Ahir es celebrà a diverses ciutats d’Europa La Nit dels Museus, a la vigilia del dia Internacionals dels Museus que s’ha celebrat avui diumenge. Vaig tenir l’oportunitat de voltar per Barcelona ahir al vespre i anar a un parell de museus. Hem va sorprendre l’ambient que hi havia als carrers (més enllà de la celebració del títol de Lliga a Canaletes i plaça Catalunya). El programa era realment ampli, organitzat en diferents itineraris per tal de poder planificar de forma més còmode les visites als diferents museus. La jornada va començar a quarts de vuit a La Pedrera, on després de fer més d’hora i mitja de cua (estava justificat) vam poder gaudir de la bona temperatura que feia a Barcelona a la terrassa de la Casa Milà. Tot un plaer. A La Pedrera havia estat feia alguns anys, amb una excursió d’institut, amb la que vam poder visitar un dels apartaments de l’edifici. Però de nit, la terrassa té un encant especial.

Després de la visita a la Pedrera vam baixar fins al Port Vell on vam entrar al Museu d’Història de Catalunya. Allà vam fer una visita llampec a l’exposició temporal “De la Prehistòria als nostres dies“. Ja havia estat també amb l’institut, i ara, després d’haver estudiat la llicenciatura d’història tenia ganes de tornar-hi. Tots els meus pronòstics es van acomplir. Els catalans, com la resta de pobles i nacions del món, som presentats com un poble que es perd en les profunditats dels segles. Catalunya ja era Catalunya fa molts segles. Això no només passa a casa nostra. Tots els països van començar, al segle XIX, a construir la nació a través de la invenció de les històries nacionals on s’exageraven els fets, es glorificaven i si feia falta, s’inventaven. No és estrany doncs que el Museu d’Història presenti la formació dels comtats catalans com el naixement de la nació actual. I podria posar més exemples. No és aquest el tipus d’història que ens ensenyen a la Facultat ni és aquesta la història que s’hauria d’ensenyar.