Tornen els problemes a Rodalies

Ara que els problemes de sequera a Catalunya comencen a remeiar (malgrat no li agradi al Govern) Renfe torna al seu tradicional estat lamentable de funcionament i ens “regala” un dilluns de caos a la xarxa de trens de Barcelona. Una avaria després d’una altra han deixat pràcticament inoperatiu el servei de trens en l’àrea metropolitana de la capital catalana.

Aquest dilluns no només he arribat tarda a la universitat sinó que al tornar a casa també he arribat tarda. No està malament. A les 7.30 iniciava el seu trajecte un tren d’aquests dels anys 80, amb aires moderns (solament de façana) amb destinació Hospitalet. Amb moltes dificultats ha arribat fins a l’estació de Barberà del Vallés i una vegada allí el tren sense més pena que glòria va decidir que ja no podia més i que el seu cicle de vida havia arribat a la seva fi. Llocs a triar, jo hagués preferit morir en alguna altra estació bella (sense desmerèixer a Barberà). Allí ens ha tingut Renfe uns preciosos 20 minuts parats, esperant que “algú” digués una mica. Com el qual espera un missatge del més enllà tots els passatgers estàvem impacientis escoltar una informació que no arribava. I no va arribar mai.

El millor de tot era que la megafonia de l’estació, que no del tren, anunciava que havíem d’abandonar aquest tren i passar a l’altra via on altre tren vindria a rescatar-nos. Un amable passatger que es trobava en l’andana va ser el qual ens va informar de tal fet i així, un en un, tots sortim del tren avariat per a dirigir-nos a l’andana contrària.

Al tornar, a les 15.00 més problemes. Una avaria a Barcelona, a les 10.00 del matí, encara feia acumular 5 hores després retards en 4 línies. Poca broma. De nou l’inimaginable. Quan aconseguim agafar un tren destinació qui sap com, a Sabadell Sud sense avisar, evidentment, es para i entra es posa “Fora de servei”. Com? No anava A Terrassa? De nou ens “avisen” per megafonia que hem de canviar de via i esperar, mínim 25 minuts a un nou tren.

Bon inici de setmana. Amb Renfe tots guanyem, que diuen els anuncis de la premsa.