Al meu darrera Tower Bridge. Fotografia feta des de Tower of London, dissabte passat, en ple cor de la City.

En 1939, aprendí, a los 7 años de edad, que me iba a tocar vivir en una España que, como resultado del triunfo de una insurrección contra la inteligencia, combatía la libertad cultural y se defendía del peligro de los libros censurándolos y destruyéndolos.

Recuerdos de 1939, de Josep Fontana.

Cuando dicen que gracias a la electrónica digital y a internet estamos en la era de la información lo que quieren decir (aunque les de miedo afirmarlo abiertamente) es que estamos en una era en la que los ciudadanos de a pie podemos emitir información. Ésa es la revolución.

José Alcántara, autor de Versvs’ blog a “¿Por qué tener un blog propio es importante?“.

No puc estar més d’acord amb Mariano Marzo, catedràtic de Recursos Energètics de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, que avui publica a La Vanguardia, “La universidad de la exigencia y el mérito“. Defensa la universitat pública de qualitat, al servei de la societat i oberta a tots i que no discrimini el seu accés per raons econòmiques sinó d’esforç i mèrit. Parla de Bolonya per dir que els problemes en els que es troba la universitat catalana res i tenen a veure perquè són anteriors a la nova llei. Significatiu és aquest paràgraf:

Centrándonos exclusivamente en los estudiantes, mi experiencia como docente me indica que la falta de esfuerzo y exigencia durante la enseñanza secundaria se traduce, con excesiva frecuencia, en desmotivación y una deficiente preparación. De esta herencia nefasta tan sólo se salvan aquellos centros universitarios públicos que apuestan por mantener un alto nivel de exigencia, para lo que cuentan con la complicidad de un estudiantado que acepta y valora el reto. Sin embargo, aquellas facultades que tradicionalmente han optado por mantener el listón bajo acostumbran a acoger un porcentaje nada desdeñable de universitarios que no parecen tener plena conciencia de que sus estudios representan una inversión de futuro a corto plazo. Para muchos de ellos se trata de ir tirando, como en la secundaria, sacándose asignaturas de encima, aunque para ello se tarde mucho más tiempo de lo razonable y del que resulta económicamente soportable. Se sustituye el préstamo bancario por la donación a fondo perdido y a largo plazo de los padres. Y en el caso de que estos no puedan, se trata de organizar los estudios como una actividad a tiempo parcial, de ratos libres que debe compaginarse con algún trabajo más o menos estable. Una actitud de “buen rollo” aparente, que oculta una peligrosa frustración latente y que contrasta radicalmente con la práctica de muchos otros jóvenes universitarios europeos que consideran básico para su realización personal entrar en el mercado profesional a los veintiún años. Por otra parte, por las razones expuestas y otras de carácter cultural e ideológico, en general, la movilidad y el dominio de lenguas no figuran entre las prioridades de un número todavía demasiado elevado de universitarios catalanes.

A la imatge, Tower Bridge, una de les icones clàssiques de Londres, construït al 1894. La fotografia la vaig fer des de Tower London, aquest dissabte.

Servidor marxa demà a primera hora del matí a Londres. L’activitat del blog s’atura fins diumenge a la nit. Què passin un bon cap de setmana.

Fa uns mesos vam parlar àmpliament en aquest blog sobre el debat al Parlament Europeu de les “esmenes torpede” dins del paquet Telecom, conjunt de normes que havien de regular el mercat de les comunicacions electròniques. Aquell debat es produí al setembre de 2008 i ara el Parlament està realitzant la segona lectura. Segons recull Microsiervos aquest nou paquet de mesures van molt més enllà i comportaren riscos com:

• Permetre el filtrat de continguts, aplicacions i serveis [Directiva de Servei Universal, article 22 (3)].
• La negació d’accés en línia a material protegit pels drets d’autor mitjançant la cooperació entre proveïdors d’accés a la xarxa i els “sectors interessats en la promoció del contingut lícit”, inclús quan l’accés és lícit com es desprèn de nombroses sentències. [Directiva de Servei Universal, Article 33(3), 20(1.b.1º), 21 (4a) i Directiva marc Art. 8 (4g)].
• Una amenaça a la privacitat dels usuaris, a través de la retenció i el processament de dades personals per “raons de seguretat”. [Directiva sobre privacitat i comunicacions electròniques, Art. 6(7)].

També es considera que s’han eliminat o debilitat en el text en qüestió

• Determinades garanties dels usuaris contra pràctiques discriminatòries, sancions desproporcionades i restriccions injustes del servei. [Directiva marc Art 8 (4ga) (esmena 138) i Directiva de Servei Universal, Article 32 (2a). (Esmena 166).]
• Els controls legals sobre les activitats dels proveïdors de serveis que protegirien contra aquestes pràctiques injustes, restrictives i discriminatòries. [Directiva de Servei Universal, Article 22 (3).]

Pel seu interès Microsiervos recomana la lectura d’un comunicat distribuït ahir per l’Asociación de Internautas i elaborat per La Quadrature du Net, un dels grups més actius en la denúncia d’aquestes mesures legals, a “Salvemos a Internet de convertirse en una televisión“, on també figuren les dades dels eurodiputats espanyols més implicats en la discussió d’aquest paquet de lleis.

Divendres a les 9.10 del matí agafo un vol des del Prat en direcció l’aeroport de Heathrow, Londres. Ens hi estarem el cap de setmana en els quals tenim pensat veure una petita part de la capital anglesa, perquè som conscients de que en tres dies no podem pretendre veure-ho tot. El mateix ens va passar al desembre passat en el viatge a París, on tot i així vam fer un recorregut força ampli.

Servidor serà la primera vegada que trepitjara terra anglesa. Ens recomanen que visitem Westminster Abbey, Parlament i Big Ben, la National Gallery, Trafalgar Square, Regent Street, Picadilly Circus, Baker Street, Oxford Street, New Oxford Street i el British Museum. Les zones del Soho, Leicester Square i Covent Garden. El Palau Buckingham i Hyde Park (on tenim l’hotel).

Tindrem temps per tant? La setmana que ve ho explicaré al blog. I vosaltres, lectors, què no ens podem perdre si anem a Londres?

Periodistes i fotògrafs es concentren a la Plaça Sant Jaume contra l’actuació dels Mossos d’Esquadra el passat dimecres. En el vídeo, el tècnic Joan Francesc Escrihuela de TVE explica la seva experiència. Xavier Borràs comenta al seu blog la concentració d’avui.

El periodista Saül Gordillo denuncia la càrrega policial contra periodistes produïda dimecres als voltants de Via Laietana de Barcelona quan una trenta llarga de professionals estaven fent la seva feina cobrint la manifestació d’estudiants en contra el desallotjament del rectorat de l’UB. Diversos fotoperiodistes van rebre cops a les càmeres, van ser colpejats amb les porres en el braç on duien el braçal d’identificació i van patir cops a les cames i l’esquena. Alguns d’ells van ser agredits mentre caminaven fora de la manifestació. En Saül recorda que no és el primer cop que reben els periodistes (21 de novembre 2008).

Precisament en relació a aquests fets el Col·legi de Periodistes ha publicat un llistat amb tots els periodistes agredits. A la llista, força àmplia, hi ha periodistes i fotògrafs de molts mitjans. Tots van rebre. M’hi trobo a en David Datzira, un fotògraf molt jove i company de Sabadell que dimecres estava fent el que més li agrada, captar amb la seva càmera allò que estava passant al carrer (veure fotos). Tot el meu suport als companys periodistes agredits.

El fotògraf que apareix en aquesta imatge va ser agredit pels Mossos (Foto: David Datzira)

Actualització: M’he posat en contacte amb en David Datzira per interessar-me pel seu estat. Em diu que està bé, la seva càmera va rebre algun cop de porra i ell mateix també. Per sort anava ben protegit.