més de 20.000 persones: els dirigents de la CNT en llibertat, entre ells Salvador Seguí, prengueren la paraula i es va proclamar la fi de la vaga. Però davant el rebuig dels militars d’alliberar una vintena de militants encara detinguts, es va reprendre de bell nou el 24 de març de 1919.