El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado (PSC) ha valorat com a “fet menor” i “descuit” que aparegui el terme erroni “Tarrasa” al panell que anuncia les obres de restauració de les pintures mural de les Esglésies de Sant Pere, com denunciava en aquest post. Pel regidor aquest és un fet secundari i creu que “no s’ha de donar més voltes“. Si d’aquesta forma és com el regidor de cultura defensa la nostra llengua anem bé.
En qualsevol cas és evident que l’important aquí és que es restaurin les pintures murals de Santa Maria. Vull pensar que l’error es tracta d’un descuit de la persona que va redactar el cartell, com ha dit el regidor. Però aquest error, imperdonable, s’hauria d’haver solucionat ràpidament. Tan els costava? Amb tot, com ja he dit, m’alegro que aquestes obres es duguin a terme. Dóna gust veure el resultat de les llargues i esperades reformes de les Esglésies de Sant Pere.
Avui el diari ATerrassa+ ha publicat la denúncia que ja vaig realitzar en aquest bloc. La peça, redactada pel Joan Manel Oller, director del diari, recull molt bé la informació que els vaig proporcionar i a més ho il·lustren amb la fotografia que els vaig enviar.
El web del DOGC conté els 2.033 números del Diari publicats entre el 1931 i el 1939, i tres números publicats a l’exili des de França
La Generalitat de Catalunya ha publicat a Internet els 2.033 números del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) emesos entre els anys 1931 i 1939, durant la II República, inclosos els anys de la Guerra Civil, a més de tres números publicats des de França durant l’exili.
Entre les més de 47.000 pàgines que a partir d’ara estaran disponibles al web del DOGC, s’hi compten lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, acords dels ajuntaments i sentències del Tribunal de Cassació de Catalunya, així com decrets, resolucions i ordres dels Governs de Francesc Macià i de Lluís Companys.
El darrer número d’aquesta època fou publicat el 25 de gener del 1939, un dia abans de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes franquistes. A l’exili, es publicaren tres números a França, el juny del 1956 i els mesos de maig i agost del 1977. Aquests dos últims diaris reflecteixen les negociacions del president Josep Tarradellas i el Govern de l’Estat per al restabliment de la Generalitat de Catalunya.
Els Diaris Oficials dels anys de Guerra Civil aporten valuosa informació sobre la forma com el Govern català va fer front al cop d’estat militar i com va gestionar el conflicte bèl·lic, i, de retruc, donen una idea de les vicissituds que va patir la societat catalana en aquelles dates. L’accés a tots aquests documents, que fins ara es podien consultar en paper a la Biblioteca de Catalunya, és gratuït.
En un parell hores tornaré a utilitzar en el meu ordinador de sobretaula, des d’on escric a diari aquest bloc, un sistema operatiu 100% lliure, en català i realitzat per una extensa comunitat voluntària de persones que es dediquen a programar i millorar aquest sistema. Es tracta d’Ubuntu, una distribució Linux força popular per la seva facilitat d’ús i per tenir una aparença tipus “Windows”.
Certament fa un temps ja vaig tenir-lo instal·lat, en una versió anterior. Però vaig tenir problemes d’incompatibilitat amb la targeta de so, una Creative X-FI (de les poques que no reconeix el sistema Linux, perquè els seus propietaris no faciliten el seu codi font). Aquest fet em va fer que tornés a utilitzar Windows. Ara però tornaré a Linux perquè aquest problema ja l’he solucionat, adquirint una targeta compatible.
Ara bé una feina pesada, traslladar tots els documents, fotos, emails i demés arxius que tinc desats en aquest PC al nou sistema. A més per tal de no deixar ni rastre de Windows al meu ordinador, hauré de formatejar els dos discs durs. Després la instal·lació d’Ubuntu és força ràpida i senzilla i al ser un sistema lliure i gratuït, disposaré d’un bon paquet de programes molt diversos i en català per fer-ne ús amb el meu ordinador.
L’empresa de seguretat informàtica McAfee ha estat realitzant un experiment internacional al voltant del correu no desitjat. A través d’una sèrie de voluntaris repartits per tot el món, MaAfee els ha demanat que durant unes setmanes intentessin rebre el major número possible de missatges de correu electrònic no desitjat (Spam). Els usuaris espanyols han relatat la seva experiència en aquest bloc. L’empresa de seguretat ha presentat les seves conclusions i 10 consells per evitar els correus no desitjats, que es poden resumir en:
No publiquis mai la teva direcció de correu a Internet.
Busca el teu email a Google: si apareix en alguna pàgina intenta que desaparegui, perquè també serà visible pels “spammers”.
Utilitza un filtre gratuït anti-spam del teu ISP. Si no, instal·la tu mateix un software anti-spam al teu programa de correu electrònic.
Llegeix els formularis de les subscripcions i comprova que no utilitzaran la teva direcció per enviaments de tercers.
Mai responguis als correus no desitjats, ni tan sols per donar-te de baixa. Així l’únic que fas és confirmar que la teva direcció funciona i fer-la més valuosa.
Mai obris aquests missatges, així també confirmes que la direcció està en ús.
No cliquis als enllaços dels missatges.
No compris el que t’anuncien. Si ho fas contribuiràs a que segueixin existint i donar-lis la teva targeta de crèdit és un risc molt alt.
Utilitza software antivirus actualitzat. Alguns missatges venen acompanyats de virus i troians.
Mai responguis a les peticions d’informació personal. El teu banc ja les té, mai te les demanarà per correu electrònic.
Interessant documental, recollit per Xavier Caballé, sobre la preservació de dades digitals. El documental es pregunta sobre si serem capaços d’accedir a la informació digital en el futur i com aquest fet ha canviat ja els nostres costums. Què serà de tota la informació digital d’aquí a un, dos, tres segles? Fotos, textos, correspondència, escrits del bloc…. Com es conservarà? Seran capaços al 2500 accedir a tota la informació que els humans del segle XXI estem generant en format digital?
I els historiadors com ens ho farem per accedir a la correspondència de personatges protagonistes del segle XXI si ja ningú escriu cartes?
Avui m’he trobat amb un cartell d’unes obres que ràpidament m’ha cridat l’atenció. Es tracta d’un panell que anuncia les obres de restauració de les pintures murals de l’Església de Santa Maria a Terrassa. El cartell, que està redactat en castellà, ha estat elaborat pel Ministerio de Cultura, responsable de les obres. Més enllà de que estigui redactat en castellà, el que realment m’ha molestat és que el cartell diu textualment: “Restauración de las Pinturas Murales de la Iglesia de Santa Maria de Tarrasa“. Tant els hi costava d’escriure Terrassa, únic nom oficial de la meva ciutat?
Immediatament he escrit una queixa a l’Oficina de Garanties Lingüístiques i una altra al Ministerio, que són els responsables d’aquest greu error. A veure què em contesten. Vull recordar que a efectes legals el Decret 78/1991, de 8 d’abril (DOGC 1434, del 24), sobre l’ús de la toponímia, modificat pels decrets 59/2001, de 23 de gener, pel qual s’estableix la Comissió de Toponímia, i 60/2001, de 23 de gener, pel qual es regula el procediment per al canvi de denominació dels nuclis de població i les entitats municipals descentralitzades (tots dos publicats al DOGC núm. 3337, del 28 de febrer) diu:
Article 1. Forma oficial dels topònims
1.1 Els noms de les comarques, dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades, dels nuclis de població, dels accidents geogràfics i de qualsevol altra demarcació territorial, i també els noms dels carrers i de les vies urbanes i interurbanes de Catalunya, tenen com a única forma oficial la catalana, excepte els de la Val d’Aran, que tenen com a única forma oficial l’aranesa.
1.2 Les denominacions en català o en aranès que estableixin els organismes competents, d’acord amb el procediment que estableix l’ordenament vigent, són les úniques legals a tots els efectes en el territori català.
Article 3. Ús de la toponímia oficial en els serveis al públic
3.1 En tots els rètols externs i interns de Catalunya, els topònims de Catalunya han de constar en la seva forma oficial.
3.2 En tots els impresos, les capçaleres impreses de tota classe de papers, els segells i els matasegells, la premsa escrita, els fulletons publicitaris i altres elements anàlegs fabricats o editats a Catalunya per al seu ús a Catalunya, els topònims de Catalunya han de constar en la seva forma oficial.
3.3 Els mapes, les guies i, en general, les publicacions descriptives del territori que s’editin a Catalunya, han de fer constar els topònims de Catalunya en la seva forma oficial.
3.4 En tots els registres públics de Catalunya, inclosos els dependents de l’Administració de l’Estat, s’hi han de fer constar els topònims de Catalunya en la seva forma oficial.
A més el document “Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims” editat pel Departament de Cultura l’any 1999 indica que:
En tots els documents oficials d’estructura fixa —encara que estiguin redactats no- més en castellà— en què el topònim figuri com una dada variable que cal fer constar, com són, per exemple, el passaport, el document nacional d’identitat, el permís de conducció, la documentació d’un vehicle o qualsevol document anàleg, hi ha de figurar exclusivament el topònim en la seva forma oficial, amb independència del lloc d’expedició.
Ja tenim a disposició una nova actualització del popular gestor de blocs WordPress. Com sempre, és disponible en la seva versió en català. La versió 2.6 ja està aquí amb les següents novetats:
Revisions d’anotacions: ara pots veure i corregir les diferències entre versions antigues i editades de cada post (a l’estil wiki).
Press This: un botó-marcador que et permet escriure sobre qualsevol cosa que descobreixis a la xarxa en un sol clic.
Gears: una extensió per a quasi tots els navegadors desenvolupada per Google que permet accelerar la càrrega de les pàgines del bloc.
Vista prèvia de themes: adoptant un dels plugins més demanats, WP incorpora la possibilitat de que l’administrador pugui veure prèviament com quedarà un nou theme i treballar amb ell sense que els usuaris ho notin.
Comptador de paraules: per a que sàpigues exactament quantes paraules has escrit en la teva anotació.
Peu de fotos: com qualsevol diari o revista, podràs inserir peus de foto a les teves imatges.
Edició de plugins massiva: selecciona els que vulguis activar, desactivar, eliminar, en un sol clic.
Editor d’imatges: integrat a l’editor visual.
Organitzador de galeries: arrossegar i deixar anar.
Notificació d’actualització de plugins: a través d’un bombolla al menú de plugins.
Personalització d’avatars.
Pujada de fitxers multimèdia a pantalla completa: També podràs elegir entre sistema en Flash o clàssic.
Publicació remota: ara pots deshabilitar aquesta funció.
Seguretat: possibilitat de moure les carpetes “wp-config” i “wp-content” a una direcció específica per evitar atacs.
Millores a les versions de TinyMCE, jQuery i jQuery UI.
Segons es relata al bloc abans esmentat “gairebé un miler de persones va assaltar la fortalesa espontàniament. De Launay, el governador del centre, va intentar contenir els assaltants amb l’ajuda de la guàrdia. Així, van sonar primer els dispars i després les canonades que van produir 98 morts i 73 ferits. Després de quatre hores de combat la fortalesa va rendir-se cap a les cinc de la tarda a condició de salvar la vida. Va ser inútil. Els caps de De Launay i d’alguns dels oficials de la guàrdia van ser passejats en pals i exposats a l’Ajuntament. Els únics set presoners (dos d’ells bojos) van ser alliberats. La Bastilla havia estat presa, i el que podia haver estat un fet més en el curs del moviment revolucionari encetat dos mesos abans esdevenia, davant dels seus contemporanis i dels ulls de la història com el símbol de la victòria del poble sobre els tirans”.
“Amb ERC i ICV podem compartir la mateixa visió de la societat civil, allunyada del clientelisme. Crec que amb Esquerra i Iniciativa ens podríem entendre per governar”. Això és el que ha dit en Josep Rull, regidor, diputat al Parlament i recent elegit membre de l’Executiva de CDC en una entrevista al diari ATerrassa+.
En Rull té la qualitat de ser el millor orador entre els polítics terrassencs. Expressar-se amb claredat és un handicap important per un polític, però no tots reuneixen aquesta qualitat. L’experiència i els anys com a polític d’en Rull es noten. El seu discurs, d’oposició dura envers l’equip de govern l’ha fet guanyar el respecte dels partits al poder. Però en Rull sota les seves bones paraules amaga un discurs sovint de la demagògia barrejat amb un cert tic populista.
És possible una entesa CIU-ERC-ICV? Objectivament a dia d’avui, clarament no. No és possible perquè el pacte tripartit (PSC-ICV-ERC), que dura ja legislatura i mitja és a hores d’ara prou sòlid. A més el PSC sap que si es vol perpetuar en el poder necessita dels seus socis per seguir governant. I ICV i ERC no posaran cap impediment per trencar el pacte, perquè ja hi estan a gust (a costa de renunciar al seu projecte polític, si es que ICV i ERC l’han tingut mai). Els càrrecs a mantenir són massa importants.
Malgrat tot Esquerra Republicana de Catalunya va rebre un important vot de càstig a les passades eleccions municipals. Va perdre un regidor (de 3 passà a 2). Fou com a conseqüència del seu pacte amb el PSC? No disposem de dades al respecte, però seria interessant saber si ERC estaria disposada a canviar de socis i si un pacte amb CIU seria ben vist per la seva massa electoral.
Però una entesa entre CIU-ERC-ICV aportarien a la ciutat la necessària regeneració política després de 20 anys de govern monocolor. Terrassa és una ciutat sense il·lusió. Ja ho deia fa uns dies en aquest mateix bloc. L’equip de govern governa en el dia a dia, sense pensar en el futur de la ciutat.
En un parell hores tornaré a utilitzar en el meu ordinador de sobretaula, des d’on escric a diari aquest bloc, un sistema operatiu 100% lliure, en català i realitzat per una extensa comunitat voluntària de persones que es dediquen a programar i millorar aquest sistema. Es tracta d’
L’empresa de seguretat informàtica 
Tal dia com avui de fa 219 anys tenia lloc l’esdeveniment central de la Revolució Francesa, l’assalt a la Bastilla. Per iniciativa del diputat Benjamin Raspail, la llei de 6 de juliol de 1880 convertí el 14 de juliol en dia de la 