Més opinions sobre Bolonya. Ara toca parlar de la vessant econòmica. Hem dit en aquest blog reiteradament que una de les coses que més preocupen del Procés de Bolonya és la falta de beques. Toni Cucarella fa una dura crítica a les opinions del conseller Huguet i es mostra preocupat pels costos que suposarà per als estudiants els nous plans d’estudi.

Des d’una visió d’esquerres, el que cal defensar és una universitat pública gratuïta i de qualitat. Si cal invertir en futur, cal invertir en la formació de les persones, perquè puguem tenir molta “elit intel•lectual” que diu el conseller Huguet. I per això cal facilitar els estudis universitaris a tothom, i donar suport a aquelles persones que mostrem especials aptituds.

El procés de Bolonya el que persegueix és que les “elits intel•lectuals” del futur provinguen de famílies benestants, que són les úniques que poden suportar la sagnia econòmica d’uns estudis superiors plagats de postgraus i màsters de pagament. I aprofite per a dir que no m’agraden les beques, perquè s’assemblen molt a la caritat. I des de les esquerres hem de substituir aqueixa rància caritat de donar beques als estudiants pobres, i la mesura escanyapobres dels préstecs, per la democràtica igualtat d’oportunitats, és a dir: universitat pública gratuïta i de qualitat. El procés de Bolonya és defensat només des d’un argumentari ultraliberal, és a dir, classista i mercantilista. Això fa el conseller Huguet. Caldria que netejara els vidres de la finestra del seu despatx per veure millor qui es mou al carrer, i per què.