Mark Zuckerberg, CEO de Facebook

Aquesta tarda es feia pública una nota (PDF) de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades on s’anuncia que Facebook implementarà un nou sistema que millorarà la protecció de la privacitat dels seus usuaris i el control que en fan aquests de la informació que publiquen a la popular xarxa social. Aquestes millores s’aconseguirien, segons la nota de l’AEPD, mitjançant un mecanisme pel qual els usuaris podran seleccionar cada vegada que publiquen al seu perfil una imatge, text o enllaç (entre d’altres) amb qui ho volen compartir. D’aquesta forma els membres d’aquesta xarxa social hauran obligatòriament de seleccionar cada vegada que publiquin informació gràfica o de text entre els diferents graus de privacitat que s’ofereixen, i que van des d’una publicitat total de la informació a la possibilitat de compartir-la únicament amb la xarxa de contactes seleccionada de l’usuari.

La nota de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades s’ha difós ràpidament per la xarxa. Al blog 233grados.com assegura que Facebook permitirá a sus usuarios elegir con quién comparten la información cada vez que la publican. Los responsables de la red social más utilizada se han comprometido a introducir en los próximos meses ésta y otras mejoras relativas a la privacidad. El Periódico reprodueix la nota d’EFE on s’informa que cada vegada que publiquin informació (gràfica o de text), els clients de la xarxa social estaran obligats a seleccionar entre els diferents graus de privacitat que s’ofereixen, i que van des d’una publicitat total de la informació a la possibilitat de compartir-la únicament amb la xarxa de contactes seleccionada de l’usuari. Relacionat amb aquesta notícia fa un parell de dies llegíem que l’Agència de protecció de dades canadenca havia instat a Facebook a corregir greus problemes com mantenir les dades d’un usuari després que aquest s’hagués donat de baixa. Sembla que la preocupació per la nostra privacitat comença a ser un fet, però hem d’anar més enllà.

Tot aquest extens pròleg per preguntar-nos si realment està la nostra privacitat garantida a Facebook? I més important, és el model de Facebook bo per Internet i els internautes? Entenem per model Facebook aquella construcció d’Internet basada en la xarxa centralitzada, resident tota ella en uns pocs servidors controlats per grans empreses (Facebook, Twitter, Google…). Explique-m’ho bé. Bona part de la web 2.0 i dels seus serveis més populars s’ha basat en la construcció de xarxes centralitzades que recullen en pocs ordinadors tota la informació que els usuaris hi dipositen. Per exemple, un internauta obre un blog a Blogger. Hi escriu les seves reflexions, penja fotos, els lectors hi deixen comentaris, etc. Tota aquesta informació es diposita en uns servidors d’Internet propietat de Google, als quals nosaltres com a internautes i autors d’aquell blog no hi podrem mai accedir. Som propietaris intel·lectuals del blog però no gaudim de la propietat d’aquell espai. En part som llogaters però sense cap tipus de dret perquè en qualsevol moment ens podem fer fora del pis. Es pot donar el cas que un jutge, per actuar contra un blog hostatjat a Blogger bloquegi l’accés al teu propi. El mateix podria passar a Twitter i tantes altres webs 2.0.

El model contrari, que jo defenso, el planteja Gonzalo Martín al seu blog:

Es decir, uno estaría mucho mejor asegurándose de que construye su blog, sus relaciones de comunidad siendo el propietario de sus dominios, servidores y herramientas, eligiendo espacios de comunicación abiertos que no puedan ser controlados por un único operador y que permitan la afiliación o separación sin problemas de determinadas formas de relacionarse, con el subsiguiente control (¿relativo?) de sus datos pero, al mismo tiempo, uno se enfrenta a sus propias limitaciones de conocimiento (aceptemos curva de aprendizaje) y, según los objetivos buscados, al valor que el efecto red de estos servicios tienen.

Són els inconvenients de construir Internet a base de xarxes centralitzades. Si cau una d’aquestes xarxes, cau una part molt important d’Internet i els seus usuaris es queden sense accés al seu espai d’opinió i reflexió. Ho explica molt bé, com és habitual, en David de Ugarte:

Basta con filtrar una IP o parar un servidor para que decenas de miles de emisores desaparezcan. Eso es exactamente lo que ha pasado con Fanfou, el twitter chino, cuyo servicio fue cortado sin aviso previo ni explicaciones el día 8 de julio, en plena campaña gubernamental para evitar la agitación étnica en Internet.

Això es contraposa amb la construcció d’una Internet basada en la xarxa distribuïda, formada per centenars de milers de servidors connectats entre ells. Cada usuari té el seu blog en un servidor diferent. Si un govern o un atac impossibilita l’accés a un d’aquests servidors, cauran uns pocs blogs, però no tota una xarxa de centenars de milers de blogs. Citem de nou a De Ugarte:

Nada más fácil de filtrar o eliminar que un sistema centralizado. Tiras el centro y cae la red. Un sistema distribuido en cambio se define por su robustez: ningún nodo, al ser extraído, desconecta la red o una parte sustancial de ella. Es decir, se puede tirar facilmente un blog, pero la blogsfera basicamente… es incontrolable.

Per tot plegat, més que preocupar-nos per la nostra privacitat, que també, ens hauríem de preguntar si és aquesta Internet la que volem construir. Una Internet controlada per Google Facebook i Twitter? En el fons estem parlant de si estem disposats a cedir la nostra sobirania personal en forma de dades a aquestes grans empreses o no.