Tanquem el 2008
Quan resta un dia i poques hores per acabar l’any, és hora de fer el tradicional balanç d’aquest 2008 que ja està a punt de finalitzar. Fa 366 dies escrivia “Balanç de l’any 2007“, marcat per la meva participació a la campanya electoral a les municipals del mes de maig i pocs mesos després per l’obertura d’elliot.cat. Si el 2007 va ser l’any del meu contacte directe amb la política, el 2008 ha estat l’any de les protestes anti-Bolonya a la universitat, que he viscut molt directament. He escrit aquest balanç de l’any en dues parts. Demà publicaré la segona part.
Setembre: un any del blog
Al setembre aquest blog va fer el seu primer any de vida. Pel que fa al nombre de visites, s’ha experimentat un lleuger augment, si bé molt moderat, més que satisfactori per tractar-se d’un espai personal. Més important que les visites ha estat la consolidació d’una sèrie de lectors fidels que visiten a diari el blog i l’enriqueixen amb els seus comentaris. A nivell general aquest ha estat l’any de l’anunci de la mort dels blogs. Encara està per veure si arriba l’anunciada mort dels blogs. Ja vaig dir en el seu moment que més enllà d’anuncis alarmistes, la realitat és que els blogs estan més vius que mai, malgrat el que diguin els informes. El que si es evident és que en aquest 2008 hi hagut un canvi de tendència molt clar cap al microblogging, on ha triomfat el web Twitter. Crec que s’ha confós el fet que molts blocaires han deixat en un segon terme el seu blog per escriure amb molta més regularitat en un microblog (per comoditat, rapidesa), però aquest pas no comporta la mort del blog sinó la seva diversificació. Jo sóc dels que prefereixo continuar escrivint al meu blog. Què ens espera pel 2009? Està per veure.
Alt Empordà, Cotlliure, París…
Any molt intens. Amb la família vam passar les vacances d’estiu a l’Alt Empordà, terra de contrastos entre el mar, la muntanya i la plana. A Portlligat vam poder visitar la casa-museu de Dalí, un espai increïble, fascinant, on fins l’últim racó està decorat. L’univers Dalí està present en la seva plenitud a Portlligat. Difícilment s’entén un personatge com Dalí sense haver visitat la seva casa i estudi. De Portlligat al Cap de Creus, la punta de terra més oriental del país amb un paisatge pràcticament lunar com a conseqüència de l’erosió de les roques provades pel fort vent, la tramuntana. Amb cotxe vam recórrer els pocs quilòmetres que separen Portbou amb Colera, una via per la que val la passar i contemplar els penya-segats que separen la carretera del mar. Passada la frontera vam arribar-nos fins a Perpinyà en una visita exprés.
Del setembre cap aquí he anat realitzant excursions d’un dia amb el bon amic Àlvar i la seva parella Claire. Hem visitat Cotlliure, hem fet el cim de La Mola i hem esmorzat un matí de diumenge a Sant Pol de Mar.
Sens dubte el viatge estrella de l’any, i més esperat, ha estat el de París, aquest mateix mes de desembre. Van ser tres dies molt intensos i amb un programa molt ajustat per què no ens deixéssim de veure res. Servidor va ser el primer cop que trepitjava la capital francesa. Vam visitar els principals indrets turístics de la ciutat: el Panteó, el Louvre, el barri de Montmatre, la Sainte-Chappelle, el Carnavalet, Pompidou, la Torre Eiffel, el Sena… De París se’m queden les ganes de tornar, perdre’m pels seus carrers i boulevards i visitar amb més calma els principals museus de la ciutat. Des d’aquí vull aprofitar per agrair tan a en Vicente Moreno com a en Josep Alavedra que ens donessin la oportunitat de realitzar aquest magnífic viatge i per les explicacions i orientacions sobre París que ens van donar in situ. Explicar la Revolució Francesa des del mateix lloc dels fets no té preu. (més…)
Publicat el · Paraules clau: Coses personals · 1 comentari