5. Pràctiques agràries i alimentació pagesa abans dels feudals a l’Europa occidental
Organització de la producció de nutrients a l’alta edat mitjana (segles IX-X)
No se sap molt bé com s’organitzava. L’objecte de tensió de la historiografia es saber com s’organitzava el poder. Els pagesos no han sabut mai escriure ni llegir. Transmetien els seus coneixements amb la pràctica. Dins de les gestions agràries s’ha de distingir el culte i l’inculte. Són les proporcions que guarden entre les dues parts i sobre com s’organitzen, la base principal de la producció agrària. Montanari escriu un llibre sobre la importància de l’inculte (espais no conreats). L’agricultura medieval pot ser descrita com la conquesta d’espais incultes en espais conreats. Aquest procés arribarà fins la segona meitat del segle XX. Es viurà a Europa un procés continu de colonització de noves zones conreables. La runcatio consistia en transformar una zona de bosc en zona de conreu. Sempre es mostra un interès per preservar l’existència de les zones incultes. Aquestes runcatios formaven part d’un procés molt extens. Aquest procés no culminarà fins el segle XX.
Què passa abans del segle X?
Predomini de l’inculte sobre el culte en les pràctiques pageses. Què s’obté de l’inculte? Combustible. Pràctica agrícola: de “rojas”, itinerant, una pràctica molt habitual, freqüent. Consisteix a crear una clariana en el bosc, tallant i cremant, sembrant, collint, tornar a sembrar, tornar a collir s’ha acabat. Llavors es fa el mateix procés en un altre espai. Aquest desplaçament de les zones de treball no implica que els grups humans canviïn de residència.
Característiques tècniques:
- Generalització d’espais fixos, que provocarà un canvi important en les agricultures itinerants.
- Agricultura de baix cost. No requereix utilització de bestiar de treball.
- No s’ha de llaurar el camp. No requereix restituir la fertilitat.
- No hi ha separació entre el culte i l’inculte.
- Predomina la gestió de zones al·lúdiques. Alaine Durant “Les pagayes agraïres du Lauguedoce”, procés de colonització continu sobre espais de conreus fixos.
Del segle X en endavant suposa la fixació dels terrenys de conreu per un problema de fertilitat.
- Espai de conreu fix amb reg fluvial. S’ha de dividir l’espai en dos: el conreat i el no conreat. En un es practica el guaret (deixar en repòs una part de la terra). Solució: deixar una banda sense conrear, per restituir la fertilitat. El bestiar es porta a pasturar a les zones sembrades en guaret, per portar energia a la terra, així es produeix una transferència d’energia.
- Esquema de rotació en tres parts. Aquest sistema està associat a sistemes agraris amb presència considerable de bestiar- Es generalitza al segle XII-XIII.
Calendari agrícola:
Febrer, un senyor s’escalfa a la vora del foc; març, poder la vinya; abril, llaurada (guaret); juny, sega amb dalla; juliol, segar; agost, batre; setembre, verema; octubre, recollir el aglans perquè mengin els porcs; novembre, matança del porc; desembre, menjar. Aquests calendaris són comuns a tot Europa. Les escenes fan referència a un rang molt limitat de productes. Aquests conreus han estat conreats de forma permanent, resultat d’una pràctica especialitzada, darrera de tot això hi ha el feudalisme (intervenció senyorial sobre com s’organitza el conreu).
Índice de temas de historia de la Edad Media