París: Llums i Revolució

Des de que la Universitat Autònoma de Barcelona ha obert la “blogsfera UAB” han anat apareixent molts blocs interessants. Avui en vull destacar d’un especialment: “París: Llums i Revolució” realitzat pel professor d’història Josep Alavedra. El bloc parla sobre la ciutat de les llums i la història de França, al voltant de l’assignatura “L’Europa Revolucionària”.

Al bloc hi trobareu a més diverses fotografies dels viatges que cada any realitzen els estudiants d’aquesta assignatura a París així com una selecció d’enllaços a webs d’història. Però destacaré una recopil·lació d’articles sobre la història de París i França:

1. París, ciutat universal
2. La Lutècia antiga, gals i romans (segle III a.C.-481)
3. Dels merovingis a la caiguda de l’Imperi Carolingi (481-987)
4. El París medieval, la capital dels Capets (987-1495)
5. Guerres de Religió en el camí cap a l’absolutisme (1495-1610)
6. Le Grand Siècle (1610-1715)
7. La crisi de la monarquia i la Llum de la Il•lustració (1715-1789)
8. París, la capital de la Revolució (1789-1799)
9. París sota els espectres de la Revolució (1800-1871)
10. D’ocupació a ocupació, els anys de la Tercera República (1871-1945)
11. De l’alliberament ençà, construint el París del segle XXI (1945-2008)

Espero que gaudiu amb la lectura d’aquest bloc, “París: Llums i Revolució”

Podem ser els blocaires periodistes?

És el que es pregunta Ramón Salaverría, del bloc e-periodistas, que recull les paraules de Ben Hammersley (periodista freelance) durant una entrevista al diari La Vanguardia. Hammersley afirma que no hi ha cap diferencia entre un simple internauta i un periodista professional. Així per Hammserley qualsevol persona pot ser periodista, fotògraf, cantant, actriu…. però només els bons cobren per ell.

Aquestes paraules han aixecat un cert debat a la blogosfera i Salaverría es pregunta si els blocaires podem ser periodistes. Salaverría afirma que si entenem per a periodista només a aquell que és capaç de publicar textos, fotos, sons i videos, “desde luego debemos reconocer que estamos rodeados de millones de periodistas en la red”. Però per Salaverría el periodista és aquell que a més de realitzar aquestes tasques, realitza en la seva tasca professional un servei a la societat oferint informacions rellevants que serveixen per prendre decisions amb llibertat. Afegeix que en aquest cas “me parece que la red no anda tan sobrada de verdaderos periodistas”.

En un comentari a l’anotació de Salaverría un lector puntualitza que Hammserley durant una conferència a Barcelona explicà que qualsevol persona pot realitzar una noticia però són els periodistes els que poden i deuen aportar un valor afegit, reflexió, explicar els motiu…, en conclusió, oferir informació que ajudi a la pressa de decisions i a entendre el que està ocurrent.

Personalment estic d’acord amb les opinions de Salaverría. De la mateixa manera tinc clar, de la ma teixa forma que tothom és lliure d’escriure i parlar sobre història, només els historiadors tenim les eines per analitzar-la, estudiar-la i reflexionar sobre els esdeveniments del passat. Internet ha obert la porta a qualsevol persona perquè reflexioni en veu alta sobre qualsevol tema, però no podem pretendre substituir els professionals de cada àmbit en la seva feina.

I tu, què n’opines?