Bon anàlisis del Col·lectiu Joan Crexell a Tribuna Catalana sobre l’evolució de la relació del PSC amb els mitjans públics catalans. L’article explica com el sector més espanyolista del PSC ha intentat durant els darrers anys desbancar els mitjans de la Generalitat per beneficiar als mitjans privats propers al PSOE i com alguns dirigents han llançat una campanya per desprestigiar TV3 i Catalunya Ràdio.
La crosta socialista perjudica el president Montilla
S’està estenent una gran preocupació i, perquè no dir-ho, emprenyada entre els professionals de la CCMA. Ja des del primer tripartit, la crosta socialista, existent als mitjans de comunicació i que havia fet el que havia volgut durant el pujolisme al col·legi de Periodistes, a Televisió Espanyola, a les seves emissores, El Periódico i a la guia del nacionalisme progressista espanyol El País, pensava extirpar el suposat càncer del pujolisme nacionalista de la CCRTV i enterrar el diari Avui, un cop es fessin amb la Generalitat. Era el seu objectiu. Els socialistes no han entès res i les seves anàlisis sobre els professionals del diari i la Corporació eren i són errònies. En l’època convergent, què més hagués desitjat CiU i el propi Pujol que controlar la ràdio i la televisió del país. Ho va aconseguir amb la cúpula, amb més o menys encert, però no així amb els seus professionals de base. Encara pitjor, ni tan sols van intentar de convèncer-los. I és que tot i que sembli mentida, molts periodistes sobiranistes van ser marginats per l’acomplexament en la construcció nacional del pujolisme.
Però la crosta socialista no va pair ni assolir el poder, ells volien posar a Catalunya Ràdio i a TV3 un tipus de l’estil Carlos Torreiro que convertís aquestes emissores en la ràdio i la televisió d’Hospitalet i els molestava profundament la denominació de mitjans nacionals de Catalunya.
Amb el nomenament de Joan Major com a director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió la crosta socialista es va sentir derrotada i va tornar a les seves casernes d’hivern a l’Hospitalet, a Com Ràdio, a la SER, a Localia, etc.
Però durant el primer tripartit no van perdre el temps i vist que no podien assolir la fortalesa de la Corporació van voler aprofitar la debilitat de la Secretaria de Comunicació en aquells moments en mans d’ERC i la situació estratègica de la que gaudia Jordi Mercader com a Cap de Comunicació del president Maragall. Mercader un personatge de negocis (El Periódico, la SER, etc) conjuntament amb el seu amic Rafael Nadal varen estructurar el poder de Jesús de Polanco a Catalunya regalant-li Ona Catalana i permetent, d’una forma força irregular l, el desplegament de Localia.
L’operació d’encerclament de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió estava en marxa. Pretenien esgotar Catalunya Ràdio mitjançant l’ascensió de la SER i el deplegament de Localia a l’hora que preparaven la pista d’aterratge de la Sexta. Seguia, però, resistint la fortalesa suposadament inexpugnable del pujolisme… la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Amb l’arribada del president Montilla, varen canviar les maneres de fer. Les formes barroeres de l’etapa anterior van desaparèixer, però, en el fons, el sector més ultraespanyolista del PSC continua sense suportar una ràdio i televisió nacionals de Catalunya que, en gran moderació, intenten establir un imaginari col·lectiu nacional. Així, quan es va començar a moure una nova llei per a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ara de Mitjans Audiovisuals, pactant-la amb sectors del govern propers a ERC, la crosta socialista va treure a la llum l’anomenada per ells “crosta nacionalista” que, suposadament, hi havia a TV3. Joan Ferran fou la cara més visible de l’operació. A un altre nivell, hi ha hagut i hi ha una campanya per acabar amb Antoni Bassas al capdavant del programa més important de la ràdio catalana. La finalitat és substituir-lo per Carles Francino de la SER. I ara, quan sembla que hi ha un rellançament de la CCMA, s’intenta també dinamitar a un altre suposat membre de la “crosta nacionalista” de TV3, Mònica Terribas. Aquesta vegada, l’escollit per provocar la substitució de la periodista és en Manel Mas, exalcalde de Mataró.
Tot plegat és preocupant, la crosta socialista no ha entès que al país s’està prodïint un canvi generacional. S’ha acabat l’època d’un periodisme i d’uns professionals que sota el braç hi tenien la bíblia El País. Ara, hi ha una generació jove desacomplexada nacionalment i molt lliure. La gran majoria dels professionals joves de TV3, no són de cap crosta, sinó que el què volen és construir la ràdio i televisió nacional de Catalunya des de la llibertat d’informació sense la intervenció asfixiant dels partits i els seus comissaris.
Joan Ferran i ara Manel Mas s’han equivocat al posar en dubte els professionals de la CCMA i més concretament a una gran periodista, avui referent de la comunicació en català com és Mònica Terribas. Si el president Montilla vol exercir de president a Catalunya no té necessitat de companys de viatge com Ferran i Mas que no fan res més que perjudicar-lo en una política que ell si ha entès que s’ha de fer en els mitjans públics catalans.