Lector de llibres electrònic. Fotografia: Mycomputer.com
Confesso que per alguns anys he estat un gran comprador de llibres. Passejar-me per les llibreries és un dels plaers més preferits. La major part dels llibres que he comprat són d’història, molts d’ells en edicions ben presentades i amb “tapa dura”. Llibres que em molts casos m’han costat prop dels 30 euros. Una afició massa cara de mantenir, sobretot en temps de crisi. Sense menysprear el llibre en paper, en aquest article vull comentar els avantatges de passar-se a la tinta electrònica.
Fa uns mesos vaig adquirir el meu primer lector de llibres digital amb tinta electrònica. Un aparell que ha esdevingut imprescindible en el meu dia a dia. Anem a pams. Els llibres electrònics es poden adquirir per no més de 100 euros. El més cèlebre és el Kindle d’Amazon, però n’hi ha de molts altres (personalment prefereixo l’alternativa d’Amazon per la major llibertat d’ús que ofereixen). Un cop ens hem fet amb un “e-reader” tindrem al nostre abast tot un nou món de llibres en format electrònic a preus molt assequibles (si el que cerquem és llegir en anglès). Malauradament, la situació canvia una mica si volem un llibre publicat en català (encara escassos i cars) o castellà. Alternativament al mercat “regulat” del llibre electrònic, també tenim accés accés a tot un catàleg de llibres per descarregar de forma gratuïta en els canals alternatius (cadascú decidirà si escull entre el mercat legal o no). La meva opinió és que el mercat de llibres en català encara no ha fet l’elecció pel llibre digital i està a l’espera que augmenti la demanda per decidir-si i apostar-hi fortament. Fins que això no passi, ara per ara tenim accés a un catàleg reduït i poc diversificat. Esperem que això canvii en poc temps. La revolució del llibre digital ha arribat i no ens podem quedar enrere.
Si encara no esteu convençuts del tot, altres motius per passar-se al digital: els lectors de llibres electrònics pesen poc (170 grams el Kindle). S’hi poden emmagatzemar milers de llibres. Es pot transportar fàcilment en una bossa. És un plaer portar-lo quan es viatja en tren, et trobes esperant la sortida del teu avió o fas un llarg trajecte en autocar. Els lectors electrònics es llegeixen molt bé, sense contrastos de llum i, a diferència de la pantalla de l’ordinador, sense fer mal a la vista perquè no són una pantalla LCD. I la bateria dura molt, mesos.
Una breu recopil·lació de llocs webs per descarregar llibres sense drets d’autor (amb més de 70 anys):
Sabina Guzzanti conduce la terza puntata di “Un due tre stella”. Il tema centrale della puntata al quale saranno dedicati contenuti satirici e talk di approfondimento sarà la “televisione”.
Ospiti in studio: il vice direttore de Il Fatto Quotidiano Marco Travaglio, Neri Marcorè e Rosalia Porcaro.
Oltre a Barbara Palombelli, Lucia Annunziata e Moana, Sabina Guzzanti proporrà un nuovo personaggio a tutt’oggi inedito: vestirà infatti i panni del Presidente uscente di Confindustria Emma Marcegaglia.
A questi si aggiungono le due ragazze americane che aiutano gli italiani, attraverso dei filmati di youtube, a vivere senza welfare.
Caterina Guzzanti tornerà con i suoi due nuovi personaggi: Vicky di Casapau, e l’inviata speciale sulla scena di un terribile delitto di cronaca nera.
Tra i protagonisti anche Nino Frassica, Lady Coco e giovani talenti alla loro prima esperienza televisiva.
Nel corso della puntata andrà in onda anche il terzo episodio de “La Banca della Magliana” interpretata dai protagonisti della serie tv “Romanzo Criminale” Riccardo De Filippis, Francesco Montanari, Alessandro Roja, Andrea Sartoretti e Fabio Camilli.
Sabina Guzzanti conduce la seconda puntata di Un Due Tre Stella in onda su la7 il mercoledì alle 21.10. Tra gli ospiti Stefano Rodotà. Il tema centrale della puntata la “democrazia”, parola sulla quale è stata rifondata l’Italia del dopoguerra, nonché elemento principale di tutta la disciplina giuridica del Paese. Tra i protagonisti anche Caterina Guzzanti, Nino Frassica e giovani talenti alla loro prima esperienza televisiva. Nel corso della puntata anche il secondo episodio de “La Banca della Magliana” interpretata dai protagonisti della serie tv “Romanzo Criminale” Riccardo De Filippis, Francesco Montanari, Alessandro Roja, Andrea Sartoretti e Fabio Camilli.
La revista cultural Nervi canvia per dins amb un renovat disseny i domini propi. Els canvis són diversos i molt importants. El més destacable és que des de fa uns dies el web és només accessible a través de l’adreça Nervi.cat, demostrant la nostra aposta per fer créixer la comunitat internauta catalana, cada dia més visible a la xarxa i amb continguts de més qualitat. A més la pàgina web ha renovat completament el seu disseny, destacant els elements visuals i facilitant la navegació interna. A més properament s’ampliarà el nombre d’autors col·laboradors.
La revista Nervi va néixer el novembre de 2011. Està formada per un nucli inicial de 12 autors col·laboradors que escriuen periòdicament sobre temàtiques relacionades amb la cultura entesa en sentit ampli. El seu manifest fundacional explica què és Nervi:
Volem ser nervi, esdevenir nervi, recórrer la xarxa com un nervi. Volem parlar de la Cultura, o potser millor, de cultura, sense article ni majúscules. Escriure la vitalitat de tot allò que ens envolta, relatar i construir des de totes les perifèries imaginables. Volem ser un grafit a la paret d’Internet, volem ser una reivindicació més de la cultura sense límits, aquella que defuig els oficialismes. No aspirem a ortodòxies ni a erudicions, busquem la mirada nerviosa que participa d’una massa amb consciència crítica. No entenem el nostre lloc a la xarxa fora del compromís. Som conscients que naixem al bell mig d’una societat que desperta, una societat que necessita reapropiar-se de les imatges, les paraules, els discursos, la memòria i la imaginació, perquè realment siguin de tots i, més enllà d’aquesta reapropiació, sàpiga construir de manera col·lectiva.
No escrivim per informar o auto-complaure’ns, escrivim per contribuir a un debat. Recuperem el concepte d’ateneu, un ateneu públic on els socis són tothom, on els interessos parteixen sempre des de baix i qüestionen tot pensament, política i raonament que ens vingui programat des de dalt. Ens fem nostre el concepte de ‘cultura pop’, entesa no com a creació inferior que consumeixen unes masses sense criteri, sinó com qualsevol creació cultural que emergeix de la base i que, lluny de ser menyspreada, ha de recuperar el valor i trobar el seu espai. Trepitgem fort la realitat i a ella ens agafem, però considerem imprescindible cultivar la imaginació social, la ficció, perquè una societat que no imagina està mancada de la força i la vitalitat, el nervi, que impulsen el canvi. Tocar el nervi és viatjar al cor de les coses i incidir-hi, trastocar-les per sempre. És aquesta actitud, aquesta posició, aquesta manera de situar-se davant de la vida, aquella amb què ens identifiquem. Tocar el nervi, una ambició feta a mida d’una societat que s’atura i es pensa, i llavors, continua caminant.
Vilaweb recull una notícia publicada pel setmanari alemany Die Spiegel segons la qual el diplomàtic alemany Lothar Lahn coneixia les simpaties del rei Joan Carles I amb els militars colpistes protagonistes del 23-F. La notícia no pot sorprendre a ningú perquè des de fa anys sabem de les simpaties del rei amb els sectors més reaccionaris del país.
En Vicent Partal, director del digital Vilaweb, ens informa sobre nous tancaments de diaris. La crisi al món periodístic sembla imparable i toca a tothom: mitjans en paper i digitals. La llista de diaris tancats afecta a tota Europa: Espanya, França, Itàlia, Regne Unit, Dinamarca, Grècia…
Àustria, Bèlgica, Bulgaria, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia, Espanya, Suècia i el Regne Unit ja han signat el tractat d’ACTA. Recordem què és ACTA:
ACTA converteix als proveïdors de servei d’Internet (Telefònica, ONO, Jazztel, etc.) en la policia privada dels drets d’autor i els responsabilitza de les accions dels seus clients.
Imposa sancions penals (presó) per conceptes poc clars relacionats amb la infracció dels drets d’autor.
L’aprovació de ACTA ha passat per damunt de qualsevol procés democràtic, negociant-se a esquenes del ciutadà i de tots els membres del Parlament Europeu. i de Tots els MEMBRES del parlament Europeu.
L’associació en defensa d’Internet i les llibertats dels ciutadans La Quadrature du Net ens proposa una sèrie d’accions que podem fer per pressionar als eurodiputats per tal què no acceptin ACTA. Sembla que encara hi ha marge de maniobra per rebutjar ACTA des del Parlament Europeu, tot i les pressions de la pròpia Comissió.
Àustria, Bèlgica, Bulgaria, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia, Espanya, Suècia i el Regne Unit ja han signat el tractat d’ACTA. Recordem