Paseando por Esauira

Septiembre de 2009, Marrakech.

Montañas del Atlas

Septiembre de 2009, Marrakech.

De camino al Atlas

Septiembre de 2009, Marrakech.

Tráfico complicado en Marrakech

Septiembre de 2009, Marrakech.

Todas las cigüeñas tienen su nido en la muralla

Septiembre de 2009, Marrakech.

Puerta de la muralla de Marrakech

Septiembre de 2009, Marrakech.

Montando las paradas del mercado de Marrakech

Septiembre de 2009, viaje a la ciudad de Marrakech.

Primeras horas del día en Marrakech

Septiembre de 2009, Marrakech.

Segon aniversari del blog

Diumenge farà dos anys que es va posar en marxa aquest blog, com a substitució d’un anterior que vaig obrir al juliol de 2006. Però l’aniversari el celebro avui perquè va ser tal dia com avui però de 2007 que es va registrar el domini Elliot.cat. I encara hi som, qui m’ho havia de dir. Han estat dos anys molt intensos. Quan vam començar encara ocupava la presidència dels Estats Units en Bush i Barack Obama era un complet desconegut. La crisi no havia esclatat i Zapatero, a casa nostra, gaudia d’una relativa popularitat. Ara ja ningú se’n recorda d’en Bush i a Zapatero més d’un el voldria veure ben lluny de La Moncloa.

Aquí hem parlat de moltes coses. En 721 anotacions hem tingut temps per opinar sobre el Pla Bolonya (56 temes), l’evolució de la blogsfera (46 temes), els afers de l’Autònoma (68 temes), els canvis i la crisi als mèdia i la comunicació digital… Vaig escriure el passat dilluns que en aquesta nova temporada que tot just comença seguirem parlant d’aquests temes però a la vegada intentarem parlar molt més del fascinant món de la d’història. Poca cosa més a dir. Agrair la vostra confiança.

Professor d’història

Dilluns acabava la meva anotació de retrobada amb tots vosaltres explicant-vos que el 21 de setembre començo a treballar com a professor d’història. Us he de confessar que tot plegat ha anat molt ràpid i pràcticament no hi hagut temps ni per assimilar-ho (m’ho van comunicar la setmana passada). L’11 de juliol passat feia esment al blog de la fi de la llicenciatura i feia balanç dels quatre anys a l’Autònoma (excel·lents anys, tot s’ha de dir). Ara, dos mesos després, començaré a treballar d’allò que més relació pot tenir amb el que vaig estudiar, que ja és difícil tractant-se d’una carrera de lletres. Encara no m’ho crec. I més quan mai de la vida m’havia imaginat donant classes. Si us sóc sincer, la idea d’esdevenir professor de secundària mai m’ha emocionat. Per això he acceptar aquesta feina perquè no hi té res a veure. Tothom m’ha comentat aquests dies que aquesta nova aventura professional serà molt profitosa per la meva carrera com a historiador. Amb tot, no perdo de vista que tinc un màster a la Pompeu Fabra apunt de començar (13 d’octubre) i que he d’estar aquest curs al 100%.

Aquesta setmana m’estic dedicant a fer la programació de les classes. Una tasca gens fàcil tenint en compte que és la meva primera experiència com a docent i que compto amb 7 grups, als quals els hauré d’explicar la història de Catalunya des dels seus orígens a l’actualitat, en 30 classes. Sort que el coordinador de tot plegat m’està ajudant força. Espero poder-vos explicar aviat com està anant aquesta nova experiència. Si hi ha nervis? Una mica…