Aquests dies hem pogut veure atònits les imatges d’una brutal agressió als Ferrocarrils de la Generalitat contra la menor d’origen equatorià . A banda de trobar-nos davant d’un cas de violència sexista i racista, lamentablement aquests casos de violència no només el pateixen els ciutadans estrangers sinó tot tipus de ciutadans independentment del seu origen o color de la pell.

Per desgràcia ens troben en una societat violenta. Ahir reflexionaven sobre el tema a la universitat. Hem perdut tots els valors bàsics de convivència i respecte vers les persones. Dóna igual que siguin infants, dones, immigrants, persones grans. Tot tipus de col·lectius són objecte de la més brutal violència gratuïta, repressió i marginalitat. El més greu és que dóna la sensació que des de determinats sectors es potencia aquesta violència. A la televisió, cada nit, uns matrimonis sota el suposat pretexte de fer riure a l’audiència, s’esbroquen i estomaquen entre ells, donant tan bon exemple als teleespectadors. Als debats a que inunden a totes hores determinades cadenes de televisió, suposats periodistes i “famosos” de la premsa del cort s’escridassen i insulten sense més. I així­ un llarg exemple.

Els mitjans de comunicació estan donant aquests dies, de nou, un bon exemple de la seva manca d’ètica i professionalitat al entorn de la brutal pallissa a aquesta noia equatoriana. Les cadenes han traslladat el seu circ als carrers, a la caça i captura de l’agressor, donant-li minuts de glòria a la televisió, perquè pogués exhibir el seu orgull patri de ser un malparit i un xenòfob.

Algú s’ha parat a pensar el mal que estan fent a la noia? És possible que ja s’hagi guarit del mal físic, però aquesta noia portarà a dins per molt de temps un mal molt més dolorós.