i am… a record cover

Vist a Flickr

‘Utopía 79′, un documental sobre la revolució Sandinista

Joan López Lloret estrena ‘Utopia 79′, un documental que aborda la revolució Sandinista des de diferents prismes i personatges. La Nicaragua Sandinista va ser, per al jove realitzador Joan López Lloret, una de les últimes esperances de les generacions dels 60 i 70. Amb aquesta premissa el cineasta s’endinsa en els fets històrics i en els relats en primera persona d’aquells que la van portar a terme; d’aquells que, moguts per la il·lusió, es van embarcar cap a Centreamèrica per a convertir-se en cooperants i dels quals, nascuts després d’ella, han recollit els seus fruits i els seus oblits.

Tràilerde Utopia 79

Mesures per combatre la desafecció política

La Generalitat de Catalunya va encarregar fa uns mesos un estudi a l’exconseller Josep Maria Vallès para analitzar les causes de la desafecció política dels catalans, a causa dels alts nivells d’abstenció en els últims cicles electorals. L’informe “Actiduds polítiques i comportament electoral a Catalunya” (PDF), presentat ahir, proposa una sèrie de mesures per a combatre el distanciament entre ciutadans i institucions. Es proposa que institucions, administracions, partits polítics i mitjans de comunicació adoptin amidades per a ser més transparents, participatius i clars, siguin més responsables i passin comptes de les seves actuacions davant la ciutadania. A més inclou possibles mesures a adoptar com garantir per llei la transparència d’institucions i partits; establir mecanisme per a avaluar el rendiment de les lleis del Parlament o els plans de les administracions; elaborar un codi de comportament que comprometi a responsables polítics; reconèixer els drets electorals dels immigrants; rebaixar l’edat de dret al sufragi actiu o promoure la formació política en l’educació obligatòria.

En línies generals són propostes que poden ser bastant positives per a recuperar la confiança dels ciutadans amb els seus polítics, però no tinc clar que realment els nostres polítics es comprometin algun dia a seguir al peu de la línia aquestes idees. A més el nostre sistema polític té problemes de fons molt importants que no es van a solucionar amb aquest tipus d’informes.

Podeu llegir un resum de l’informe, en català, en el web de la Generalitat. Està divideixo en dues parts: primer fa un diagnòstic del cas català (similar a l’espanyol) i després proposa amidades per a discutir-les en un debat que s’haurà de realitzar en els pròxims mesos. Segons la nota d’EFE, l’objectiu final és pactar a principis de 2009 un pla d’actuacions per a combatre la desafecció respecte a la política i assolir així que els ciutadans acudeixin més a les urnes. I és que, segons ha deixat clar Saura, encara que l’abstenció “afecta a totes societats democràtiques” i no es pot resoldre amb una “vareta màgica”, això “no ens pot dur a la inacció”.

Sabem quin ús es fa de les dades personals?

Francis Pisani, autor del reconegut bloc Trasnets escriu en la seva columna setmanal a CiperPais sobre una preocupació cada vegada més present en més internautes: l’exposició de dades personals en la xarxa i el control que els organismes exerceixen sobre ells. Pisani va més enllà i planteja una doble vigilància: la tradicional realitzada pels de “dalt” (governs, policia) i la nova i cada dia més habitual des de “baix”. Aquesta nova vigilància s’està desenvolupant gràcies a l’èxit creixent de les xarxes socials. Per què constitueix un perill per a la nostra seguretat? Fins a ara sabíem que tot el que fem en Internet podia servir-nos per a vigilar-nos. Sabem que la nostra IP és el “DNI” de la xarxa que ens identifica amb noms i cognoms en tot el que fem en ella. Des d’enviar un email a obrir qualsevol pàgina web, tot queda registrat i pot ser objecte de requeriment judicial. Però amb les noves xarxes socials som els propis usuaris, de forma voluntària, els quals estem posant a l’abastament de milers de milions de persones, informació personal que va més enllà del nostre nom i cognoms.

Si tenim un perfil en Facebook, els nostres vídeos en YouTube, llegim els e-mails a Gmail i pugem les nostres fotos a Flickr, qualsevol persona pot tenir una idea molt aproximada sobre nosaltres. Com escriu Pisani “el problema pot sorgir tant pel que estem compartint com per la llista de gent amb la qual estem compartint”. “Perdem la noció del que diem i a qui. Les xarxes socials duen a una forma difusa d’exposició en el doble sentit de deixar-nos veure i de posar-nos en una situació de vulnerabilitat potencial.”.

A la pregunta sobre fins a quin punt estem comprometent la nostra informació personal? cada persona ha de saber on i amb qui vol compartir la seva informació personal i si el lloc on la diposita li oferix les suficients garanties de protecció.

Els reptes de Mònica Terribas al capdavant de TV3

Monica Terribas

La periodista Mònica Terribas fou escollida ahir nova directora de la Televisió pública de Catalunya. Se’ns dubte és una bona notícia perquè situa al capdavant de TV3 una professional de reconegut prestigi, directora i presentadora del premiat “La nit al dia” i professora titular a la Pompeu Fabra.

Alguns no li posaran gens fàcil la direcció de TV3. Encara està massa recent l’espectacle que els polítics han sotmès a la llei de la CCMA pel nomenament de la seva directora general. Terribas haurà de fer front als franctiradors polítics i periodístics que des d’altres mitjans intenten atacar i devaluar dia rere dia la feina que es fa des dels mitjans públics. Segur que la Mònica sabrà defensar-se.

Els reptes que li esperen són molts. En un moment de certa crisi o desorientació del món de la comunicació, la nova directora ha de garantir “la professionalitat i qualitat”, “la independència dels poders públics, dels partits polítics i dels interessos empresarials”, “la funció de mitjà públic” i “garantia de pluralisme” tal i com ja han demanat els professionals de TV3.

Amb tot la Mònica va anunciar ahir el seu comiat del programa La nit al dia (video). Pot tenir la seguretat de marxar amb la feina ben feta. Encara no sabem qui la substituirà però segur que “l’autobús on cada dia hi pugen notícies diferents” continuarà per molt de temps.

Relació del PSC amb els mitjans públics

Bon anàlisis del Col·lectiu Joan Crexell a Tribuna Catalana sobre l’evolució de la relació del PSC amb els mitjans públics catalans. L’article explica com el sector més espanyolista del PSC ha intentat durant els darrers anys desbancar els mitjans de la Generalitat per beneficiar als mitjans privats propers al PSOE i com alguns dirigents han llançat una campanya per desprestigiar TV3 i Catalunya Ràdio.

La crosta socialista perjudica el president Montilla

S’està estenent una gran preocupació i, perquè no dir-ho, emprenyada entre els professionals de la CCMA. Ja des del primer tripartit, la crosta socialista, existent als mitjans de comunicació i que havia fet el que havia volgut durant el pujolisme al col·legi de Periodistes, a Televisió Espanyola, a les seves emissores, El Periódico i a la guia del nacionalisme progressista espanyol El País, pensava extirpar el suposat càncer del pujolisme nacionalista de la CCRTV i enterrar el diari Avui, un cop es fessin amb la Generalitat. Era el seu objectiu. Els socialistes no han entès res i les seves anàlisis sobre els professionals del diari i la Corporació eren i són errònies. En l’època convergent, què més hagués desitjat CiU i el propi Pujol que controlar la ràdio i la televisió del país. Ho va aconseguir amb la cúpula, amb més o menys encert, però no així amb els seus professionals de base. Encara pitjor, ni tan sols van intentar de convèncer-los. I és que tot i que sembli mentida, molts periodistes sobiranistes van ser marginats per l’acomplexament en la construcció nacional del pujolisme.

Però la crosta socialista no va pair ni assolir el poder, ells volien posar a Catalunya Ràdio i a TV3 un tipus de l’estil Carlos Torreiro que convertís aquestes emissores en la ràdio i la televisió d’Hospitalet i els molestava profundament la denominació de mitjans nacionals de Catalunya.

Amb el nomenament de Joan Major com a director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió la crosta socialista es va sentir derrotada i va tornar a les seves casernes d’hivern a l’Hospitalet, a Com Ràdio, a la SER, a Localia, etc.

Però durant el primer tripartit no van perdre el temps i vist que no podien assolir la fortalesa de la Corporació van voler aprofitar la debilitat de la Secretaria de Comunicació en aquells moments en mans d’ERC i la situació estratègica de la que gaudia Jordi Mercader com a Cap de Comunicació del president Maragall. Mercader un personatge de negocis (El Periódico, la SER, etc) conjuntament amb el seu amic Rafael Nadal varen estructurar el poder de Jesús de Polanco a Catalunya regalant-li Ona Catalana i permetent, d’una forma força irregular l, el desplegament de Localia.

L’operació d’encerclament de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió estava en marxa. Pretenien esgotar Catalunya Ràdio mitjançant l’ascensió de la SER i el deplegament de Localia a l’hora que preparaven la pista d’aterratge de la Sexta. Seguia, però, resistint la fortalesa suposadament inexpugnable del pujolisme… la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Amb l’arribada del president Montilla, varen canviar les maneres de fer. Les formes barroeres de l’etapa anterior van desaparèixer, però, en el fons, el sector més ultraespanyolista del PSC continua sense suportar una ràdio i televisió nacionals de Catalunya que, en gran moderació, intenten establir un imaginari col·lectiu nacional. Així, quan es va començar a moure una nova llei per a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ara de Mitjans Audiovisuals, pactant-la amb sectors del govern propers a ERC, la crosta socialista va treure a la llum l’anomenada per ells “crosta nacionalista” que, suposadament, hi havia a TV3. Joan Ferran fou la cara més visible de l’operació. A un altre nivell, hi ha hagut i hi ha una campanya per acabar amb Antoni Bassas al capdavant del programa més important de la ràdio catalana. La finalitat és substituir-lo per Carles Francino de la SER. I ara, quan sembla que hi ha un rellançament de la CCMA, s’intenta també dinamitar a un altre suposat membre de la “crosta nacionalista” de TV3, Mònica Terribas. Aquesta vegada, l’escollit per provocar la substitució de la periodista és en Manel Mas, exalcalde de Mataró.

Tot plegat és preocupant, la crosta socialista no ha entès que al país s’està prodïint un canvi generacional. S’ha acabat l’època d’un periodisme i d’uns professionals que sota el braç hi tenien la bíblia El País. Ara, hi ha una generació jove desacomplexada nacionalment i molt lliure. La gran majoria dels professionals joves de TV3, no són de cap crosta, sinó que el què volen és construir la ràdio i televisió nacional de Catalunya des de la llibertat d’informació sense la intervenció asfixiant dels partits i els seus comissaris.

Joan Ferran i ara Manel Mas s’han equivocat al posar en dubte els professionals de la CCMA i més concretament a una gran periodista, avui referent de la comunicació en català com és Mònica Terribas. Si el president Montilla vol exercir de president a Catalunya no té necessitat de companys de viatge com Ferran i Mas que no fan res més que perjudicar-lo en una política que ell si ha entès que s’ha de fer en els mitjans públics catalans.

La dreta avança a Europa

Bon anàlisis del periodista Lluís Foix en un article al seu bloc personal. Reflexions al voltant de l’avenç dels partits de drets a Europa i la situació quasi excepcional a Espanya i Catalunya.

L’utilitat d’un bloc acadèmic

Tiscar ha elaborat un bon article sobre la utilitat de los blocs acadèmics. A més presenta unes diapositives amb informació sobre el tema.

Bicentenari de la Guerra d’Independència

Tal dia com avui de fa 200 anys es va produir l’aixecament del poble madrileny contra l’ocupant francès que va donar lloc a la Guerra d’Independència. Aquell 2 de maig de 1808 va ser, en paraules de José Álvarez del Jonc “la jornada gloriosa que el poble de Madrid s’havia rebel·lat contra les tropes franceses que ocupaven el regne arran d’un vergonyós acord entre Napoleó i l’infant Godoy“.