Una font d’informació és Twitter, on es pot anar seguint l’evolució dels esdeveniments d’aquest diumenge a Hondures. L’exèrcit ha protagonitzat un cop d’Estat contra el president Manuel Zelaya, que es troba retingut a Costa Rica.
A Internet podem trobar rà dios lliures que segueixen emetent, amb moltes dificultats, en directe des d’Hondures. A Espanya, Soitu està realitzant un seguiment minut a minut. A Aporrea podem veure les primeres declaracions de Zelaya després d’haver estat segrestat i enviat a Costa Rica.
No puc estar de recomanar la lectura del blog d’Ignacio Escolar, que reflexiona al voltant de la votació, aquesta tarda al Congrés, de la moció que retalla la “JustÃcia universal“, per la qual l’Audiència Nacional podia perseguir els delictes internacionals.
Al fin llegó el consenso: el PSOE y el PP –junto con la derecha nacionalista– votaron un recorte a la justicia universal que acaba con el molesto concepto, tan simpático cuando juzga a tiranos de paÃses pobres, tan incómodo cuando husmea en las cloacas de las potencias amigas. Universal, para el Congreso, es algo asà como el mapamundi de Bilbao y significa que haya un español entre las vÃctimas. El universo se reduce a España y poco más. Cosas del hecho planetario.
Hoy es un dÃa de luto porque la injusticia no conoce fronteras y hay determinados crÃmenes que no atentan contra un pueblo sino contra toda la civilización. La injusticia ha ganado terreno. Desde hace unas horas, los derechos humanos en España son sólo para los humanos con pasaporte español.
Dissabte al matà realitzaré el darrer examen d’aquest curs i de la carrera. Si tot va bé el 6 de juliol, quan conegui totes les notes, seré llicenciat en Història. Tancaré una etapa de quatre intensos anys amb molt bons records i una bona colla d’amics i companys. Arribar fins aquà no ha estat fà cil, però s’ha de reconèixer que la vida d’estudiant és un luxe. Un luxe que en època d’exà mens es converteix en un petit via crucis.
Aquest últim mes i mig ha estat força esgotador. Múltiples treballs, vuit exà mens en tres setmanes, moltes hores d’estudi acumulades i jornades maratonianes a la biblioteca. És el balanç d’aquest final de curs. Per això he deixat força descuidat el blog i el que és més important, els amics. Als lectors i als colegues, us demano disculpes. A partir de dissabte, a la tarda, tornaré a ser persona.
Animal Collective, “The girls“. El grup de Baltimore va ser ahir al festival Sònar.
Vicenç Navarro, catedrà tic de Ciències PolÃtiques de la UPF escriu a Público al voltant dels motius que han portat a les classes treballadores europees i espanyoles a votar opcions de dreta o ultradreta a les passades eleccions europees. Per Navarro el creixement de la inseguretat i la notable disminuació de la protecció social, com a conseqüència de les polÃtiques liberals aplicades per la Unió Europea, ha provocat el creixement de la dreta i la ultradreta, que s’explica pel fet que han fet de l’anti-immigrant la seva bandera.
Es un error creer que se combatirá el racismo mediante campañas educativas, celebrando el multiculturalismo. Como también es un error creerse que el racismo desaparecerá mediante la defensa de la inmigración como una aportación necesaria para resolver nuestros problemas (desde la no existente insolvencia de la Seguridad Social, hasta la supuesta indeseabilidad de trabajar en sectores de bajos salarios por parte de la población nativa).
El catedrà tic argumenta que és fals que els Estats europees hagin hagut de recòrrer a la immigració per augmentar els recursos de la Seguretat Social. Per Navarro
La supuesta falta de trabajadores tendrÃa que haberse resuelto primordialmente mediante la plena integración de las mujeres europeas al mercado de trabajo. Ello requerirÃa una inversión pública masiva en servicios de ayuda a las familias (centros de infancia y servicios domiciliarios a las personas con dependencia), que, además de permitir a la mujer compaginar sus proyectos profesionales con sus responsabilidades familiares (que debieran ser compartidas por los hombres), ayudarÃa a las familias europeas a tener el número de niños (dos) que desean, según nos dicen las encuestas. La austeridad de gastopúblico impuesta por la UE a los paÃses de la Unión dificulta tal desarrollo, prefiriendo reproducir la dependencia en la inmigración. No es de extrañar que los trabajadores se quedaran el domingo en casa o que muchos votaran a la ultraderecha.
Vicenç Navarro, Por qué votan a la ultraderecha.
Aquesta és una anotació de denúncia d’una situació esperpèntica. Des de fa uns mesos la Biblioteca-Sala de Revistes de la Facultat de Lletres de l’Autònoma està en obres. Les reformes eren necessà ries i han servit, entre d’altres, per millorar l’accessibilitat a la sala. En un primer moment s’havia assegurat que les obres finalitzarien a mitjans maig, uns dies abans d’iniciar-se els exà mens de juny, per evitar molestar als estudiants que anem a estudiar en aquest espai. El problema ha arribat quan aquestes obres s’han allargat més temps del previst. Ara per ara s’estan realitzant els darrers treballs, corregint errors i deficiències que s’han detectat sobre la marxa i arreglant alguns detalls. Malgrat es tracti de treballs de petita envergadura, fan molt de soroll i són molestos. Si tenim en compte que aquest espai està habilitat com a sala d’estudi pels exà mens de juny, obert les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana, no s’entén com la universitat no ha posposat aquests treballs fins que acabin els exà mens. No hagués costat gens reemprendre els treballs a partir de la segona setmana de juliol i més tractant-se d’obres menors.
Queda feta la denúncia. Una qüestió que ens preguntem molts companys aquests dies: no hagués estat més adient fer aquestes reformes als mesos d’estiu, quan no hi ha ningú a la universitat?

Campus de la Ciutadella de l'UPF
Una vegada finalitzada la carrera (a l’espera de realitzar els últims exà mens) és el moment de desvetllar quin futur m’espera el proper curs 2009/10. Després de que ahir m’ho confirmessin puc dir que a partir de l’octubre vinent realitzaré el Mà ster en Història del Món a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, al campus de la Ciutadella. Ha estat una elecció molt meditada i difÃcil de prendre a la vegada. La Universitat Autònoma de Barcelona ha estat la meva casa durant quatre anys. Uns anys, com vaig explicar uns dies enrere, que sempre recordaré positivament, en tots els sentits. Quan vaig començar l’actual curs, l’octubre passat, tot estava per decidir. Des d’aquell moment i fins ara han passat molts mesos de reflexió. Han estat uns mesos difÃcils, certament. Els meus companys ho saben prou bé i els he d’agrair la paciència i els bons consells que m’han ofert.
Junt amb el mà ster de la Pompeu, l’altre que va tenir molts punts per ser l’escollir va ser l’ofertat pel Departament d’Història Contemporà nia de l’UAB. És un mà ster en història contemporà nia, molt potent, amb professors de primera categoria. Un mà ster que no descarto realitzar en un futur. Però ara necessitava un canvi. Nova universitat, nous professors, nous plantejaments historiogrà fics. En definitiva, el producte que m’oferien a l’UAB ja el conec. Ara vull provar coses noves, obrir una nova etapa.
Des d’aquest dimarts i fins demà dijous es celebren a tot Catalunya les proves d’accés a la universitat (PAU). A l’Autònoma s’examinen 5.281 estudiants vinguts de tot el Vallès. Alguns d’aquests estudiants, molts, es troben aquests dies voltant per la Facultat de Lletres. Van en grup i se’ls reconeix pel seu estat de nervis. Com que tots hem passat per aquÃ, intentaré no ser massa dur, però amb tots els meus respectes, fer els exà mens de juny de la universitat els mateixos dies i als mateixos espais que els exà mens de Selectivitat és horrible. Des de fa un parell d’anys la Generalitat programa la Selectivitat just els mateixos dies en els que estudiants de l’Autònoma, que ja anem prou estressats, estem d’exà mens. Qui va tenir aquesta genial idea l’haurien de fer dimitir.
No és massa agradable fer un examen de literatura grega tenint a fora al passadÃs un nombrós grup d’adolescents histèrics cridant i preguntar-se els uns als altres si havien triat l’opció A o B. Proposo, de cara a d’altres anys, que programin aquestes proves (amb el nou format) just els dies que a la universitat estem preparant exà mens, allò que popularment se li diu Setmana Blanca.
Aquests dies està corrent per la Facultat un correu electrònic que he trobat molt encertat i alhora divertit, tenint en compte que molts de nosaltres ens llicenciarem en qüestió de dies.
SÃ, he estudiat història i…?
No esteu cansats de pensar això cada vegada que algú us ho pregunta? Nosaltres ja estem cansats de:
- Cansats de que diguin que aquesta carrera es regala a les tapes de Danone.
- Cansats de que ens expliquin que un segle … no sempre són 100 anys.
- Cansats de que ens preguntin si tenim sortida professional? Tu ets enginyer i també està s amb mi a la cua de l’atur no?
- Cansats d’intentar diferenciar les “c” de la carolÃngia (o carolina) o les? s? les? o? i les? n? en la lletra processal.
- Cansats de que tots ens mirin malament per no saber una pregunta groga del trivial pursuit.
- Cansats de que qualsevol et discuteixi una explicació històrica perquè van llegir no se què? a Muy Interesante (o similar).
- Cansats de que et diguin: història? I això per a què serveix? Els més llestos et contesten: per donar classe no?
- Cansats d’intentar diferenciar els tipus de raedera musteriense.
- Cansats de que ens mirin malament a la cafeteria quan parlem sobre el conflicte patrici-plebeu.
- Cansats de que ens preguntin pels fets d’una data en concret … Què passà el 2 de juliol de 1875, a primera hora del matÃ? … i quan mires amb cara d’indignació contestin … ¿Però tu no estudies això?
- Cansats de que nombrin a Indiana Jones quan parles d’arqueologia (Si Gordon Child aixequés el cap?)
- Cansats de que et recordin novel·les històriques: que no senyors, que el del Codi da Vinci no és Història!!
- Cansats de que tot déu compari les teves assignatures amb les seves començant amb un “això no és res en …” o similar. Fes un assaig de 4 o més fulles en base a dos parà grafs del transport de gra a l’Espanya del segle XIX i explica’m?
- Cansats de que ens mirin estrany perquè, borratxos, discutim sobre les relacions de vassallatge medievals.
- Cansats de que ens diguin avorrits: Debatre sobre els motius de la caiguda de la Unió Soviètica o l’Imperi Romà és MOLT DIVERTIT.
- Cansats de que ens diguin estudies Història?, Però quina història?
- Cansats de que et mirin amb cara rara quan et veuen sortir la biblioteca amb 9 llibres diferents de 400 pà gines mÃnim (després d’haver demanat el carnet a un amic per treure més de 5) per fer una merda de treball de 7 PÀGINES?
- Cansats de que els llibres tipus “història de la historiografia, per a alumnes d’història” estiguin a la biblioteca d’arquitectura!
- Cansats de que ens diguin malalts per identificar la deessa de l’escultura.
- Cansats de que ens discuteixin si la Història és una Ciència.
Per tot això i molt més, reclamem amb honor el nostre lloc en el món! Perquè sabem que no hi ha professió com la nostra, en la qual puguis aprendre des de la formació d’un tall en una roca de sÃlex, fins a les variacions econòmiques del segle XX. Perquè nosaltres alberguem la saviesa de 3 milions d’anys d’espècie humana i la utilitzem ficant cervesa en el nostre cos. Perquè aprenem del que llegim, i senyors, en Història llegim molt.