Entre tanta reposició i programes per omplir la graella a l’estiu trobem alguns espais interessants que valen la pena veure. Un d’ells és Skins, una sèrie britànica que el canal Neox (TDT) emet cada dilluns a la nit. Skins és una sèrie de gran èxit al Regne Unit que narra les aventures d’un grup d’adolescents de Bristol d’entre 16 i 18 anys. De moment podem gaudir al nostre país de la primera temporada però aviat s’espera veure’n la segona. Al Regne Unit ja es prepara la tercera temporada.

Skins m’ha enganxat a la pantalla del televisor des del primer dia que la vaig veure. Cada un dels 9 capítols de la primera temporada està protagonitzat per un personatge diferent al voltant del qual gira la trama de la sèrie. Els nou personatges formen un grup que surten de festa, van a l’institut, s’emborratxen…

El seu director és Jamie Brittain i Bryan Elsley. Rodada el 2007 la sèrie ha estat produïda per Channel 4. La podeu veure tots els dilluns a les 23.15 a .Neox (TDT).

Per problemes tècnics he hagut d’eliminar el vídeo, que espero tornar-lo a penjar ben aviat.

Aquestes vacances hem tingut l’ocasió de visitar la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat, oberta al públic l’any 1997. Feia molts anys que teníem pendent la família fer aquesta visita perquè anteriorment ja hem estat al Teatre-Museu de Figueres i al Castell de Púbol i tan sols ens quedava la casa de Portlligat per veure tots els indrets on Salvador Dalí va viure i desenvolupar la seva carrera artística. La casa de Portlligat és dels tres indrets el lloc més especial, perquè aquí és on va viure més temps el pintor i on tenia el seu taller a més de ser el millor lloc per entendre bé l’univers de Dalí. En si tota la casa és un museu de l’extravagància i el surrealisme.

La visita, que dura uns 45 minuts aproximadament, es realitza en petits grups de 10 persones. Al llarg del recorregut el personal del museu et va explicant la història de les diferents estances: el taller del pintor (amb unes vistes impressionants al port de Port Lligat), la biblioteca, les habitacions-dormitari i la zona del jardí i la piscina. La casa està decorada amb multitud d’objectes varis: des de regals que li van fer a Dalí a peces que el mateix pintor va anar dissenyant i comprant al voltant del món. En la decoració de la casa va jugar un paper molt important la seva dona, Gala.

Vaig poder gravar en vídeo tot el recorregut per la casa. En quant el tingui enllestit el penjaré perquè tots vosaltres en pogueu gaudir. Llàstima que a les fotos que vàrem fer no s’aprecien prou bé els detalls de la casa. Val a dir que la visita és molt recomanable, però abans haureu de reservar perquè sinó no podreu entrar.

Entrada a la Casa-Museu (21/08/2008)

Entrada al Castell de Púbol (20/08/1998)

Ara que ja s’han acabat els Jocs Olímpics de Pequín, per alguns els millors de la història, he trobat un web que ha fet una recopil·lació de les millors imatges que ens han deixat els diferents esportistes aquests dies.

Quin ha estat el millor moment dels Jocs Olímpics per a tu?

Això és el que ha quedat de “la montserratina” un pastís deliciós de la pastisseria terrassenca Turull. Avui, 24 d’agost, compleixo 21 anys. Com a curiositat, avui també és l’aniversari del blocaire Xavier Caballé, felicitats!.

Diumenge passat vaig visitar Perpinyà amb la meva família. Vam tenir una bona impressió de la ciutat malgrat ens va sobtar la poca gent que hi havia pels carrers (pensàvem que era una ciutat més turística). Com a curiositat, ens va fer gràcia trobar-nos amb el BIP!, la versió francesa del nostre Bicing, el servei públic de lloguer de bicicletes. Com a Barcelona, a Perpinyà el servei va a càrrec de l’empresa Clear Channel, per això les seves similituds.

Si canviem el logo de les bicicletes pel barceloní Bicing, qualsevol pensaria que es tracta d’una imatge feta a Barcelona.

Impressionant imatge panoràmica de 360º del Cub d’Aigua, la piscina olímpica de Pequín. Vist a Menéame.net.

PD: Després d’una setmana de vacances, un servidor torna a estar entre vosaltres (veig que les anotacions que vaig deixar preparades han tingut un cert nombre de visites, gràcies).

És el que expliquen al web SomGNU.cat: La venda d’ordinadors amb GNU/Linux ascendeix del 0,1 al 4% gràcies als ultraportàtils.

SomGNU és pregunta si és possible que d’aquesta manera GNU/Linux entre definitivament a les vides dels usuaris? Un 4% de presència en els ordinadors personals és realment encara una xifra petita, significativa per a Linux, però molt lluny per poder-se convertir en un sistema majoritari. Els pasos que s’estan donant en els últims temps són molt bons al crear sistemes operatius lliures fàcils d’instal·lar i utilitzar i 100% en català, com és el cas d’Ubuntu, sistema que he provat i que funciona perfectament. Estic segur que en poc temps aquest percentatge d’ús anirà en augment.

El passat divendres vaig descobrir un nou web que promet molt. Es tracta de Wua.la, una aplicació que ha estat tres anys programant-se i que ara s’ha obert al públic, mostrant un disseny excel·lent. Què és Wua.la? És una aplicació que permet als usuaris desar arxius a Internet amb la mateixa facilitat que es fa en una memòria USB, ja que Wuala apareix a l’ordinador com una nova unitat.

D’entrada tot usuari disposa d’1 GB de memòria. La seguretat és total perquè totes les transmissions van xifrades i una vegada pujats els arxius tu decideixis si els fas públics o es mantenen en privat. El programa es disponible per a Windows, Linux i Mac.

Amb aquesta aplicació gestiones la transferència d'arxius cap a Internet

Aquesta és l’última opció que ha aparegut en el món dels serveis de backup i emmagatzematge online. Existeixen d’altres, com DropBox, que també estic provant. De moment amb tot el que he vist fins ara em quedo amb Wuala, pel seu aspecte, disseny i facilitat d’ús. Però la utilitat de Wuala està més enllà de ser un disc dur virtual d’1 GB de memòria on desar-hi fotos i alguns documents. Wuala és en el fons un espai on poder fer còpies de seguretat d’arxius importants i un lloc on desar aquells documents que han de ser consultats des de qualsevol ordinador a qualsevol moment. Un servei molt útil que un servidor ja ha començat a utilitzar.

“El Mundo según Google” és un documental que explica les interioritats del famós cercador.