Aquesta tarda s’ha fet oficial l’anunci de tancament del web ADN.es. No per ser esperat deixa de ser una mala notícia. ADN.es havia esdevingut un referent de bona feina i innovació periodística en uns temps en que les encertisses a la professió no deixen gaire espai precisament a les aventures i els riscos empresarials. ADN.es assumia un risc des del mateix moment en que va néixer: el web formava part d’un diari gratuït de tirada nacional (ADN) però a la vegada esdevenia un diari digital independent (ADN.es), separat de la redacció de paper, amb mitjans i redacció pròpia. Ha estat aquest fet el que ha portat als seus propietaris (Planeta) a prescindir, en temps de crisi, d’aquesta redacció pròpia. El paper, al 2009, encara continua sent el principal valor de les empreses de comunicació al nostre país. Si podem, evitem els riscos.
No és l’únic mitjà que tanca. També aquesta tarda hem sabut, per sorpresa, que el diari gratuït Metro tancava. Avui ha estat l’últim dia en què ha sortit al carrer. Ho anuncià el blog 233grados. L’analista Juan Varela en parla àmpliament al seu blog.
Ferran Sancho, catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona, publicava el passat dilluns “Bolonya: fal.làcies i evidències”a El Periódico on en línies generals feia una clara defensa del Pla de Bolonya. Nega la mercantilització de la universitat, la devaluació de continguts respecte les actuals llicenciatures i l’augment de preus dels màsters.
En un pol oposat es troba “La universidad del futuro y las humanidades que vendrán” de Josep Izquierdo, força extens però de lectura imprescindible diria jo. Clarament contra el procés de Bolonya, és difícil resumir el seu article, per això prefereixo citar una frase significativa: “se deduce que el Proceso de Bolonia persigue la desaristotelización de la universidad europea, que es tanto como desandar el camino de la laicización de la sociedad para reinstaurar a Dios, llámesele Mercado, como eje único de su actividad”.
Dos punts de vista sobre una reforma universitària que cada cop està més aprop.
Havia de passar una desgràcia humana de magnituds considerables com la del passat dissabte, provocada per un fort temporal de vent, perquè els catalans prenguéssim consciència dels efectes adversos que sobre el territori poden provocar els fenòmens meteorològics. Vuit persones perderen la vida durant el temporal. L’episodi més tràgic causà la mort de 4 nens que practicaven beisbol en un instal·lació esportiva de Sant Boi del Llobregat. L’entrenador de l’equip, en una entrevista a El Periódico, assegurava ahir que el vendaval es formà en pocs segons, formant un immens remolí al camp que s’ho emportà tot. Fou qüestió de segons. No van poder preveure les tràgiques conseqüències que el vent provocà.
Fins ara havíem viscut amb certa intensitat episodis de fortes pluges, llevantades o nevades en llocs no gaire habituals. Per cada un d’aquests episodis l’administració autonòmica compte amb plans d’emergència que s’activen quan les previsions indiquen un cert risc per a la població. És una tasca del Departament d’Interior amb col·laboració de Protecció Civil. Amb més o menys encert en cada un d’aquests casos el Govern activava els plans d’emergència i s’advertia a la població perquè prenguessin una sèrie de mesures de prevenció. Totes aquest plans s’han anant elaborant a mesura que el país patia els efectes d’anteriors temporals. Per exemple, de les nevades del 2001, que afectaren greument el país, en sortí el Pla Neucat.
Malauradament en aquest país només aprenem després d’una desgràcia. Ha estat el cas d’aquest cap de setmana passat. El Govern de la Generalitat va rebre l’avís precís del Servei Meteorològic de Catalunya advertint dels riscos que es preveien pel dissabte. Interior i Prevenció Civil no van saber prendre les mesures adients. No hi havia cap pla per fer front a una situació de fort vent. Només un obsolet protocol de 1995 que no respongué a la situació d’alerta a la que s’havia d’afrontar el país. El mateix director general de Protecció Civil així ho reconeix en una entrevista publicada avui a la premsa:
Sostenen que el segon i el tercer pas els van fer bé. ¿Van fallar al valorar el que s’acostava? No teníem experiència per analitzar el risc per vent. Sabíem que hi hauria un fenomen de vent extraordinari, però desconeixíem quins efectes concrets produiria sobre el territori.
Estan revisant per a què estem preparats i per a què no?Sí, i en el cas del vent farem un protocol, en lloc d’un pla com el Neucat o l’Infocat, que es triga més a tramitar. En tres o quatre mesos el tindrem.
Més enllà del foc creuat d’aquests dies entre Govern i oposició sobre l’assumpció de responsabilitats, està clar que dissabte va fallar tothom. Per què els alcaldes no van prendre divendres la decisió d’anul·lar qualsevol activitat que es realitzés a l’aire lliure? Si l’avís de Protecció Civil no arribava, no estan suficientment capacitats els nostres alcaldes per decidir per ells mateixos? Si en efecte van haver alcaldes que si van anul·lar mercats populars al carrer (com és el cas de Santa Margarida de Montbui), per què l’alcalde de Sant Boi no tingué la preocupació de prendre mesures i suspendre totes les activitats esportives del cap de setmana? I a les famílies, no se’ls va passar pel cap seguir les recomanacions que havien fet divendres els meteoròlegs i deixar els seus fills a casa el dissabte?
Per sobre de tot, davant aquests fenòmens meteorològics no freqüents s’ha d’aplicar el sentit comú. Si tothom advertia divendres dels riscos que podien ocórrer dissabte, perquè no ens quedem tancats a casa i renunciem a realitzar activitats a l’aire lliure que poden posar en risc la nostra vida?
Evidentment ara el que toca és donar la culpa a algú, en aquest cas al Govern. Molt bé, estan en el seu dret de criticar-lo, però si tothom fos més responsable amb si mateix no ens trobaríem ara davant aquestes desgràcies.
