Avui han començat les classes a la Facultat de Lletres de l’UAB i com és tradició (i obligació dels professors) s’han fet les pertinents presentacions de les assignatures. Aquest és un ritual que es repeteix cada 4 mesos, just al començament d’un nou quadrimestre. A part de l’inicial Bon dia o Bona tarda, el professor és presenta i seguidament reparteix a tots els alumnes presents un full amb el programa de l’assignatura, la bibliografia i el mètode d’avaluació, que resulta ser la part que més interessa als alumnes (a mi sincerament m’interessa més conèixer el temari, quedi dit). Una vegada tothom té davant seu aquesta informació la majoria dels professors es dediquen a llegir literalment paraula per paraula la informació que conté el full prèviament repartit, com si els alumnes no sabéssim llegir. Després de 4 anys ja t’hi acostumes. Val a dir que no tots els professors segueixen aquesta pauta, per sort.

Més enllà de les presentacions de les assignatures una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció és la gran assistència d’alumnes aquests primers dies a les classes. Molts acudeixen a les aules el primer dia, recullen el programa i ja no tornen fins el dia de l’examen. Estan en el seu dret, i alguns d’ells deuen tenir els seus motius per fer-ho, però crec que s’equivoquen perquè en el procés d’aprenentatge i assimilació dels continguts el professor juga un paper molt important amb les seves explicacions a classe. Evidentment el treball personal és imprescindible però el professor és qui et guia en aquest procés i t’ajuda comprendre els conceptes que després treballaràs pel teu compte.

Aquí entrem en el debat de Bolonya i els nous mètodes d’ensenyament, a través de l’avaluació continuada. L’avaluació continuada no és cap invent de Bolonya, molts professors ja l’apliquen en l’actualitat i és evident que implica una càrrega de treball per L’alumne extra, però alhora aporta beneficis perquè l’avaluació continuada premia a aquelles persones que fan un bon seguiment de l’assignatura i que la treballen dia a dia. Fins el moment sempre que he pogut treballar una assignatura a través d’avaluació continuada he triada aquesta opció perquè d’aquesta forma suspendre una assignatura és pràcticament impossible. A més en molts casos la presentació de treballs al llarg del curs o bé t’eximeix de fer l’examen final o t’ajuda amb punts extres.