Ha passat una setmana i mitja des de que vaig començar a treballar com a professor d’Història de Catalunya. Temps suficient per fer una valoració i explicar-vos com m’està anant. Tenint en compte que mai abans m’havia plantejat ser professor i mai m’hagués pensat que acabaria donant classes d’història de Catalunya només tres mesos després de llicenciar-me, he de dir que l’experiència m’està agradant força. No us enganyaré pas, el primer dia a la meva primera classe com a professor, ho vaig passar realment malament. Els nervis i la falta de costum em van jugar una mala passada. Després, a partir de la segona i la tercera classe tot va anar millor. Després tot va anar a millor. Els nervis del primer dia es van convertir a partir del segon en tranquil·litat, serenor i confiança amb mi mateix i amb els meus alumnes. He de dir que va ser clau l’ajuda i els consells que en tot moment em van donar els companys de feina.
Aquests dies he après moltíssim. Aquest treball és una escola d’aprenentatge permanent. A cada classe que passa, l’experiència que s’acumula t’ajuda a corregir errors sobre la marxa, a comunicar-te millor, etc. Però sobretot, la clau és moure’t per classe amb seguretat i confiança. Encara em queden moltes classes per fer, moltes setmanes per endavant, molt per aprendre. Passo moltes hores preparant les classes, buscant la manera d’explicar la història del nostre país de la forma més amena possible. En aquestes classes hem de ser extremadament didàctics i esquematitzar els esdeveniments històrics al màxim (el curs té una durada de dos mesos i mig). Explicar 2.000 anys d’història en 30 hores és tot un repte. Me’n sortiré? Això crec.
Un cop vaig tenir clar quina universitat escolliria per realitzar els estudis de tercer cicle i haver explicat els 
