Pier Paolo Pasolini
Pier Paolo Pasolini (1922-1975), un dels grans intel·lectuals del segle XX a Itàlia, va reflexionar sobre la pèrdua dels valors dels treballadors com classe diferenciada i el procés d’estandardització que es va viure en tota Europa occidental durant els anys de 1950-60. Pasolini va plantejar que la Segona Guerra Mundial s’havia guanyat militarment però es va perdre culturalment, perquè el sistema va destruir una tradició obrera consolidada des de la Revolució Francesa que havia conreat valors com la solidaritat. Per al també director de cinema, el problema que va tenir l’esquerra en els anys 50 va ser la de creure’s vencedora del feixisme. El antifeixisme era la lluita per una societat més justa, però el sistema de postguerra estava construint una cultura igualitària, d’una suposada autonomia del treballador, que era falsa.
Pasolini va advertir que el sistema havia creat a través del creixement econòmic dels anys 50-60 un procés d’estandardització. Ara tots era iguals, amb els mateixos valors, amb les mateixes opcions a l’èxit. Obrers i burgeses compartien les mateixes aficions i els treballadors van perdre el gust per l’austeritat. Després de la Segona Guerra Mundial l’instaurat Estat del Benestar ens va fer pensar que ja no havia explotació i es va perdre la lluita de classes. Se’ns va dir que ja no havia jerarquització de valors i les classes treballadores van perdre la seva identitat.
Pier Paolo Pasolini va demostrar l’existència d’una expropiació de l’ànima que va fer que els treballadors perdessin la identitat que havien tingut des de la revolució francesa. Va resultar que amb la victòria militar en la segona guerra mundial es va deixar comprar el treballador en canvi de l’estat del benestar. En els anys del miracle econòmic es van anar evaporant les barreres de classe, malgrat que van seguir existint i els problemes, ara, van passar a ser individuals. En una societat de consum, el consum és individual. Això trencava la solidaritat entre treballadors.
Però a partir de la segona meitat dels 70, quan el sistema del benestar es va enfonsar, els treballadors van voler tornar enrere per a comprendre el que havia passat però, com s’havia perdut la cultura, ja no era possible entendre que havia passat. Aquests van ser els efectes de la globalització. Mentre t’anaven donant béns artificials, et llevaven el valor de l’autonomia, de poder construir un espai propi de defensa. La societat de consum és la qual iguala. El miracle econòmic és la mutilació d’una autonomia que s’havia guanyat en els segles anteriors.
Pasolini va advertir dels riscos de perdre la diferenciació de la cultura obrera davant el qual era una homogeneïtzació de tota la població davant els valors de la burgesia
Hola amic Elliot, molt bon article, curt, concís, sucós, hi has dit veritats com a punys, aquesta és la clau, o bé una de les claus, que expliquen perquè estem retrocedint en drets socials, laborals, sindicals, etc.Pasolini, un dels millors directors de la història del cinema, un dels meus preferits, sens dubte.PD. Em vas dir que ja no escrivies al teu bloc, per això t’havia deixat de seguir. No m’havies avisat que escrivies de nou; és una pena que perdem el contacte. Hauríem de fer una xarxa dels blocaires que realment valen la pena (jo m’hi incloc, modestament
). Salutacions. Jordi
Per cert, que t’has passat al castellà? Res en contra, en tot casSalutacions fraternalsJordi
Per cert (un de nou), ja he canviat l’enllaç del teu bloc al meu bloc, perquè he vist que et tenia enllaçat a un bloc que ja no hi existia; ara ja t’he enllaçat correctament; sempre fidel als amics, a aquelles persones que crec que valen la pena, com tu, el Quico, etc.SalutacionsJordi