El universitario español tiene bajo nivel, desinterés y escasa vocación (El Mundo)

Aquest és el titular d’un extens reportatge elaborat pel diari El Mundo (ahir en feia referència l‘Enric Canela al seu blog) sobre l’abandonament de les carreres per part dels estudiants. És un tema que, em consta, preocupa molt a les direccins dels centres universitaris. Diu El Mundo que “En España, uno de cada tres alumnos abandonan la carrera antes de terminarla”. Diuen que uns dels problemes és que els estudiants no han sabut triar bé el seu futur quan cursaven batxillerat i que arribats a la universitat és troben desorientats i fent uns tipus d’estudis que no s’esperaven trobar.

Si em permeteu donaré la meva experiència personal. Jo sempre havia tingut molt clar que volia estudiar periodisme, però era conscient de que la nota de tall és força alta. Per això ja a primer de batxillerat vaig tenir clar que havia de tenir una segona alternativa, que m’agradés també, perquè arribats al cas de no poder entrar a periodisme podés fer una carrera que també em motivés i m’agradés. I així vaig fer. De seguida vaig pensar en la història, perquè durant la secundària i el batxillerat sempre havia estat la meva assignatura favoritat i la que millor notes tria.

La veritat és que en el moment de fer la preinscripció universitària ja no vaig ni apuntar-me per fer periodisme, la meva primera opció va ser la història, que a més tenia i encara té un accés per nota molt baix (un 5). Ara bé reconegut que el primer any a la universitat va ser força dur. Pretendre estudiar des de la Prehistòria al segle XX en un any, tot concentradet és massa. I de seguida vaig veure que la preparació meva prèvia en els estudis d’història era molt baixa. I així em va anar, vaig passar a segon amb dues assignatures pendents de primer. Però no vaig llançar la tovallola. Lo fàcil hagués estat abandonar, però aquesta va ser una idea que ni em va passar pel cap. Era conscient que per aconseguir arribar a on sóc ara (últim curs de la carrera) hauria de treballar dur, estudiar de valent i sacrificar-me de moltes coses que m’haurien agradat fer.

En qualsevol cas, cada estudiant és un món. Us recomano que llegiu l’article d’El Mundo i treieu les vostres pròpies conclusions.

Data esperada per molts: avui s’ha publicat la nova versió del sistema operatiu Ubuntu. El blog docs4beto.cat ens explica com hem d’actualitzar el nostre sistema operatiu, si ja disposem d’una versió anterior instal·lada al nostre ordinador.

Podreu veure com el procés d’actualització del sistema és molt senzill. I tu, encara utilitzes Windows? (qui us escriu ho fa des de Windows XP, però al portàtil si que uso Ubuntu).

Excel·lent notícia pels amants de la música i els videoclips: la cadena de vídeos musicals MTV acaba de publicar el portal MTV Music, on estan disponibles de forma gratuïta tots els videoclips de l’extens arxiu de la cadena musical número 1 al món. A més permet portar els vídeos (embed) a qualsevol pàgina web i tenen la seva pròpia API per la gestió del contingut. Sens dubte MTVmusic.com pot esdevenir un gran competidor a YouTube, tot i les importants diferències entre ambdos serveis. Precisament ViaCom, empresa propietària de MTV, va denunciar YouTube per infracció de copyright demanant 1000 milions de dòlars en danys.

La televisió s’ha traslladat a Internet. Qui encara ho dubtava aquí en té una mostra. MTV, cadena musical per excel·lència amb franquícies per tot el món aposta per Internet. Els anunciants i el públic estan a la xarxa. La televisió per UHF o satèl·lit ha mort. Un bon exemple d’aquesta aposta per la xarxa és Joost.

MTV començava les seves emissions al 1981 revolucionat el món de la televisió: naixia com la primera cadena que basava el 100% de la seva programació en l’emissió de videoclips. El primer videoclip que es va poder veure va ser The Buggles, “Video Killed the Radio Star”. Curiosament aquest és el videoclip més vist durant el primer dia d’estrena del web Mtvmusic.com

Aquests dies estic endinsant-me en l’estudi del pensament de Joan Peiró, figura destacada de la primera generació de dirigents de la CNT. El motiu: la preparació de dos treballs per la setmana vinent encarregats pel professor Pere Gabriel, que precisament és un gran estudiós sobre Joan Peiró i la CNT. Demà parlaré d’un altre treball que he de fer sobre el concepte de ciutadania durant la Revolució Francesa (blog assignatura).

Avui m’he arribat fins a la biblioteca d’Humanitats de l’UAB i la Sala de Revistes per cercar aquella bibliografia de consulta per poder realitzar els dos treballs dels que us estic parlant. Ara que Internet està a tot arreu i que alguns diuen que els llibres de paper de tota la vida desapareixeran en uns anys, sempre és estimulant passejar-se per les biblioteques de la universitat, autèntiques joies del coneixement. L’any passat l’UAB va arribar a la xifra d’1 milió d’obres a les seves biblioteques. Certament els estudiants de l’UAB no ens podem queixar. Ara bé de vegades trobar un llibre al lloc on s’indica no és una missió impossible (tot i així també té la seva gràcia passar una bona estona a la recerca d’un llibre).

L’Associació d’Internautes espanyola informa que demà es vota la reforma de la Llei de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació. El debat girarà entorn de la possible eliminació del punt de la llei segons el qual era possible tancar un web sense necessitat d’autorització judicial prèvia, deixant la porta oberta a la censura prèvia per part de les administracions públiques.

Estarem pendents al resultat de les votacions demà i en farem una valoració.

Qui deia que els blogs han passat de moda? Aquest blog ha arribat a les 500 anotacions unes setmanes després d’haver complert el primer any de vida. Haver arribat al mig miler d’entrades (o posts) hem permet reivindicar la bona salut dels blogs com a eina totalment vàlida i gens passada de moda que ens permet expressar-nos lliurement i fer arribar la nostra veu més enllà de l’espai vital personal (cercle d’amistats, feina, universitat). Amb Internet els distàncies s’eixamplen i qui ara està llegint aquestes frases pot perfectament trobar-se a Austràlia o a Nous Barris.

Fa molts anys que d’una forma o d’altre mantinc una certa presència a la xarxa (elliotfernandez.net, any 2003), però mai fins ara havia trobat una eina tan útil i fàcil de fer servir per poder comunicar-me, intercanviar opinions i conversar amb la gent. Abans per obrir una finestra a Internet havies de conèixer ni que fos una mica d’HTML, dissenyar el teu web amb un programa tipus FrontPage o Dreamweaver i penjar-ho a la xarxa via FTP. Ara amb un sol clic des del mateix navegador pots fer arribar la teva veu fins a l’infinit. Per què haurien d’estar en crisi el blog si és el millor que li ha pogut passar a Internet?

Com diu Francis Pisani

De repente, abundan las referencias a la muerte de la Web 2.0. Como si la crisis, además de ser financiera primero y luego económica, fuera también el fin de cierta era de la tecnología. No cabe duda de que habrá muertos, en particular entre empresas de la onda Web 2.0, lo que no siempre quiere decir que las tecnologías o los principios sobre los cuales se han desarrollado desaparecerán. Es más, es muy posible que el sector de las TIC salga bien parado de la crisis.

Crisi del blogs? No. En tot cas crisi de les empreses 2.0, que és molt diferent. Jo no necessito cap empresa 2.0 per mantenir viu aquest blog ni en trec cap benefici econòmic d’ell. Escriure al blog és un divertimento, una manera de desfogar-me, de conversar, d’intercanviar opinions, de créixer com a persona, d’escoltar, reflexionar en veu alta. No, jo no estic en crisi ni passat de moda.

El periodista i escriptor Pierre Assouline va pronunciar una xerrada ahir divendres al CaixaFòrum de Barcelona. La Vanguardia recull la notícia i un titular prou explícit d’Assouline: “La conversación hoy en Francia se desarrolla en internet, como antes se realizó en los cafés”. Gran frase, gran veritat. Així doncs, com poden estar en crisi els blogs?

Paco Rivière, amb els CD que no podrà tornar. Foto: Teresa Batlle

El 28 de setembre de 2007 em feia ressó de la història d’un professor català que volia tornar el CD de Windows que li havien instal·lat sense demanar-ho amb el nou portàtil que havia adquirit. Ahir apareixia al diari Público de nou el professor Paco Rivière per explicar que el seu periple per la justícia ha acabat sense aconseguir el que ell demanava: poder tornar a Microsoft el Windows que li havien instal·lat sense que ell demanés.

La història és la següent. Paco Rivière va comprar un portàtil Samsung a la cadena PC City al 2005. Com que no volia el sistema Windows (pre-instal·lat al seu portàtil), va intentar tornar el programa i recuperar el cost de l’import total del portàtil. Al no aconseguir-ho, va decidir portar a la botiga, a Samsung i a Microsoft als tribunals. Segons explica Público el judici va quedar vist per a sentència el passat juliol. La sentència no va ser comunicada fins fa unes setmanes, però no es va fer pública fins ara. Rivière ha decidit apel·lar la decisió.

Aquesta és una molt mala notícia per aquells que treballen per l’extensió del programari lliure. Tot i així com a contrapunt s’ha de dir que alguns fabricants, com Dell, fa temps van començar a vendre portàtil i ordinadors sense Windows pre-instal·lat.

El blog Google Dirson es fa ressò d’un reportatge sobre Google emès al programa “Cámara Abierta” de TVE on es pregunta a la gent què farien sense Google. El reportatge no té més que això. Malgrat tot el video m’ha servit per preguntar-me a mi mateix que què faria sense Google.

D’entrada he de dir que de Google només utilitzo el cercador, que ja és molt. El tinc instal·lat a la mateixa barra d’adreces de Firefox i és molt útil perquè no he ni d’entrar al seu web. Fa un temps utilitzava un compte de Google on tenia una adreça de correu Gmail, el lector de feeds Reader, un compte a YouTube, a Calendar, a Docs… De tots aquests serveis ja no utilitzo cap i certament he pogut continuar vivint còmodament.

Si un dia deixés d’existir Google no sé què faríem, però segur que ens en sortiríem. A part de disposar d’altres cercadors, com Yahoo!, ja trobaríem altres canals per arribar a la informació.

I tu, ets Googledependent?

Manuel Almeida, de MangasVerdes.es, ens adverteix de la publicació inesperada d’una nova actualització de seguretat de Wordpress. S’ha detectat un error a la llibreria Snoopy, que s’encarrega de mostrar els feeds a l’escriptori d’administració, error que obre la porta a una greu vulnerabilitat.

Segons ens indica es recomana l’actualització immeditada, però com que la vulnerabilitat només afecta a dos arxius els pots reemplaçar a la teva instal·lació. Els arxius són els següents:

• wp-includes/class-snoopy.php
• wp-includes/version.php

El web Bandaancha.eu ha realitzat un anàlisi de la nova connexió de 50 Mb que ONO ha començat a instal·lar a Madrid (a principis de l’any vinent arribarà a Catalunya). Els resultats són molt positius. Segons les anàlisis han comprobat que de moment la connexió no té capada la descàrrega de fitxers a la xarxa P2P.