Coincidint amb la celebració de la Festa Major de Terrassa, ahir a la nit vaig tenir la oportunitat de realitzar una visita guiada al Conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere. Aquestes visites s’organitzen cada any amb el nom de Patrimoni de Nit oferint visites guiades a totes les seccions del Museu de Terrassa, format per les Esglésies de Sant Pere, el Castell Cartoixa de Vallparadís, la Torre del Palau, la Casa Alegre de Sagrera i el Claustre del Convent de Sant Francesc d’Assís de Terrassa.
La visita guiada al conjunt de Sant Pere va anar a càrrec del director del Museu de Terrassa en Ferran Domènech. Tot i viure a menys de cinc minuts d’aquest conjunt monumental, feia molts anys que no el visitava. En tot aquest temps s’ha dut a terme una important feina de restauració i adequació museística que han deixat aquestes esglésies en un magnífic estat. S’ha de dir que aquest conjunt monumental és únic a Europa, sent dels pocs espais que encara conserven edificacions corresponents al primer cristianisme, allà al segle IV. El conjunt ha estat en constant evolució al llarg de la història. Allà hi tingué la seu entre el 450 i el 874 l’antic Bisbat d’Ègara.
La crisi acabarà amb periodisme? Quan diaris han tancat a tot el món? La professió periodística s’ha d’adaptar al nou context econòmic i tecnològic? El periodisme ciutadà acabarà amb el periodisme professional? Són preguntes a les quals els mateixos periodistes intenten buscar-hi respostes. Sens dubte aquest és un debat molt viu a la blogsfera periodística. Des de fa uns mesos vaig recopil·lant articles d’aquí i d’allà que trobo a la xarxa sobre aquests temes. Avui els comparteixo amb tots vosaltres.
El futuro del periodismo (Rafael Díaz Arias). El periodista defensa que s’ha de lluitar per la informació responsable i de qualitat. Creu que la professió periodística no està condemnada a mort però s’han de trobar nous models de negoci.
Agua y aceite (Nacho de la Fuente). El periodista Nacho de la Fuente creu que el veritable motiu de la crisi del periodisme es troba no haver-se sabut adaptar als nous reptes que presenta Internet.
Observatorio del Renacimiento del Periodismo (Miquel Carvajal). El renaixement del periodisme ha de venir a través de l’aprofitament de les eines que ens ofereixen Internet. El naixement de nous mitjans digitals és l’esperança pel periodisme.
Por qué los periodistas merecen ganar poco (R. G. Picard). Cal situar aquest article als Estats Units. Defensa que els periodistes, davant les dificultats per les quals passen les empreses editores, no estan fent gaire per sortir d’aquesta crisi.
Nos echarán de menos (Sílvia Cobo). Explica la periodista que els mitjans tradicionals (diaris, televisions …) amb l’arribada de la xarxa perden el monopoli informatiu, ja no són “la font” informativa. A Internet blogs i d’altres xarxes socials han trencat amb el monopoli del periodista per informar. En aquest context, es pregunta la Sílvia, qui necessita un mediador? Qui trobarà a faltar als periodistes?
¿Todo el mundo puede ser periodista? (La Vanguardia). Què creuen els blocaires sobre aquesta qüestió? La notícia recull la opinió de diversos blocaires al voltant de l’afirmació del periodista de la BBC Ben Hamersley que assegurà que amb les noves tecnologies “tothom pot ser periodista, com tothom pot ser fotògraf, cantant, actriu, però només els bons cobren per això”.
YouTube pide a los mejores que den lecciones de periodismo (a ciudadanos) (Cristina F. Pereda, de Soiut). Pot esdevenir qualsevol ciutadà periodista per uns moments? Això és el que YouTube (entre d’altres xarxes socials) pretén. I per això dóna lliçons als seus usuaris gràcies a la col·laboració d’importants periodistes nord-americans. Les xarxes socials estan acabant amb els periodistes professionals?
Cosas que ciertos periodistas no quieren decir ni escuchar (Félix Soria). Soria tracta d’analitzar una mica més en profunditat les causes de la profunda crisi de vendes en què està sumida la premsa escrita, tractant d’anar més enllà del simple “és la crisi” oa l’encara més simple “és per Internet”.
Coses pràctiques que heu de saber abans d’entrar a la universitat.
No importa l’hora en què comenci la vostra primera classe, arribareu tard igualment.
La universitat us canviarà completament i no us donareu compte.
Podreu estimar a diverses persones de manera diferent, però a la que més estimareu no us correspondrà.
Els alumnes de la universitat també llencen avions de paper durant la classe.
Si aneu a classe amb sabates, us preguntaran per què camineu tan elegant.
Cada rellotge de l’edifici mostra una hora diferent.
Si éreu intel·ligent a l’institut, mal presagi.
No importa tot el que vau prometre al sortir de l’institut, anireu a les festes de la universitat, encara que siguin la nit anterior a l’examen final.
Us podeu saber tota la matèria i us anirà malament l’examen.
Podeu no saber res de la matèria i treure un 7 en la prova.
La vostra casa serà un lloc perfecte per anar de visita.
La major part de l’educació que rebreu serà adquirida fora de les aules.
Si mai vau beure abans, a partir d’ara beureu.
Si mai vau fumar, fumareu.
Si mai vau tenir relacions sexuals, les tindreu.
Si no feu res d’això durant la universitat, mai més en la vida ho fareu, a menys que entreu de nou a la universitat.
Us transformareu en una d’aquelles persones que els vostres pares us van aconsellar allunyar d’elles.
Psicologia és en realitat biologia.
Biologia és en realitat química.
Química és en realitat física.
Física és en realitat matemàtica; o sigui, encara que estudiïs anys, igual no vas a saber res de res.
Sentir depressió, soledat o tristesa no són exquisideses de qui no té res a fer.
Sempre prometreu que el proper semestre estudiar més i sortiràs de festa menys però sempre ocorrerà el contrari.
Les úniques coses que valen la pena de la universitat són els amics que coneixereu allí.
No veureu l’hora d’acabar la Universitat.
Quan acabeu la universitat us donareu compte de que va ser la millor època de la vostra vida.
Quan acaba la universitat, els senyals de que ja no estàs en ella els notareu quan:
Tenir sexe en el seient d’un cotxe és absurd.
Hi ha més menjar que cervesa en el vostre refrigerador.
Les sis del matí és l’hora en què desperteu i no en la que us vau anar a dormir.
La vostra música preferida l’escolteu quan aneu a l’ascensor.
Camineu amb paraigua i us preocupeu de la previsió del temps.
Les vostres vacances disminueixen de 130 a 15 dies per any.
Els texans no formen part de la vostra vestimenta.
Sou vosaltres els qui crideu a la policia perquè els veïns no baixen la música.
Ja sabeu a quina hora tanquen els autoserveis.
Dormir a la butaca us dóna un dolor d’esquena increïble
Ja no dormiu migdiada entre les 12 i les 6 de la tarda durant la setmana.
Aneu a la farmàcia a comprar analgèsics i antiàcids i no condons o test d’embaràs.
Et prens l’esmorzar a l’hora de l’esmorzar.
Més del 90% del temps que passeu davant l’ordinador, de veritat esteu treballant.
I el més important … Ja no teniu temps ni tan sols de llegir aquest missatge i aprofitar a passar als teus amics perquè ells s’en recordin que també estan vells i els bons temps de la universitat ja es van anar o s’estan anant.
Per a molts aquesta aventura no ha fet més que començar. Gaudiu-ne!
Aquest és un correu electrònic que m’han enviat uns companys de la facultat. Evidentment està redactat amb to humorístic.
Aquest vespre el canal 33 emet “Expedient Bolonya”, un reportatge elaborat pels estudiants del Màster en Innovació Qualitat Televisives de la UPF i la UAB. L’emissió tindrà lloc a partir de les 23.30, dins del programa El Màster. Un dels episodis que mostra aquest reportatge són els fets que van portar a la primavera de 2008 a l’expulsió de sis companys de la UAB, del qual vàrem parlar en aquest blog en el seu dia. Segons la nota de premsa, aquest treball, fruit de la tasca dels periodistes Jordi Pueyo, Montse Rosell i Lluís Royo, i a la vegada, dels estudiants del màster, analitza el malestar que hi ha hagut a les universitats catalanes durant l’últim any i mig al voltant de la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES).
Expedient Bolonya reviu en primera persona dos dels episodis que han generat més polèmica en el marc de la universitat catalana darrerament: l’ocupació del rectorat de la Universitat de Barcelona i els fets de la primavera del 2008 a la Universitat Autònoma de Barcelona, que van portar a expulsar sis estudiants. El reportatge, que ha estat rodat entre els mesos de gener i maig del 2009, pretén fer un parèntesi i confrontar a mode de debat partidaris i detractors del procés, per discutir sobre com s’ha de renovar el sistema universitari de l’Estat.
El reportatge inclou les intervencions de les diferents parts involucrades en el conflicte, com ara professors i càrrecs acadèmics de les quatre universitats públiques de l’àrea de Barcelona (UPF, UAB, UB i UPC), representants d’associacions d’estudiants i dels comitès de vaga, així com les dels sis estudiants de la UAB expedientats, el seu advocat i el professor que va tramitar els expedients. Per part de la UPF, hi participen el rector Josep Joan Moreso; Olga Valverde, vicerectora de Postgrau i Doctorat, i Eva Pujadas, vicedegana de Publicitat i Relacions Públiques.
Feia mesos que no publicava les estadístiques d’accés a aquest blog. Les últimes corresponen al mes de novembre de 2008. En aquests mesos hem passat dels 2.878 usuaris únics absoluts als 4.363 al mes de juny, el que suposa un creixement de prop de 1.500 visitants. És un creixement progressiu (veure gràfic). Curiosament hem augmentat el número de visitants únics, però aquests realitzen menys visites al blog.
El Tribunal Europeu de Drets Humansva emetre ahir tres sentències en les que assenyala que la il·legalització de Batasuna no vulnera la Convenció Europea de Drets Humans (PDF) avalant per tant la Llei de Partits espanyola. Els lectors d’aquest blog saben que sempre m’he manifestat en contra d’aquesta llei. S’ha d’actuar contra el terrorisme. Les autoritats han d’actuar contra les persones que emparen, animen o fan apologia del terrorisme, contra persones concretes. Il·legalitzar formacions polítiques és un camí equivocat que no fa més que agreujar el problema.
Estas sentencias cierran espacios a la resolución del conflicto y abren la puerta a más y mayores vulneraciones de derechos civiles, políticos y humanos. Legitima la segregación ideológica tanto de esas formaciones como de sus votantes, en lo que supone una forma encubierta de apartheid político que además tiene una peligrosa vertiente étnica al aplicarse sólo a organizaciones vascas. Supone una victoria diplomática y alienta a los securócratas que hoy en día dirigen lo que ellos llaman la «lucha antiterrorista». Dicho lo cual, también conviene resaltar que la sentencia no cambia en lo esencial los parámetros del conflicto. Pero quizá no sea eso lo que se busca, sino alterar los parámetros de la resolución del mismo. Urge que las personas preocupadas por la democracia y las fuerzas soberanistas reflexionen al respecto y actúen en consecuencia.
Coincidint amb la celebració de la Festa Major de Terrassa, ahir a la nit vaig tenir la oportunitat de realitzar una visita guiada al Conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere. Aquestes visites s’organitzen cada any amb el nom de Patrimoni de Nit oferint visites guiades a totes les seccions del Museu de Terrassa, format per les Esglésies de Sant Pere, el Castell Cartoixa de Vallparadís, la Torre del Palau, la Casa Alegre de Sagrera i el Claustre del Convent de Sant Francesc d’Assís de Terrassa.
Aquest vespre el 
Expedient Bolonya reviu en primera persona dos dels episodis que han generat més polèmica en el marc de la universitat catalana darrerament: l’ocupació del rectorat de la Universitat de Barcelona i els fets de la primavera del 2008 a la Universitat Autònoma de Barcelona, que van portar a expulsar sis estudiants. El reportatge, que ha estat rodat entre els mesos de gener i maig del 2009, pretén fer un parèntesi i confrontar a mode de debat partidaris i detractors del procés, per discutir sobre com s’ha de renovar el sistema universitari de l’Estat.