Qui deia que els blogs han passat de moda? Aquest blog ha arribat a les 500 anotacions unes setmanes després d’haver complert el primer any de vida. Haver arribat al mig miler d’entrades (o posts) hem permet reivindicar la bona salut dels blogs com a eina totalment vàlida i gens passada de moda que ens permet expressar-nos lliurement i fer arribar la nostra veu més enllà de l’espai vital personal (cercle d’amistats, feina, universitat). Amb Internet els distàncies s’eixamplen i qui ara està llegint aquestes frases pot perfectament trobar-se a Austràlia o a Nous Barris.
Fa molts anys que d’una forma o d’altre mantinc una certa presència a la xarxa, però mai fins ara havia trobat una eina tan útil i fàcil de fer servir per poder comunicar-me, intercanviar opinions i conversar amb la gent. Abans per obrir una finestra a Internet havies de conèixer ni que fos una mica d’HTML, dissenyar el teu web amb un programa tipus FrontPage o Dreamweaver i penjar-ho a la xarxa via FTP. Ara amb un sol clic des del mateix navegador pots fer arribar la teva veu fins a l’infinit. Per què haurien d’estar en crisi el blog si és el millor que li ha pogut passar a Internet?
Com diu Francis Pisani
De repente, abundan las referencias a la muerte de la Web 2.0. Como si la crisis, además de ser financiera primero y luego económica, fuera también el fin de cierta era de la tecnología. No cabe duda de que habrá muertos, en particular entre empresas de la onda Web 2.0, lo que no siempre quiere decir que las tecnologías o los principios sobre los cuales se han desarrollado desaparecerán. Es más, es muy posible que el sector de las TIC salga bien parado de la crisis.
Crisi del blogs? No. En tot cas crisi de les empreses 2.0, que és molt diferent. Jo no necessito cap empresa 2.0 per mantenir viu aquest blog ni en trec cap benefici econòmic d’ell. Escriure al blog és un divertimento, una manera de desfogar-me, de conversar, d’intercanviar opinions, de créixer com a persona, d’escoltar, reflexionar en veu alta. No, jo no estic en crisi ni passat de moda.
El periodista i escriptor Pierre Assouline va pronunciar una xerrada ahir divendres al CaixaFòrum de Barcelona. La Vanguardia recull la notícia i un titular prou explícit d’Assouline: “La conversación hoy en Francia se desarrolla en internet, como antes se realizó en los cafés”. Gran frase, gran veritat. Així doncs, com poden estar en crisi els blogs?
Enhorabona!, per tenir-ne 500 et conserves molt bé!;)
Doncs mira, a classe d’Opinió Pública hem parlat justament d’això, de si existeix una esfera pública ideal, que abans era la dels cafès de la Il·lustració a França i ara la blogosfera. Però… no crec que estiguin en crisi els blogs, és més, penso que tard o d’hora es fara un salt qualitatiu -no quantitatiu ja no. Però a l’igual que en la França de fa uns segles no tothom podia passar al cafè de la cort a prendre’s alguna cosa, no tothom pot (o no sap) crear-se un blog i no conéixen eines tan útils -jo fins fa quatre dies tampoc, no et pensis!- com els lectors de RSS. Potser et robo el tema i jo també en parlo d’aquesta suposada crisi dels blocs! Salut Elliot!
Gràcies Quico! Esther, tens raó, però em temo que aquesta situació passarà sempre. Al final com passa sempre som “quatre” els que podem disposar de les eines per poder expressar-nos a Internet. Per molt que la tecnologia sigui cada vegada més fàcil la fractura digital serà tan bé més gran. Podrà haver-hi més gent amb connexió a Internet d’aquí a uns anys però la seva activitat serà molt bàsica (missatgeria instantània, P2P, YouTube i poca cosa més). Tan de bo m’equivoqui.