Seguint la sèrie sobre les eleccions, avui toca parlar d‘Esquerra i el seu programa sobre Universitats R+D+i. El seu programa dedica un apartat a aquest àmbit, d’unes tres pàgines. Recordem a més que és ERC qui dirigeix el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. D’entrada Esquerra proposa donar tres anys més perquè les universitats es puguin adaptar als nous plans d’estudis (graus i postgraus).

Extractes:

Aportar als governs autònoms els recursos que calen per finançar adequadament la implantació dels canvis estructurals i metodològics de l‘Espai Europeu d‘Educació Superior (pas de 3 a 4 anys, postgraus a preu públic, formació del professorat, adaptació dels espais, mobilitat, etc)

Definir, conjuntament amb les comunitats autònomes, les universitats i els estudiants, un nou sistema de beques per al curs 2009-2010. Aquest sistema haurà de garantir l‘equitat en l‘exercici del dret a l‘educació, tenir en compte la realitat socioeconòmica del territori i haurà de defugir el model de subsidi per passar a constituir un veritable incentiu per al compromís de l‘estudiant en la seva formació.

Reformar la Llei general de la Seguretat Social per tal que es reconegui retroactivament que els investigadors han estat cotitzant tot el perí­ode en què han gaudit de beques públiques.

Sol·licitar que en les estadístiques de l‘INE sobre R+D es desglossi per administracions tant l‘origen dels fons com la seva execució. Actualment, la inversió pública de l‘Estat en R+D a Catalunya (mesurada com a % del PIB) és inferior a la inversió mitja a l‘Estat espanyol.

ENSENYAMENT UNIVERSITARI I RECERCA

Durant la darrera legislatura s’ha aprovat la modificació de la Llei orgànica d’universitats (LOU) que va impulsar el Partit Popular. Els canvis que s’hi han introduí són tan notables que es podria arribar a dir que la nova llei, la Llei orgànica de Modificació de la Llei orgànica d’Universitats (LOMLOU), que entrà en vigor el maig de 2007, pot ser un marc adequat per regular i atendre les necessitats de les universitats en els propers anys.

L’eliminació del sistema d’habilitació, la desaparició d’un catàleg tancat de titulacions i la previsió d’un òrgan per acordar les polí­tiques universitàries amb els governs autònoms apuntaven en aquesta direcció. La LOMLOU també obria la possibilitat d’avançar cap a un sistema de beques i altres ajuts als estudiants que tingués en compte la diversitat de les condicions socioeconòmiques arreu del territori estatal. Finalment, el compromí­s electoral del PSOE d’invertir un mí­nim de l’1,5% en educació superior universitària permetia imaginar un escenari de major autonomia financera de les universitats.

L’aportació d’un finançament addicional era i és del tot indispensable per a la reconversió del sistema universitari i especialment per atendre l’obligació d’implantar els nous graus de quatre anys en àmbits que tenen molts estudiants i que fins ara s’han estat impartint amb una durada de només tres anys. Les noves polítiques de beques i ajuts als estudiants només s’han anunciat i no hi ha cap garantia d’un desenllaç satisfactori per a Catalunya.

En l’àmbit del desplegament legislatiu de la LOU modificada, es manté una actuació invasiva que ja ha motivat el corresponent requeriment d’incompetència de part del Govern de Catalunya. Un dels exemples d’aquesta falta de diàleg ha estat la regulació unilateral de part de l’Estat de les condicions d’accés dels alumnes d’altres comunitats o d’altres països, que ha generat situacions de clara vulneració del dret a la igualtat en l’accés als ensenyaments.

Malgrat els anuncis electorals, les mesures de suport a les polítiques d’excel·lència i d’impuls a la mobilitat han estat massa febles per donar resultats visibles, i el mateix es pot dir en relació amb el domini de terceres llengües. La posició del Govern de Catalunya en relació als nous plans d’estudi ha estat ben acollida per les universitats i assegurarà que tots els nous titulats tenen un coneixement d”anglès adequat a les necessitats de la seva titulació.

També el reconeixement del dret a compatibilitzar treball i estudi que es fa en la nova LOU ha d’anar acompanyat de recursos que permetin la implantació de plantejaments docents adaptats als nous per fils d’estudiant. L’acord que hi ha entre les universitats catalanes i el Govern de Catalunya assegura que tots els estudiants podran optar a un perí­ode de pràctiques, que poden ser retribuïdes, en tots els nous ensenyaments.

PROPOSTES
1. Integració al marc europeu amb garanties d‘èxit: la qualitat

• Aportar als governs autònoms els recursos que calen per finançar adequadament la implantació dels canvis estructurals i metodològics de l’Espai Europeu d’Educació Superior (pas de 3 a 4 anys, postgraus a preu públic, formació del professorat, adaptació dels espais, mobilitat, etc)

• Redefinir el compromís d’implantació de l’estructura de grau i postgrau en els ensenyaments de manera que es pugui disposar de tres anys per a la implementació del procés, incloent el curs 2010-2011.

• Regular l’accés al sistema públic d’educació superior, amb la participació de les comunitats autònomes, per assegurar que no es vulneri el dret dels estudiants a la igualtat d’oportunitats.

2. Modernització de les universitats: governança i atenció a les necessitats socials

• Atendre la demanda social de millorar la governança de les universitats facilitant la implementació d’instruments i mesures que reforcin el rendiment de comptes i la clarificació de responsabilitats en l’àmbit universitari.

• Facilitar la mobilitat incentivada del professorat dels cossos estatals de les universitats.

• Respectar els àmbits competencials del govern de l’Estat, dels governs autonòmics i de les universitats, a partir dels principis d’autonomia, cooperació i coresponsabilitat.

3. L‘equitat en l‘educació superior universitària

• Exposar amb transparència el desencaix entre el sistema de beques actual, la realitat dels estudiants a qui s’adreça i els objectius que persegueix.

• Definir, conjuntament amb les comunitats autònomes, les universitats i els estudiants, un nou sistema de beques per al curs 2009-2010. Aquest sistema haurà de garantir l’equitat en l’exercici del dret a l’educació, tenir en compte la realitat socioeconòmica del territori i haurà de defugir el model de subsidi per passar a constituir un veritable incentiu per al compromís de l’estudiant en la seva formació.

4. Exercici del dret a l‘educació sense àmits temporals

• Aportar recursos addicionals als governs autònoms perquè facilitin l’exercici del dret a treballar i estudiar.

• Destinar recursos a l’extensió del dret a estudiar de les persones grans. Enfortir i estendre la formació de cursos de nivell universitari per a tothom.

5. Adequar el ritme d‘inversió en educació a les exigències de la societat del coneixement

• Incrementar el finançament directe de l’educació superior de manera que se situí en el 2% del PIB al final de la legislatura i assegurar una inversió no inferior al 1,5% del PIB per a l’any 2009.

• En aquest context, assignar recursos addicionals als governs territorials que tenen una major diversitat en les llengües de la docència i a les que apostin clarament per la implantació de terceres llengües.

6. Utilitat del coneixement

• Incentivar la transferència de coneixement al medi productiu i coordinar el teixit universitari català amb el seu entorn social i empresarial.

7. Potenciar el canvi de model de professor funcionari a contractat

8. Establir una coordinació eficient entre la universitat i l‘ensenyament pre-universitari

9. Reformar la Llei general de la Seguretat Social per tal que es reconegui retroactivament que els investigadors han estat cotitzant tot el perí­ode en què han gaudit de beques públiques.

10. Transferència dels recursos de R+D

• Malgrat que és competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya des del 1979, només s‘han transferit els de recerca agrària.

11. Sol·licitar que en les estadístiques de l‘INE sobre R+D es desglossi per administracions tant l‘origen dels fons com la seva execució. Actualment, la inversió pública de l‘Estat en R+D a Catalunya (mesurada com a % del PIB) és inferior a la inversió mitja a l’Estat espanyol.