Avui s’ha celebrat la primera conferència del cicle “Combat per la llibertat. Recuperació de la memòria històrica a Terrassa, 1939-1979″. Ha anat a càrrec de Ricard Vinyes, amb el títol “Memòria i política pública: El projecte del memorial democràtic“.

La conferència s’ha girat entorn les polítiques de memòria i la necessitat que aquestes estiguin protegides i patrocinades per les institucions democràtiques. Vinyes ha recordat l’oblit intencionat que es va imposar durant la Transició, per garantir un suposat consens, una impunitat que va fer impossible jutjar els crims del franquisme.

Ricard Vinyes ha posat com a exemple d’aquesta impunitat institucional una declaració institucional de l’any 1986, coincidint amb el 50è aniversari del cop d’Estat, en que s’equiparaven els dos bàndols de la guerra civil com a lluitadors uns per la democràcia (republicans) i els altres per una societat més justa (sublevats).

Amb la recent aprovada llei de la Memòria Històrica, que ha valorat com positiva malgrat que en alguns temes s’ha quedat lluny del desitjat, ha destacat que serà un bon instrument per sentar les bases del que hauran de ser unes polítiques de la memòria que divulguin el passat entre tota la població, en especial els joves i que deixin clar el caràcter real del franquisme.

Personalment no sóc gaire optimista respecte la nova llei de la Memòria Històrica. Si ens atenem a les opinions de les associacions que treballen per recuperar la memòria de la lluita antifranquista no estan gens satisfets. L’Equipo Nizkor, institució de reconegut prestigi en la defensa de la lluita contra la impunitat de les dictadures d’Amèrica Llatina i d’Espanya feia les següents valoracions:

La ley propuesta implica el reconocimiento de la legalidad franquista y tiene una manifiesta voluntad de servir de defensa de esa legalidad al plantear la igualación de víctimas y victimarios (los responsables de los crímenes bajo el derecho internacional).

La ley propuesta ignora las Resoluciones 32(1) y 39(1) de la Asablea General de la ONU (aprobadas en 1946), y que proclamaron que el Régimen de Franco fue ” fundado con el apoyo de las Potencias del Eje”, y que “En origen, naturaleza, estructura y conducta general, es un régimen de carácter fascista, establecido en gran parte gracias a la ayuda recibida de la Alemania nazi de Hítler y de la Italia fascista de Mussolini”. Ésta es la única definición con valor júridico en derecho internacional existente y la ley de la memoria la oculta, utilizando definiciones sin valor jurídico alguno, como es el hecho de declarar su “ilegitimidad”.

Es por lo tanto una ley contraria al derecho internacional, a la jurisprudencia europea y que, consecuentemente, viola el propio derecho interno español. Es una ley aberrante.

http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/leyprensa.html