L’Assemblea de Lletres de l’UAB, òrgan de representació dels estudiants, ha penjat un escrit on s’analitza l’ocupació de la Facultat realitzada entre els dies 24 de novembre al 23 de desembre de 2008. A l’escrit, penjat al blog de l’Assemblea, per primera vegada, és important destacar-ho, algú assumeix públicament que s’han produït una sèrie d’errors “tàctics” durant les mobilitzacions dels mesos de novembre i desembre. Jo no parlaria d’errors tàctics sinó d’errors garrafals de formes, d’objectius i de procediments d’actuació.

Emperò, és d’agrair aquest exercici de sinceritat de la persona que ha redactat aquest escrit. M’imagino que la seva és una opinió a títol personal, perquè dista molt respecte als comentaris que es realitzaren a l’Assemblea de dimecres passat, on una bona part dels presents continuaren instal·lats en una curiosa visió dels fets ocorreguts.  S’agraeix, doncs, aquest exercici d’autocrítica, més enllà de que no la comparteixi.

L’escrit destaca els següents errors “tàctics” (reprodueixo literalment):

• La poca implicació del professorat, amb una minoria molt activa tancant files amb l’establishment i l’ordre estamental universitari.
• Error també la poca coordinació amb l’alumnat de secundària, que serà, de fet, qui rebi els graus i que hagués suposat un salt en la pressió sí haguessin participat de forma activa (vagues, tancades, etc) durant les protestes de novembre i desembre.
• A més, em mantingut certa dependència mediàtica, i obsessió amb la imatge de “pacifisme”, caient en un fals debat que dóna ales a la estigmatització, criminalització i repressió a les accions de desobediència, necessàries per l’estat d’indefensió de l’alumnat dins les estructures estamentals universitàries.
• Em arrastrat tics de sectarisme i de corporativisme de certs elements obsessionats en la visualització de les seves sigles i no en el conjunt del moviment.
• Ha retornat l’intent de fre de les mobilitzacions, aquest cop en forma de derrotisme contagiós, en la contradicció de mantenir una acció de pressió (la aturada de classes) amb gran part de l’alumnat recorrent a l’absentisme i amb una minoria organitzant la reacció a maneta dels deganats.

Com he dit anteriorment, aquests punts no els comparteixo en absolut i la meva crítica va en la línia ja expressada més d’un cop en aquest blog. Crec que els errors de l’Assemblea han estat uns altres de ben diferents:

• Com es pot legitimar una ocupació d’una facultat comptant només amb el 4,45% dels estudiants? I més greu encara, l’Assemblea que votà l’ocupació no tenia entre el seu ordre del dia un punt on es digués clarament que es procediria a discutir sobre tal empresa i per tant ningú dels estudiants va poder preveure el que allà acabà passant. No era prou important com per incloure-ho a l’ordre del dia? Aquesta Assemblea, celebrada el 18 de novembre, comptà amb la presència de 178 persones (recordar que som més de 4.000 estudiants a Lletres). O sigui van ser presents el 4,45% dels estudiants. D’aquests, 164 van votar a favor, 3 en contra i 11 es van abstenir (dades extretes del blog de l’Assemblea). Com és possible que només 3 estudiants estiguessin en contra de l’ocupació? D’aquí es desprèn una conclusió molt senzilla: el grup que controla l’Assemblea es va preocupar de que a la votació hi fossin presents tots estudiants favorables a l’ocupació i a la resta ni se’ns va informar.
• Com pot ser possible que a partir del 24 de novembre (dia de l’ocupació) les assemblees es deixessin de celebrar a les 11 del matí com havia estat succeint des de sempre i es celebressin al cap-vespre? Aquesta decisió només tenia per objectiu desactivar una possible assistència d’estudiants crítics amb l’ocupació.
• Com pot ser possible que s’arribés a plantejar un referèndum amb 7 opcions possibles que l’únic que buscaven era fragmentar el vot contrari? Això no és un referèndum. Un referèndum és allò on es vota “si” o “no” a una determinada proposta.
• Com pot ser que l’Assemblea, que representa a tothom, fes campanya a favor de seguir amb l’ocupació i l’aturada de classes, i no es facilités un espai d’expressió als partidaris a tornar a fer classe al blog de l’Assemblea? No havíem quedat que l’Assemblea representa tothom? Per què pren partit per una opció determinada?.
• No hi hagut reclamacions concretes contra Bolonya, perquè en el fons no es protestava contra Bolonya (ho desenvolupo al següent punt). Més enllà dels gastats i recurrents eslògans contra la “privatització” de les universitats, no s’ha fet un discurs articulat consistent contra la implantació dels futurs graus adaptats a Europa. De nou s’ha tornat a recórrer als típics tòpics els quals bona part dels estudiants ja estan cansats d’escoltar. La connexió entre assemblearis i estudiants, de nou, ha estat més aviat nul·la.
• Quina relació tenien les reclamacions que serviren com a pretext per dur a terme les ocupacions amb la “lluita” contra Bolonya? Recordem: 1- Reconeixement i publicació del dèficit que te la UAB, 2- Retirada incondicional dels expedients incoats a 31 estudiants i de les imputacions penals sobre 15 estudiants, 3- La convocatòria d’un referèndum legal i vinculant sobre l’aplicació dels nous plans d’estudi. En el fons les ocupacions es dugueren a terme amb l’objectiu, legítim, d’aconseguir la retirada dels expedients, res a veure amb Bolonya. Ja dic que em sembla una reclamació legítima i justa, però llavors hagués estat més higiènic haver-ho plantejat des del principi d’aquesta forma.

Finalment, l’aturada de classes a on ens ha portat? Uns diuen que ha estat un èxit rotund. No veig aquest èxit per enlloc. Sí, s’ha aconseguit dividir el propi moviment contra-Bolonya, s’ha aconseguit instal·lar a la Facultat un clima de crispació entre els propis estudiants (únic culpable, l’Assemblea) i per últim els companys expedientats han aconseguit empitjorar encara més la seva situació.

Tot plegat una llàstima. I ara, aquest mes de gener, a recuperar el temps perdut.