Llegint l’article del periodista terrassenc Eduard Martín-Borregón em recorda una campanya que en Raúl Jiménez i jo mateix vam iniciar al 2003 (nota al blog, a laMalla.cat i infoterrassa.com) per demanar que s’inclogués Terrassa a la segona zona tarifària de l’ATM (l’entitat que decideix els preus dels títols del transport públic), corregint al nostre entendre, un greu error que provocava (i segueix provocant) un perjudici econòmic als terrassencs que volen moure’s pel territori en transport públic. Han passat els anys i tot continua igual, malgrat les bones paraules dels polítics de torn.

Estic d’acord amb Martín-Borregón, Terrassa paga un impost extra injustificat per agafar el transport públic. I ningú a dia d’avui ens ha donat els motius pels quals això és així. Per fer memòria, reprodueixo el text del manifest que vam penjar a Internet el 2004:
Campanya ciutadana a favor d’una mobilitat justa per Terrassa
A principis d’any, Terrassa entrava a formar part de l’Autoritat del Transport Metropolità, l’ATM, entitat que integren les empreses del transport públic de tota l’àrea metropolitana de Barcelona. L’objectiu d’aquesta entitat és la unificació de tarifes i desenvolupar l’anomenat “Sistema Tarifari Integrat” que permet la utilització dels diferents modes de transport (Metro, Autobús, FGC i Renfe) necessaris per realitzar un desplaçament (origen- destinació) amb els transbordaments despenalitzats dins d’un límit horari.
Transports Municipals d’Egara, com a empresa que dóna servei de transport públic a la ciutat de Terrassa, va signar un conveni l’any passat per formar part de l’ATM a partir de l’1 de gener del 2003, i per debatre a on s’havia d’ubicar la ciutat dins del mapa de zonificació. L’ATM va incloure a Terrassa dins de la 3a corona, en canvi, la ciutat veïna de Rubí o Sabadell estan a la 2a corona. Això suposa pels usuaris que vulguin anar de Terrassa a Sabadell que han de comprar un títol de dues zones.
Amb aquesta mesura, els ciutadans de Terrassa, gràcies a la Integració Tarifaria, van quedar aïllats de la resta del Vallès i van quedar en una situació de marginalitat econòmica respecte ciutats properes a la nostra ciutat. Si parlem de números, un veí de Sabadell pagaria per anar a Barcelona 1,55 euros quan nosaltres estem pagant 2,20 euros.
Com a excepció, cal remarcar que les ciutats de Rubí i Terrassa van acordar no cobrar per un viatge dues corones sinó una, però això no passa amb Sabadell.
La Integració Tarifaria pretenia abaratir els costos de transport entre modalitats (bus, metro, tren), però a Terrassa el que ha aconseguit és un encariment dels viatges.
La Campanya “Mobilitat Injusta per Terrassa” el que pretén és canviar les regles del joc i fer que Terrassa passi a estar on es mereix, a la 2 corona. Per aquesta raó s’han iniciat una sèrie de converses amb els responsables de l’ATM i l’ajuntament, però fins el moment no s’ha arribat a cap acord.