El primer ministre escocès, Alex Salmond (Foto: Reuters)

A través del blog d’Aubachs he llegit que el govern escocès ha publicat avui el llibre blanc “Your Scotland, Your Voice” que ha de ser el full de ruta per a l’autodeterminació d’Escòcia. El document és el resultat del procés que va impulsar Alex Salmond com a president del govern, Choosing Scotland’s Future: a National Conversation. El full de ruta presentat avui s’inscriu en la voluntat del Scottish National Party de celebrar un referèndum sobre la forma constitucional d’Escòcia, que formava part del seu programa electoral. Reprodueixo la informació facilitada per Aubachs al seu blog:

Del document avui presentat, fruit d’un procés participatiu que ha durat força mesos, el govern ha identificat quatre escenaris institucionals possibles pel futur d’Escòcia:

• Status Quo: Mantenir els arranjaments actuals, establerts el 1998 amb la Scotland Act.
• Implementar les recomanacions de la Commission on Scottish Devolution, promoguda pel govern britànic i coneguda com la comissió Calman, que aposta pel desenvolupament incrementalista del model actual.
• Devolution max, on Escòcia disposaria del nivell màxim de competències (cal recordar que en el cas escocès actual, les competències que no estan explícitament reservades al govern britànic són escoceses) deixant en mans de l’estat afers exteriors, defensa, macroeconomia, i en alguna mesura impostos, protecció social i pensions (aquests tres són els més complexos)
• Independència. Aquesta és l’opció del govern escocès, que la defineix de la següent manera: “Scotland has all the rights and responsibilities of a normal independent state“.

La qüestió és que per aquelles coses de l’atzar avui hem parlat a la universitat de la unió entre Anglaterra i Escòcia que va tenir lloc al 1707, a partir de l’aprovació als parlaments escocès i anglès de les Acts of Union. Comparàvem el cas escocès amb el procés d’unificació de la Corona d’Aragó amb Castella que cronològicament té lloc en aquelles mateixes dates (Decret de Nova Planta de 1707 de València i Aragó; de 1715 per Mallorca i 1716 per Catalunya). D’entrada hem de dir que els dos processos no tenen res a veure l’un amb l’altre. Pel primer cas, la unió entre Escòcia i Anglaterra es realitzà per la via de la negociació pacífica entre ambdues parts a partir de l’aprovació als respectius parlaments d’un Tractat d’unió. Res a veure doncs pel segon cas, l’espanyol, pel qual es van incorporar per la força a Castella els diferents regnes que formaven part de la Corona d’Aragó a través d’un Decret de Nova Planta (o sigui, un dictat reial).

El procés escocès neix de la negociació amb Anglaterra. Escòcia es trobava al segle XVII i inicis del XVIII enfonsada econòmicament i li va interessar enfortir els vincles amb Anglaterra. I es firmà aquesta unió en un tractat de mutu acord que a més contemplava que podia ser reversible en el moment que es considerés oportú. Catalunya a finals del segle XVII iniciava la seva recuperació econòmica i Castella es trobava en plena situació de decadència.Escòcia s’uní a Anglaterra per la via pacífica, Catalunya per la força. I en el procés actual, Escòcia està plantejant amb tota naturalitat la recuperació de la seva sobirania i serà per la via de la negociació que s’arribarà a una solució. Pregunta a formular-se: Espanya estarà disposada a negociar amb Catalunya la seva sobirania?

Nota històrica: els diputats escocesos van ser subornats pel govern anglès per tal que aprovessin l’Acte d’Unió al 1707.

Diumenges musicals amb Mika i el seu single “Love Today“. MySpace – Web – DailyMotion

La d’ahir no era un editorial sobiranista (text editorial). És, com s’afirma al blog Aubachs, “un crit d’alerta a un projecte espanyol del qual se’n vol formar part, en la línia tradicional del catalanisme polític”. I és clar, tota la blogsfera socialista-convergent-ecosocialista va saltar d’alegria i xerinola i no es va estar d’iniciar una campanya en suport a l’editorial, tal i com informava en Janquim des del 3cat24.cat en una excel·lent crònica, per cert. Doncs aquest blog no es va afegir ni s’afegirà a cap campanya per salvar l’Estatut. Valoro positivament el gest d’unitat dels diaris catalans que van subscriure l’editorial. Però en el fons el que hi ha al darrera de l’editorial és el tradicional i gastat missatge del catalanisme polític: la integració de Catalunya a Espanya.

Torno a citar a Aubachs perquè crec que és un anàlisi molt correcte i vàlid el que fa de l’editorial d’ahir: “El text m’ha semblat el memorial de greuges: una reivindicació pel reconeixement de la singularitat de Catalunya, una Catalunya que reclama participar en el projecte d’Espanya. En la tradició del catalanisme polític històric. Amb una diferència, però; la de 150 anys d’intents d’elaborar un discurs sobre el projecte espanyol des de Catalunya que en permetés la seva integració, i 150 anys per tant de poder analitzar els resultats obtinguts”.

Perquè quina dignitat volem per Catalunya? La d’aquell Estatut retallat i pactat a Madrid o la de l’Estatut del 30 de setembre? És el que opina en Partal a Vilaweb:

Però crec que, des del respecte a la iniciativa, també hem de parlar clar. Per mi, és procedent de referir-se en termes de dignitat a l’estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya, però no crec que l’estatut retallat que es va votar finalment en referèndum siga de cap manera un estatut digne. Que siga l’estatut que era possible, o que era oportú, no diré que no; però digne, no.

Vist a Hijodelmedio, blog d’Andrés Azócar.

S’ha obert la caixa dels trons a la blogsfera. No ens estem referint a l’editorial conjunta d’ahir signada per 12 diaris catalans. Aquesta és una polèmica que va més enllà dels Pirineus. La polèmica circula per la xarxa des del passat 24 de novembre, moment en que el Parlament Europeu va aprovar de forma definitiva el denominat “Paquet Telecom“. Per què sorgeix la polèmica? Perquè no hi ha unanimitat a l’hora de valorar les repercussions que tindrà la nova normativa per als internautes. Algunes persones afirmen que no és cert que el Paquet Telecom obri les portes al tall d’Internet a aquelles que es descarreguin arxius amb copyright a través de les xarxes P2P. D’altres diuen que el Paquet Telecom és un molt cop dur per a la llibertats dels internautes. Qui té raó? Intentarem mostrar diferents opinions i anàlisis al voltant de la nova normativa.

El reconegut blog ALT1040 es fa ressò d’aquest polèmica i intenta aclarir el què ha passat realment al Parlament Europeu. Escriu Elias Notario:

La polémica ha comenzado nuevamente. Unos tachan de manipuladores a los medios de comunicación que están dando la noticia acompañada de titulares tales como este: “La UE da luz verde definitiva a cortar internet sin orden judicial previa”, y otros se mantienen en sus trece argumentando que efectivamente dichos titulares no van desencaminados y el paquete de medidas aprobado es un duro golpe a los derechos básicos de los internautas europeos. La realidad es la siguiente: el paquete telecom contempla la desconexión de los que pirateen música, vídeo o cualquier otro tipo de material protegido, sin ser necesario proceso judicial previo. Ahora bien, el corte de Internet “sólo se impondrá si es apropiado, proporcionado y necesario” y se tendrán que respetar siempre las garantías legales contempladas en la Convención Europea de Derechos Humanos y Libertades Fundamentales. Hay más y en el documento se dice que “estas sanciones sólo se tomarán mientras respeten el principio de presunción de inocencia, el derecho a la privacidad y si garantizan un proceso previo, justo e imparcial”.

Mis conclusiones son las que ya comenté en su día en el post sobre el primer acuerdo alcanzado sobre el paquete telecom. Los medios de comunicación están tirando de titular alarmista, que eso vende, pero esto no significa que no tengan parte de razón. Tras mucho negociar se consiguieron añadir las importantes cláusulas comentadas anteriormente al paquete de telecomunicaciones, pero la comunidad de internautas no se puede despistar, hay que seguir presionando para defender nuestros derechos.

El comentari d’ALT1040 va en la línia del que dies enrere feia jo mateix en aquest blog. Deia aleshores que “l’acord a que s’ha arribat permetrà a les autoritats administratives dels Estats membres puguin tallar l’accés a Internet sense ordre judicial prèvia a aquells usuaris que es descarreguin continguts protegits per drets d’autor, com ja està fent França (Llei Hadopi) o el Regne Unit”. O sigui, la normativa europea estableix que seran els diferents Estats membres els qui decideixin si inclouran a la seva legislació s’hi es podrà tallar o no la connexió als internautes. França i el Regne Unit són els primers estats en fer-ho.

BandaAncha.eu també en parla al seu web. El Paquet Telecom estableix quan i com es podrà tallar la connexió a Internet? Què passarà a Espanya?

La nueva legislación no ofrece ningún ejemplo concreto de usos de Internet que haya que considerar ilegales. Son los Estados miembros quienes deciden, según su legislación nacional, qué infracciones pueden conducir a que se corte el acceso a Internet de un usuario. Cuando una autoridad judicial o administrativa competente pretenda cortar el acceso a Internet, antes de adoptar decisión alguna deberá dar a los usuarios la oportunidad de ser escuchados y de defenderse. La carga de la prueba recae sobre la parte que presente los cargos y existirá la posibilidad de recurrir.

[Es podria tallar la connexió sense prèvia autorització judicial a Espanya?] Para ello, deberían modificarse la Ley de Protección de Datos de Carácter Personal, la Ley de Enjuiciamiento Civil, la Ley de Propiedad Intelectual, el Código Penal y la Constitución Española. Además del principio de presunción de inocencia y el derecho a la libertad de expresión, a los internautas españoles les asiste el artículo 18 de la Constitución Española, que garantiza el secreto de las comunicaciones salvo resolución judicial.

L’associació pel foment del coneixement lliure Hispalinux, a través del seu president, l’advocat José María Lancho, ha publicat un dur article (que des d’aquí defensem) que va molt més enllà del Paquet Telecom. Per Hispalinux, el Paquet Telecom forma part de tot un procés més complex encaminat a retallar drets democràtics amb el pretext de garantir la seguretat dels seus ciutadans. És el que José F. Alcántara ha descrit com a “Sociedad de Control“. Cap a quin model de societat de control anem?

Desde Hispalinux vemos claro que el modelo que se propugna es el depurado por el Consejo Constitucional de La Republica de Francia en su Sentencia 2009-580 (la jurista y traductora jurada Isabel Sanuy nos ha proporcionado la mejor traducción al castellano de la misma http://hispalinux.es/sites/hispalinux/files/Sentencia-2009-580.pdf) y que si bien calificaba la versión original de la denominada ley Hadopi como (cito textualmente) la instauración de un ” control generalizado de las comunicaciones electrónicas ” Asi, añade:” Considerando que la lucha contra las prácticas de falsificación en Internet responde al objetivo de protección de la propiedad intelectual y la creación cultural; que, sin embargo, la autorización dada a  personas privadas de recoger datos que permitan indirectamente identificar a los titulares de un acceso a servicios de comunicación al público en línea conduce a la ejecución por estas personas privadas de un tratamiento de datos de carácter personal relativos a infracciones; que tal utorización no puede, sin vulnerar de forma desproporcionada el derecho al respeto de la vida privada, tener una finalidad distinta a la de permitir a los titulares de un derecho de autor y derechos afines ejercer los recursos jurisdiccionales de los que dispone cualquier persona física o jurídica por las infracciones de las que ha sido víctima”.

Finalment el web La Quadrature du Net, especialment crític amb la llei Hadopi de Sarkozy, va valorar l’aprovació del Paquet Telecom com una oportunitat perduda per garantir les llibertats dels ciutadans. Afirmen que “no hi ha cap raó per celebrar el resultat global del paquet de telecomunicacions. El text final aprovat avui està lluny de ser satisfactori: per descomptat, conté algunes proteccions per als internautes, però no són suficients al costat de les llacunes i les amenaces als drets fonamentals continguts a la resta del text“.

Les zones d’ombra romanen al text i es deixa a la interpretació dels jutges i la legislació sobre la competència la garantia del manteniment dels drets dels ciutadans. A més, la manca de claredat en moltes de les disposicions requereixen una consideració acurada en aplicar i fer complir les directrius del paquet de telecomunicacions.

Per aquestes raons, és lamentable que el consens polític i la manca de crítica del paquet de telecomunicacions, promogut per Catherine Trautmann i el ponent Malcolm Harbour que no han escoltat la profunda preocupació de milions d’europeus pel que fa a la protecció de les llibertats a Internet.

En conclusió, ens hem de preocupar davant el resultat final del text del Paquet Telecom? Si defemsem les llibertats individuals, si. Perquè el Paquet Telecom és un pas més en la retallada dels nostres drets. I encara queden molts temes oberts, tal i comadverteix La Quadrature du Net. En un futur el Parlament Europeu i la Comissió Europea s’hauran de pronunciar sobre la Neutralitat de la Xarxa, el filtratge de continguts d’Internet, els drets d’autor i la protecció de dades, entre d’altres. Com acabarà tot plegat? No ho sabem. Per això els internautes ens hem de mantenir alerta i exigir als nostres representants que no claudiquin davant les exigències de la gran industria i els Estats.

Avui als diumenges musicals escoltem Enjoy the slience un dels millors senzills dels anglesos Depeche Mode. Recordem que aquest cap de setmana han omplert dos dies seguits el Palau Sant Jordi. Això demostra que els DM encara es mantenen en forma, després de més de 20 anys de carrera.

Em pregunto a Twitter si algú sap què hi ha al darrera de la intensa i excel·lent activitat de la comunitat de llicenciats i estudiants de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra a la blogsfera. Poc a poc han creat una xarxa de blogs molt potent i interessant que segueixo amb molta fidelitat des de fa alguns mesos (o anys fins i tot).  Segurament han entès que tenir visibilitat a la xarxa és fonamental per donar-se a conèixer, crear una xarxa de contactes potent i fer-se un lloc en un món, el de la ciència política (com el de les humanitats) molt competitiu i no massa gran.

Fa temps que els segueixo la pista, molt abans de saber que acabaria sent company d’edifici (al pati descobert del Campus de la Ciutadella). Precisament el meu primer contacte amb la comunitat blocaire dels politòlegs de la Pompeu va ser amb El Pati Descobert, blog col·lectiu a càrrec de Toni Rodon, Sílvia Claveria, Marc Sanjaume i Marc Guinjoan. Un altre blog que segueixo és l’Aubachs, on trobareu una especial atenció a l’actualitat política internacional. El darrer descobriment, Salus Populi Suprema Lex Esto, que avui escriu una interessant anàlisi sobre la reforma del sistema sanitari als Estats Units. I per últim destacar el blog del catedràtic de Polítiques de la UPF Vicenç Navarro. Aquests són alguns dels blogs de l’àmbit de la ciència política que segueixo, però n’hi ha d’altres i també de molts bons.

Sens dubte una comunitat blocaire de Polítiques molt activa. I com estem a Humanitats? Serveixi aquest apunt per preguntar en veu alta si algú coneix blogs d’estudiants o ex-estudiants d’Humanitats de la Pompeu (el grau i els diferents màsters que s’ofereixen a la facultat). Podeu deixar un comentari si en coneixeu algun. Començo jo: Res Pvublica Restitvta.

Proposta pels responsables de la UPF: agrupar i llistar els blogs dels estudiants dels respectius estudis en una pàgina web per crear una autèntica comunitats de blogs de la Pompeu, donar-los visibilitat i animar als estudiants que encara no en disposen d’un a què s’obrin. A la UAB es va obrir una plataforma per crear blogs, llàstima que no ha tingut massa èxit entre els alumnes.

Aquest és un Power Point una mica diferent als anteriors. No espereu trobar masses fotografies ni unes explicacions extenses dels esdeveniments més importants que van tenir lloc durant la dictadura franquista (aquest apartat l’he esquematitzat molt). Si que he desenvolupat més àmpliament l’apartat de la repressió (fent esment de les lleis més destacades en aquest àmbit).