El universitario español tiene bajo nivel, desinterés y escasa vocación (El Mundo)
Aquest és el titular d’un extens reportatge elaborat pel diari El Mundo (ahir en feia referència l‘Enric Canela al seu blog) sobre l’abandonament de les carreres per part dels estudiants. És un tema que, em consta, preocupa molt a les direccins dels centres universitaris. Diu El Mundo que “En España, uno de cada tres alumnos abandonan la carrera antes de terminarla”. Diuen que uns dels problemes és que els estudiants no han sabut triar bé el seu futur quan cursaven batxillerat i que arribats a la universitat és troben desorientats i fent uns tipus d’estudis que no s’esperaven trobar.
Si em permeteu donaré la meva experiència personal. Jo sempre havia tingut molt clar que volia estudiar periodisme, però era conscient de que la nota de tall és força alta. Per això ja a primer de batxillerat vaig tenir clar que havia de tenir una segona alternativa, que m’agradés també, perquè arribats al cas de no poder entrar a periodisme podés fer una carrera que també em motivés i m’agradés. I així vaig fer. De seguida vaig pensar en la història, perquè durant la secundària i el batxillerat sempre havia estat la meva assignatura favoritat i la que millor notes tria.
La veritat és que en el moment de fer la preinscripció universitària ja no vaig ni apuntar-me per fer periodisme, la meva primera opció va ser la història, que a més tenia i encara té un accés per nota molt baix (un 5). Ara bé reconegut que el primer any a la universitat va ser força dur. Pretendre estudiar des de la Prehistòria al segle XX en un any, tot concentradet és massa. I de seguida vaig veure que la preparació meva prèvia en els estudis d’història era molt baixa. I així em va anar, vaig passar a segon amb dues assignatures pendents de primer. Però no vaig llançar la tovallola. Lo fàcil hagués estat abandonar, però aquesta va ser una idea que ni em va passar pel cap. Era conscient que per aconseguir arribar a on sóc ara (últim curs de la carrera) hauria de treballar dur, estudiar de valent i sacrificar-me de moltes coses que m’haurien agradat fer.
En qualsevol cas, cada estudiant és un món. Us recomano que llegiu l’article d’El Mundo i treieu les vostres pròpies conclusions.
