The New York Times ha descobert que el Pentàgon utilitza des de 2003 militars jubilats per infiltrar-los als mitjans de comunicació amb l’objectiu per generar una cobertura informativa positiva de la lluita antiterrorista del govern Bush. Tot plegat per crear un estat d’opinió favorable a la política de defensa de la Casa Blanca i als interessos de les grans empreses del sector armamentí­stic, les primeres interessades en crear una imatge positiva del paper dels Estats Units com a guardians de la llibertat al món.

A Catalunya tenim cavalls de Troia als mitjans?

Hem pregunto si a casa nostra els poders públics no utilitzen “cavalls de Troia” similars als emprats pel Pentàgon per tal de crear estats d’opinió favorables a les polítiques del govern. Per exemple, en el cas de la sequera, la Generalitat ha fet és de suposats “experts” per influenciar a la població? No ho só, però cada dia podem llegir articles periodí­stics que semblen fets a mida dels interessos del Govern?

No és cap novetat per ningú dir que els mitjans de comunicació actuen més en funció d’interessos econòmics i polí­tics que no periodístics. El desprestigi del periodisme està en boca de tothom. Crec que les responsabilitats s’han de repartit per igual entre els mateixos periodistes, les empreses de comunicació i els propis lectors.

Enmig del desprestigi de mitjans de comunicació i periodistes, apareixen els blocs i el “periodisme ciutadà”. En la societat de la informació l’accés a la informació és lliure i universal. Però no només l’accés sinó la producció d’informació està a l’abast de tothom. Els blocs i les xarxes socials han donat la oportunitat a qualsevol per transmetre els seus punts de vista i convertir-se, si més no en el món virtual, en els nous periodistes del segle XXI. Perè com diu José Luís Orihuela “los ciudadanos no saben ni pueden producir contenidos de calidad periodística de forma regular, y los medios no saben ni pueden conversar de forma natural con sus audiencias.” Estic d’acord amb Orihuela. Els blocaires no podem pretendre convertir-nos en periodistes. Simplement som persones que expressem les nostres opinions i les publiquem a la xarxa per que puguin ser consultades per algú altre. D’aquí­ a substituir els professionals de la comunicació, hi ha un gran abisme.

Però sens dubte els professionals dels mitjans tenen un gran repte per endavant. El prioritari, recuperar la credibilitat perduda davant els lectors. Només així­ els ciutadans tornaran a confiar en el seu treball, imprescindible en una societat avançada i democràtica com la nostre.