Matem els lectors RSS?

En dies com aquests, en els quals no podem dedicar tot el temps que ens agradaria a llegir les darreres actualitzacions dels blogs d’interès via lector de feeds (o d’escriure-hi al nostre), és fa més necessari que mai prioritzar i plantejar-nos si realment ens interessa estar subscrits a un o altre blog. Fa un temps llegia a Soitu on s’anima a matar el lector RSS i substituir-lo per un sistema de classificació de blogs mitjançant carpetes numerades (recuperant els bookmarks del navegador) on es prioritzaria aquells els quals es vol visitar de forma més regular (carpeta 1), deixant els que voldríem visitar més de tant en tants en carpetes més inferiors (carpeta 10, per exemple). Poder aquesta no sigui la millor solució però l’article en si em va cridar l’atenció perquè és un fet amb el qual m’hi trobo a diari. Ara per ara m’és impossible seguir tots els blogs als quals estic subscrit.

Los RSS te animan a suscribirte a noticias en exceso. Cada vez que uno encuentra un nuevo post interesante en un blog, la tentación de suscribirse a todos los posts de dicho blog está servida —después de todo, uno no quiere perder ripia—. Con el tiempo te acabas encontrando con que estás suscrito a cientos de blogs, y acabas por darte cuenta de que muchos de ellos no te sirven de nada.

Hace cosa de un año, planté el RSS y comencé a buscar una nueva forma de leer cosas en línea. Al final encontré un sistema que me encaja mucho mejor: marcadores, pestañas de navegador y el botón central del ratón. Mi técnica me permite peinar la Web para dar con asuntos calientes o temas interesantes con mayor eficacia —y con menor sentimiento de culpa y pasándomelo mucho mejor— de lo que podía esperar de los post que me mostraba mi lector RSS.

Per això he començat a netejar el meu lector de RSS, Bloglines, d’aquells blogs que ja no segueixo, per falta de temps o perquè ja no m’interessen. Tinc classificades les meves subscripcions a través de 10 carpetes, per temes: blogs d’amics, blogs periodístics, blogs tecnològics, blogs polititzats, blogs d’història, blogs varis i diverses carpetes de mitjans de comunicació. Segurament acabi aplicant un sistema de priorització, amb els blogs que vull visitar amb més regularitat i els que menys.

Quin sistema utilitzeu vosaltres? Us sentiu aclaparats pel vostre lector de RSS?

Ja han passat quatre anys

Si tot va bé, el proper dissabte 27 de juny realitzaré el que serà l’últim examen que faci de la carrera. Això voldrà dir que hauré acabat la llicenciatura d’història, que iniciava al curs 2005/06. Quatre anys que ara arriben a la seva fi. Començava la carrera en un llunyà mes d’octubre de 2005. Recordo quina va ser la primera classe, el professor i l’aula que ens van assignar. Aquell dia els nervis estaven a flor de pell. Tot era nou, la universitat, els professors, els companys… El temps passa i divendres vaig fer la última classe. Pel camí em quedo amb quatre anys molt intensos. Quan va començar el curs que ara acaba, a l’octubre de l’any passat, veiem molt llunyà el final. Ara el final ja ha arribat i la barreja de nostàlgia pel que s’acaba i il·lusió per tot el que començarà és molt gran.

Difícilment podria resumir en una anotació tot el que he viscut durant aquests quatre anys. No puc deixar de parlar dels bons amics que he fet a la universitat, dels companys que van començar ara fa quatre anys i ja no hi són, dels que he anat coneixent al llarg d’aquest temps, de les bones estones que hem passat al bar, de tot el que ens han ensenyat els professors (els bons professors i els no tan bons) i fins i tot d’aquest darrer curs tan mogudet assembleàriament parlant. Tot això formarà part del meu record sobre aquests quatre anys.

A la Sandra, la Núria, la Maialen, el Josep M. i Josep S., la Jana, la Marta, el Jordi S., l’Antònia, el Quim, l’Alfonso, l’Àlvar, el Jordi V., l’Edgar, el Víctor, l’Oriol, la Mercè, el Iosu, el Jorge, la Laura, el Josep A., el José Miguel, el José Maria, el Josep Maria B., la Merche, l’Eduardo, la Roser, l’Adrià, el César, el Damià, el Javi, el Joan G., el Jordi C., la Mireia, el Pere, el Santos, el Toni….(i als que no he nombrat, perdoneu-me) a tots vosaltres us he d’agrair la vostra amistat i els bons moments que hem passat aquests anys. Si en algun moment m’he fet una mica pesat, les meves disculpes.

Sort a tothom amb els exàmens. Celebrarem la fi del curs el proper dissabte 27 de juny en forma de sopar. Ens ho mereixem.