Volem una Internet lliure a Europa

Al principi va ser un desastre. Eren les 10:30 de la nit (hora de la costa oest dels EUA) del 29 octubre 1969 quan el professor de la universitat californiana d’UCLA Leonard Kleinrock i un ajudant intentar connectar el seu ordinador amb un altre de la veïna Universitat de Stanford. Havien escrit les lletres l i o de la paraula login (en informàtica, entrar o connectar) quan el sistema es va enfonsar. Una de les claus de l’èxit d’Internet va ser l’esperit lliure amb el qual va néixer. Tot i ser un encàrrec de l’agència Darpa (dependent del Departament de Defensa dels EUA), els seus creadors tenien clar que la infraestructura d’aquesta xarxa havia de ser oberta i lliure per a tots. El mateix Kleinrock reconeix en una entrevista a l’agència AP que l’ambient polític d’aquella època, amb els campus universitaris californians sortint de rebel·lia i optimisme, va tenir un influx destacat en el disseny de la Xarxa.

Aquest és un fragment del reportatge que el diari Público va publicar el passat 24 d’octubre coincidint amb el 40è aniversari del naixement d’Internet. El periodista Miguel Ángel Criado consultà diversos especialistes en Internet i els preguntà sobre aquella Internet de 1969 i sobre el futur que li espera a la xarxa.

Internet, com diu el reportatge, va néixer amb la voluntat de ser una infraestructura oberta, lliure per a tots. La clau d’Internet durant els seus 40 anys ha estat la Neutralitat de la Xarxa. Internet s’ha caracteritzat per ser igual per a tothom. No existeix una Internet per uns ciutadans de primera i una Internet per uns ciutadans de segona. És el principi de la neutralitat. Concretant, segons Genís Roca la Neutralitat d’Internet és:

El concepte de neutralitat a la xarxa fa referència a la necessitat que la xarxa s’operi sota tres principis:

• No discriminació: tot el tràfic serà tractat per igual al llarg de tota la xarxa
• Interconnexió: l’operador de cada xarxa té el dret i el deure de connectar-se a qualsevol altra xarxa d’Internet
• Accés: els usuaris tenen el dret a establir comunicacions amb d’altres usuaris en igualtat de condicions

És a dir, que els operadors es mantinguin neutres i es limitin a connectar els proveïdors de continguts (siguin persones físiques o jurídiques) amb aquells que els volen consultar, sense jutjar si la connexió és més o menys pertinent. Els serveis es posen als extrems i la xarxa els transmet sense valorar, ni jerarquitzar, ni prioritzar.

El problema és que alguns operadors d’Internet (ISP) i governs europeus volen acabar amb aquesta neutralitat. L’argumentació que donen les operadores de telecomunicacions per crear diferents Internet és que l’actual xarxa i l’ús que en fem demana infraestructures cada cop més importants. Que el que va començar com un ús perifèric dels mitjans existents s’està convertint en quelcom que obliga a importants inversions que han de trobar un model d’ingressos que les compensi. Si no poden discriminar el tràfic, amenacen amb increments de tarifes per a poder assumir les inversions.

En el fons el que hi ha és la voluntat dels governs d’acabar amb la llibertat que ha existit des dels seus inicis a Internet. Si ens tallen els pocs espais de llibertat què tenim, què em de fer? De moment el que podem fer com a internautes i ciutadans preocupats per la nostra llibertat és signar al web http://www.euopeninternet.eu

Si vostè creu que Europa també mereix una Internet que sigui gratuït i obert d’acord amb els següents principis, si us plau, signin aquesta petició i comparteixin amb els seus amics aquest manifest:

1. Els usuaris d’Internet tenen dret a accedir, enviar i rebre el contingut de la seva elecció;
2. Els usuaris d’Internet tenen dret a utilitzar i executar qualsevol contingut, qualsevol aplicació i servei;
3. Els usuaris d’Internet tenen dret a connectar a la seva elecció programari o maquinari que no danyin a la xarxa;
4. Els usuaris d’Internet tenen dret a l’elecció i la competència entre els proveïdors de xarxa, aplicacions i proveïdors de serveis i proveïdors de contingut;
5. Els usuaris d’Internet tenen dret a una connexió a Internet que estigui lliure de discriminació pel que fa al tipus d’aplicació, servei o contingut o sobre la base del remitent o l’adreça del receptor. Els proveïdors de banda ampla no poden bloquejar o degradar el trànsit a través de les seves xarxes, o triar als guanyadors per afavorir certs continguts o aplicacions a través d’altres en la connexió a les llars dels abonats.
6. Els proveïdors d’accés a Internet han de ser transparents sobre les seves pràctiques de gestió de xarxa i els usuaris d’Internet tenen dret a una connexió a Internet amb una capacitat predefinida i de qualitat.

Enllaços per ampliar la informació:

• La Quadrature du Net
• LobbyPlanet Site
• Open Rights Group
• Us Govt Open Internet Site

Un altre periodisme era possible amb Soitu.es

Un Twitt de l’Esther del Campo em posava sobre avís el passat dimarts: el digital Soitu.es anunciava el seu tancament. Soitu.es ha estat 22 mesos a la xarxa fent realitat allò que alguns creiem (i encara creiem): que un altre periodisme és possible. Van estrenar-se oficialment el 27 de desembre de 2007. Qui us escriu ha estat lector habitual d’aquest digital des de la data de la seva obertura i fins i tot hi vaig participar, durant un temps, com a usuari. M’agradava llegir els blogs de’n Juan Varela (Sociedad Cableada), en Francis Pisani (Transnets) i en Juan Freire (Piel Digital) i d’altres que ja feia temps que no estaven en actiu com el Blog de Anatoli. El tractament informatiu de l’actualitat que es feia des de Soitu per part dels seus periodistes i col·laboradors era molt diferent al de la resta de mitjans tradicionals. Suposo que per això m’hi vaig enganxar. I per això el màxim accionista del diari, el BBVA, ha decidit tancar l’aixeta. Prefereixen apostar pel model tradicional de periodisme. Com diu Antonio Delgado “Cada día tengo mas claro que el medio que me gustaría leer solo existe en mi cabeza”.

Un altre periodisme era possible amb Soitu.es. Perdem un gran mitjà de comunicació. Els lectors ens quedem una mica més orfes d’informació. Sempre ens quedarà l’Utoi de Soitu, que encara funciona.

10 coses a saber sobre la corrupció política

S’ha publicat i comentat molt als mitjans de comunicació sobre un nou cas de corrupció política a Catalunya. Parlem, com ja sabeu, de la detenció de l’alcalde (ex-alcalde a partir de dilluns) de Santa Coloma de Gramanet, el regidor d’Urbanisme, dos ex-alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya en època de Jordi Pujol i diversos empresaris vinculats al  totxo en el marc de l’Operació Petròria dirigida pel jutge Garzón. De moment alguns d’ells ja passen els seus dies a la presó. M’ha agradat especialment el comentari del director del gratuit 20 Minutos, Arsenio Escolar, que dimecres feia al seu blog:

1 – Uno de los principales detenidos de Barcelona, Bartomeu Muñoz, no es cualquiera. Es alcalde de Santa Coloma, uno de los mayores municipios catalanes y símbolo del poder del PSC, y es miembro del Comité Federal del PSOE, el segundo órgano colegiado con mayor poder en el Partido Socialista, tras la Comisión Ejecutiva.

2 - Los otros dos principales detenidos en Barcelona, Macià Alavedra y Lluis Prenafeta, estuvieron muchos años entre los más cercanos colaboradores de Jordi Pujol cuando gobernaba Cataluña. Su detención, y el reciente caso Orfeó Català, manchan la propia figura del ex presidente de la Generalitat, que anda estos días sacándose brillo con el segundo volumen de sus memorias.

3 - Baltasar Garzón, primer instructor del caso Correa, no se dedica sólo a perseguir a altos cargos del PP sospechosos. También lo hace con la misma contundencia cuando los corruptos son del PSOE o de CiU.

4 - Durante los años del ladrillazo y la burbuja financiera, la corrupción se ha extendido como un cáncer galopante entre la clase política, sobre todo en las administraciones municipales y autonómicas.

5 - La corrupción salpica a todos los partidos, y especialmente a los que más tiempo han estado en el poder en una misma administración.

6 - La corrupción política llega incluso a ser transversal. En el caso de Barcelona, parece evidente que se corrompían juntos dirigentes del PSC/PSOE y de CiU.

7 - Los cohechos, las prevaricaciones sistemáticas, el tráfico de influencias, el delito fiscal, el blanqueo de dinero… no se han producido de modo aislado, como aseguran los partidos cada vez que salta un nuevo escándalo. Son ya tantos los casos, que habrá que preguntarse si la corrupción política es, si no generalizada, al menos sí muy extendida.

8 - Los máximos dirigentes de los partidos o han sido estúpidos por no detectar y eliminar a los corruptos en sus filas o han sido cómplices por mirar hacia otro lado.

9 - La celeridad con que los políticos anuncian reformas legislativas y endurecimiento de penas cuando surge algún escándalo en otros campos (la delincuencia juvenil, por ejemplo) contrasta mucho con la lentitud que muestran cuando los justiciables son ellos mismos, los propios políticos.

10 - La corrupción provoca un enorme descrédito de los políticos entre los ciudadanos. Si los propios políticos no la combaten con firmeza, ese descrédito acabará extendiéndose a todo el sistema de libertades y a la propia democracia.

Es publica l’Ubuntu 9.10 Karmic Koala

El passat dijous es va publicar la darrera versió del sistema operatiu lliure Ubuntu (estem parlant de la versió 9.10 Karmic Koala). Per qui no ho sàpiga, Ubuntu es renova cada sis mesos (quants anys ha trigat Windows ha substituir el fracassat Vista?). Per tant, a diferència d’altres, cada sis mesos els usuaris d’Ubuntu disposem d’una nova versió que renova de dalt a baix el sistema operatiu, fent-lo cada vegada més potent i de més qualitat. Per tot plegat i la seva senzillesa en l’ús, l’Ubuntu ha esdevingut una de les millors opcions per aquells usuaris que volem provar alternatives a Windows i que no tenim coneixements informàtics massa amplis.

Voleu veure l’aspecte gràfic del nou Ubuntu? Podeu consultar la guia que el blog OMG! Ubuntu va preparar fa uns dies al respecte. I què hi ha de nou a l’Ubuntu 9.10? Segons el blog somGNU les característiques que incorpora la nova versió són:

• Un nou i millorat inici del sistema (més suau, amb menys o sense línies que mostren el prompt)
• La introducció de l’Ubuntu Software Center (Centre de programari d’Ubuntu), una evolució de l’antic Afegeix/Elimina
• Un nou tema d’icones i una bona quantitat de fons d’escriptori per a GNOME
• Possibilitat de provar el gnome-shell (caldrà veure com avança)
• Ext4 ara sí serà el sistema de fitxers per defecte
• Pidgin desapareix i el substitueix l’Empathy
• Ubuntu One, un servei com el Dropbox, però pitjor (hehe)

Nova versió d’Ubuntu, 100% en català. Algun motiu més per provar-lo?