Ahir es va emetre una nova edició de l’espai “Tengo una pregunta para usted” a Televisió Espanyola. El convidat tornava a ser el president José Luís Rodríguez Zapatero. El mateix escenari, el mateix protagonista i el mateix discurs de sempre. El President respongué a les preguntes dels ciutadans bàsicament sobre la crisi econòmic. No es pot dir que els entrevistadors fossin massa originals.

Més enllà de l’escassa originalitat del temes tractats ahir en aquests espai em sembla lamentable l’estat en que es troba el periodisme en el nostre país. Us pregunteu quina relació té això amb el programa d’ahir. Fàcil. És trist que la cadena pública de l’Estat hagi de recórrer a un centener de ciutadans per organitzar una espècie d’entrevista al President del Govern per esgarrapar un més que bo 30,5% de quota de pantalla. Dic que és lamentable perquè si aquesta entrevista l’haguessin realitzat periodistes de debò l’audiència no hagués arribat ni al 10%.  Què està passant? Per què prefereix l’audiència veure durant hora i mitja de directe preguntes repetitives i d’escàs interès polític realitzades per persones del carrer?  Tan avorrits han esdevingut els periodistes? Malament anem si aquesta és la percepció ciutadana.

Reconec que aguantar hora i mitja d’entrevista al President Montilla és dur, molt dur, per molt que l’entrevistadora sigui una periodista de l’alçada de Mònica Terribas. Igual de dur és escoltar al President Zapatero. Però això no és culpa dels periodistes, sinó dels polítics que tenim. Serà per això que els mitjans de comunicació han d’organitzar grans shows televisius amb participació de la ciutadania per contrarestar la grisor dels nostres polítics? Llavors qui té el problema?