Cop per cop

El setmanari alemany Der Spiegel ha publicat aquest diumenge un informe enviat per l’ambaixador alemany a Espanya el 1981, Lothar Lahn, en què exposa que el rei Juan Carlos va mostrar comprensió pels protagonistes del cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Der Spiegel és directe i ben clar titulant l’article “Joan Carles simpatitzava amb els rebels a la llei“. La informació oferida pel setmanari alemany és d’una gravetat evident i mostra el cost més fosc d’un monarca sota sospita des del moment en que Franco el nomenà com a successor (22 de juliol de 1969). L’informe d’aquest diplomàtic alemany deixa en una posició força delicada a la casa reial espanyola i a tots aquells que no es cansen en escriure sobre les bondats d’un rei “campechano” que ha treballat sense descans tot per la democràcia i el seu país.

El més greu, com afirmava el director de Vilaweb en una editorial, és que malgrat els intents dels monàrquics de reescriure la història de les darreres dècades, la figura del rei està ben clara a ulls dels historiadors i de la societat en general, que cada vegada confien menys en una institució caduca i plena d’ombres.

No cal massa temps per trobar a internet una biografia ben reveladora de l’autèntica figura reial, publicada ja fa uns anys per Patricia Sverlo (pseudònim). Però també disposem d’una monumental obra de l’historiador Ferran Gallego on desmunta un per un els mites de la “modèlica” transició espanyola.

Espanya (i d’altres països europeus) ja ha signat l’ACTA

Àustria, Bèlgica, Bulgaria, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia, Espanya, Suècia i el Regne Unit ja han signat el tractat d’ACTA. Recordem què és ACTA:

  • ACTA converteix als proveïdors de servei d’Internet (Telefònica, ONO, Jazztel, etc.) en la policia privada dels drets d’autor i els responsabilitza de les accions dels seus clients.
  • Imposa sancions penals (presó) per conceptes poc clars relacionats amb la infracció dels drets d’autor.
  • L’aprovació de ACTA ha passat per damunt de qualsevol procés democràtic, negociant-se a esquenes del ciutadà i de tots els membres del Parlament Europeu. i de Tots els MEMBRES del parlament Europeu.

L’associació en defensa d’Internet i les llibertats dels ciutadans La Quadrature du Net ens proposa una sèrie d’accions que podem fer per pressionar als eurodiputats per tal què no acceptin ACTA. Sembla que encara hi ha marge de maniobra per rebutjar ACTA des del Parlament Europeu, tot i les pressions de la pròpia Comissió.

Terrassa continua a la “tercera corona”

Llegint l’article del periodista terrassenc Eduard Martín-Borregón em recorda una campanya que en Raúl Jiménez i jo mateix vam iniciar al 2003 (nota al blog, a laMalla.cat i infoterrassa.com) per demanar que  s’inclogués Terrassa a la segona zona tarifària de l’ATM (l’entitat que decideix els preus dels títols del transport públic), corregint al nostre entendre, un greu error que provocava (i segueix provocant) un perjudici econòmic als terrassencs que volen moure’s pel territori en transport públic. Han passat els anys i tot continua igual, malgrat les bones paraules dels polítics de torn.

Estic d’acord amb Martín-Borregón, Terrassa paga un impost extra injustificat per agafar el transport públic. I ningú a dia d’avui ens ha donat els motius pels quals això és així. Per fer memòria, reprodueixo el text del manifest que vam penjar a Internet el 2004:

Campanya ciutadana a favor d’una mobilitat justa per Terrassa

A principis d’any, Terrassa entrava a formar part de l’Autoritat del Transport Metropolità, l’ATM, entitat que integren les empreses del transport públic de tota l’àrea metropolitana de Barcelona. L’objectiu d’aquesta entitat és la unificació de tarifes i desenvolupar l’anomenat “Sistema Tarifari Integrat” que permet la utilització dels diferents modes de transport (Metro, Autobús, FGC i Renfe) necessaris per realitzar un desplaçament (origen- destinació) amb els transbordaments despenalitzats dins d’un límit horari.
Transports Municipals d’Egara, com a empresa que dóna servei de transport públic a la ciutat de Terrassa, va signar un conveni l’any passat per formar part de l’ATM a partir de l’1 de gener del 2003, i per debatre a on s’havia d’ubicar la ciutat dins del mapa de zonificació. L’ATM va incloure a Terrassa dins de la 3a corona, en canvi, la ciutat veïna de Rubí o Sabadell estan a la 2a corona. Això suposa pels usuaris que vulguin anar de Terrassa a Sabadell que han de comprar un títol de dues zones.

Amb aquesta mesura, els ciutadans de Terrassa, gràcies a la Integració Tarifaria, van quedar aïllats de la resta del Vallès i van quedar en una situació de marginalitat econòmica respecte ciutats properes a la nostra ciutat. Si parlem de números, un veí de Sabadell pagaria per anar a Barcelona 1,55 euros quan nosaltres estem pagant 2,20 euros.
Com a excepció, cal remarcar que les ciutats de Rubí i Terrassa van acordar no cobrar per un viatge dues corones sinó una, però això no passa amb Sabadell.

La Integració Tarifaria pretenia abaratir els costos de transport entre modalitats (bus, metro, tren), però a Terrassa el que ha aconseguit és un encariment dels viatges.

La Campanya “Mobilitat Injusta per Terrassa” el que pretén és canviar les regles del joc i fer que Terrassa passi a estar on es mereix, a la 2 corona. Per aquesta raó s’han iniciat una sèrie de converses amb els responsables de l’ATM i l’ajuntament, però fins el moment no s’ha arribat a cap acord.

Protecció de dades o ocultació d’informació sensible?

Quote

La Comisión Europea propone obligar a las web a borrar datos personales, vídeos o fotografías de Internet a petición de los usuarios europeos según ha anunciado la comisaria de Justicia y Derechos Fundamentales Viviane Reading. (EL PAÍS, 25 de gener 2012).

Una bona notícia en favor de la protecció del dret a la intimitat dels ciutadans? O en realitat la reforma intenta amagar informació compromesa pels polítics i personatges poderosos del vell continent? Ho dic perquè gràcies a Internet és molt ràpid i accessible per tothom recuperar informació d’arxiu publicada a la premsa sobre polítics corruptes, empresaris defraudadors… A qui beneficiarà aquesta mesura legal? (Més informació)

Demòcrata de tota la vida

Aquesta setmana ha mort Manuel Fraga Iribarne, un demòcrata de tota la vida, a qui la (des)memòria història del nostre país ha permès viure plàcidament d’ençà la mort del tan estimat (per ell) dictador Francisco Franco. No m’estendré en els detalls de la seva dilatada trajectòria política i personal. És per tots ben coneguda. Però cal fer una observació urgent i crec, necessària. Alguna cosa no funciona bé en la democràcia espanyola, quan s’està rendint grans homenatges a una persona que lluità en contra de la democràcia. Contrasentit? Spain it’s different. Fraga, que hauria d’haver estat jutjat, processat i inhabilitat per l’exercici de la política per haver participat en una dictadura sanguinària i criminal nascuda d’una guerra civil contra la democràcia republicana, fundà un partit polític, redactà la Constitució de 1978, i governà anys i anys, la comunitat autònoma de Galícia, per acabar els seus dies com a senador.

De tot el que s’ha publicat aquests dies sobre Fraga per part d’aduladors i delinqüents intel·lectuals, l’únic que es mereix un aplaudiment és l’article del professor Juan Carlos Monedero: “Fraga, un franquista“.

El “govern secret” de Wall Street

Quote

La democracia estadounidense está raptada por un gobierno secreto que muchos investigadores han identificado como siendo una poderosa oligarquía que manipula desde la sombra la esencia misma del Estado, disponiendo a su antojo e interés la riqueza financiera del país sin que ninguna institución del Estado sea capaz de someterla. Utilizando la plancha a billetes indiscriminadamente y creando riqueza de nada, esta elite sin escrúpulos ha arruinado la economía del país y ha creado la más grande burbuja especulativa de la historia, aquella del dólar, que finalizará con la desaparición de esta moneda como reserva internacional.

Les Leopold, Red Voltaire.

Per què SOPA no és tolerable

Aquest dijous 15 de desembre és el dia en que el Comitè Judicial del Congrés dels Estats Units d’Amèrica està discutint SOPA (Stop Online Piracy Act), projecte de llei que de ser aprovat limitarà greument les llibertats a la xarxa. Com ja hem dit en aquest blog, l’aprovació d’aquesta llei tindrà efectes perjudicials per a tot el món, perquè els Estats Units d’Amèrica controlen bona part de la infraestructura d’Internet. La llei planteja una censura a gran escala d’Internet, sota el pretext de la lluita contra la pirateria informàtica.

CIhristopher Dombres (cc-by via Flickr)

Estem a les portes d’una Internet amb fronteres. Amb SOPA, els Estats Units d’Amèrica volen posar sota el seu control la xarxa. Un atemptat contra la llibertat d’expressió i també contra la sobirania dels Estats.

SOPA es una ley peligrosa Amenaza el sector más vibrante de nuestra economía — el comercio en Internet. [..] Tiene muchas infirmezas constitucionales además de ser potencialmente peligrosa para la estabilidad y seguridad del sistema de direccionamiento en Internet, también afectará la política exterior de Estados Unidos y el apoyo a la libertad de expresión en Internet en todo el mundo.

La Wikipedia està promovent una campanya de protesta contra SOPA. Asseguren que si s’aprova la llei, aquesta important web haurà de tancar. Geof Brigham recull de forma molt clara i detallada per què SOPA és terrible (traducció a l’espanyol d’ALT1040):

Nos han pedido nuestra opinión legal, así que diré mi opinión sobre la nueva versión de SOPA, la cual sigue siendo una amenaza a la libertad de expresión en Internet.

  • La nueva ley aprieta sobre la DMCA y la jurisprudencia federal que promueve una Internet como la cooperación entre titulares de derechos de autor y proveedores de servicios. De este modo, SOPA creará un régimen donde el primer paso será un litigio federal para bloquear un sitio entero, las webs al por mayor. Muy lejos quedará por tanto el aviso legal bajo el protocolo de la DMCA tomando sitios específicos por infracción.
  • El crimen será enlazar, no la violación de los derechos de autor. El coste será un litigio, no una simple notificación.
  • Los gastos por estos litigios podrían obligar a cualquier sitio sin ánimo de lucro o de bajo presupuesto (como la misma Wikipedia y su movimiento por el conocimiento libre) a impugnar la eliminación. Todas las webs, nacionales o internacionales podrían no tener los recursos para desafiar los procedimientos judiciales de Estados Unidos, incluso aunque se trate de acusaciones falsas.
  • El nuevo proyecto de ley permite graves riesgos de seguridad a nuestras comunicaciones y a la propia infraestructura nacional. El nuevo proyecto seguiría permitiendo de forma opcional el bloqueo DNS, alienta el bloqueo y filtrado, una acción que en todo caso debería ser tomada por expertos en seguridad en la red.
  • Nosotros mismos, la Wikipedia, tendríamos la tarea de revisar millones y millones de enlaces, sus orígenes, tendríamos que localizar a los “sitios extranjeros infractores” al tratarnos como “buscadores”, tendríamos que impedir artículos y proyectos. Tendríamos que gastar el dinero de las donaciones en personal que vigile. Finalmente, se nos obligaría a bloquear enlaces. Iríamos en contra de la cultura del conocimiento libre.

Encara haurem d’esperar unes hores per saber si SOPA és aprovada.

WIkileaks revela eines per hackejar Gmail, iTunes i Skype

Gràcies a les darreres revelacions de l’organització de Julian Assange, WikiLeaks, hem descobert que l’empresa Gamma subministrava eines als Estats per hackejar els comptes personals de Gmail, iTunes i Skype, entre d’altres. Dimecres passat, Wikileaks va publicar una sèrie d’arxius de vídeo obtinguts de la companyia Gamma, establerta al Regne Unit, que mostren com els seus productes es poden utilitzar per supervisar les xarxes Wifi d’un vestíbul de l’hotel, telèfons mòbils i hackejar ordinadors amb actualitzacions de programari fals, o infectar els ordinadors des d’una clau USB per interceptar converses de Skype, el registre de contrasenyes de xifrat i lectura d’arxius privats.

Aquestes tecnologies ja van ser utilitzades després de la caiguda del dictador egipci Hosni Mubarak, tal com la BBC va demostrar. La cadena britànica va obtenir evidència que Gamma havia ofert la seva tecnologia al règim per a vigilar l’ús entre els egipcis dels serveis de Hotmail, Yahoo! Mail, Gmail i Skype.

Wikileaks ha publicat al seu lloc web una sèrie de vídeos de l’empresa Gamma on expliquen el funcionament de les seves tecnologies. Es poden veure clicant el següent enllaç.