Radiohead està revolucionant el món de la música 2.0. Si primer van publicar el seu darrer àlbum a la xarxa de forma gratuïta (o pel preu que cadascú volgués pagar), ara han obert una web des d’on pots baixar-te el single “Nude” per poder fer una versió remix i posar-la a disposició de tots els fans al web del grup.
A més gràcies a Juan Varela descobrim que han obert un tercer web on han creat una xarxa social 2.0 al voltant d’ells mateixos.
Internet és més que un espai virtual per veure vídeos al Youtube, participar de les eines socials 2.0 i llegir o escriure blocs. La xarxa va molt més enllà i avança a pasos de gegant dia rere dia. Un bon exemple és la magnífica feina que des de diverses institucions universitàries i privades s’està fent per digitalitzar centenars de documents, llibres, articles, tesis doctorals i reunir-les en bases de dades totes elles connectades perquè puguin ser de lliure consulta per qualsevol persona.
Existeixen ja molt bones eines que reuneixen en potents bases de dades centenars de milers d’entrades amb informació sobre catàlegs bibliogràfics i hemorogràfics. El següent pas, iniciat per algunes institucions, és la digitalització dels seus fons. Aquest és un procés lent però necessari per facilitar encara més la feina dels investigadors, en aquest cas, els historiadors.
Catàlegs de bibliografia:
Fons d’Història Local
Accés al catàleg del Fons d’Història Local de Catalunya (UAB-Diputació de Barcelona). S’indiquen les biblioteques on es troba el material (també Arús, Centre Borja i altres de privades).
Catàleg del CCUC
Accés ràpid a totes les biblioteques universitàries catalanes, alguna de valenciana, la BC i cada cop més. Imprescindible.
REBIUN
Catàleg col·lectiu de totes les biblioteques universitàries d’Espanya (incloses les de CCUC)
Biblioteques del CSIC
Catàleg col·lectiu de la xarxa de biblioteques del CSIC, inclosa la seu de Barcelona
Agència de l‘ISBN
Per saber si un llibre està exhaurit o no al mercat.
Bibliotheque Nationale
Pàgina principal de la Bibliotheque National de França. Inclou un accés al catàleg col·lectiu de les biblioteques franceses, sobretot les universitàries (CCFr).
Biblioteca Nacional
Pàgina principal de la Biblioteca Nacional, de Madrid. Accés al catàleg.
CINDOC (CSIC) base ISOC
Buidats de sumaris de revistes espanyoles de moltes disciplines, història inclosa. S’accedeix als resums per subscripció.
DIALNET
Servei d’alertes informatives de la Universidad de la Rioja. S’hi poden buscar entrades per revista, autor o matèria. Molt àgil, encara que per certs serveis cal subscripció.
JSTOR
L’equivalent dels anteriors a escala internacional, amb l’avantatge que sovint es disposa de l’article digitalitzat (no digital). Per tenir aquest últim servei cal subscripció, però això se soluciona accedint des de qualsevol ordinador de la UAB.
Hispania Nova
La revista electrònica d’història contemporània d’Espanya més prestigiosa
Historia Constitucional
L’altra revista electrònica d’història -político-constitucional-, complement d’Hispania Nova.
CCEPC
Portal de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, on figuren els centres adscrits, publicacions de cadascun i de conjuntes.
Base de sumaris CBUC
L’equivalent en revistes del portal general de bibliografia. La llàstima és que només es pot entrar per títols de revistes.
Manuscrits
Entrada als números publicats de la revista d’història moderna del nostre departament.
TESEO
Base de dades de tesis doctorals llegides en Espanya els últims 20 anys. Molt més completa, per tant, que TDX. Bon cercador. De vegades es disposa del text digitalit i de vegades no.
TDX
Tesis doctorals en xarxa. Accés a tesis doctorals llegides en universitats catalanes. Dos defectes: un mal cercador i tenir dades només des del 1999.
El pare de GNU/Linux, Richard Stallman, ha visitat aquest dimarts la Universitat Autònoma de Barcelona, per defensar el programari lliure. Ho explica una nota de Vilaweb.cat. Jordi Mas, de la Fundació Softcatala.cat, dóna els seus motius per no utilitzar el popular sistema operatiu lliure Ubuntu. Per ell aquesta solució amaga interessos particulars de l’empresa Canonical. Recomana com a distribució linux Fedora, que en 20 dies traurà a la llum una nova versió.
Qui és Richard Matthew Stallman? És un conegut activista del programari lliure. Les seves obres més importants com a programador inclouen l’editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB, sota el ProjecteGNU. Però la seva influència és major en un marc moral, polític i legal pel moviment del programari lliure, com una alternativa al desenvolupament i distribució del programari privatiu. També és l’inventor del concepte Copyleft (tot i que no és ell qui li va posar nom), un mètode per llicenciar el programari perquè sigui sempre de lliure ús i modificació. (Font: Viquipèdia)
Compte perquè segons el Nuevo Herald s’ha tipificat com a malaltia greu el “síndrome del blocaire”. Si et passes masses hores davant l’ordinador vigila perquè estàs més aprop d’una mort prematura. Em sembla que tot i exagerar quatre pobles aquests periodistes sembla que hagin descobert la sopa d’all.
Tots sabem que qualsevol professió que limiti l’activitat física és contraproduent pel nostre cos. D’aquí a dir que específicament els blocaires estem més a prop d’una mort prematura, ho trobo massa.
A Ciberprensa han fet una sèrie de recomanacions per tal d’evitar els possibles mals d’aquest síndrome del blocaire.
Les companyies publicitàries coneixen la potència que té Internet per arribar a un determinat públic. Si ho combinem amb una atractiva i curiosa campanya agressiva a través de YouTube, tenim la fórmula de l’èxit assegurada. I això no és tot. Del que es tracta és de fer publicitat d’un producte sense que ho sembli. Amagar el producte a anunciar, no mostrar-lo. Perquè la gràcia està en descobrir-ho. I aquí és un entra la comunitat blocaire de tot el món. Centenars de milers de bloggers parlant dels famosos vídeos i que ningú saben que ens estan venent. La campanya ha estat un èxit. En pocs dies tens milers de persones escrivint sobre el tema i els teus vídeos a Youtube aconsegueixen ser els més vistos de la setmana. Després només cal desvetllar el secret més ben amagat: el producte que estaves anunciant.
Un nou exemple d’aquest tipus de publicitat és la que ha utilitzat la marca de mòbils Motorola per anunciar el seu últim producte: el seu darrer model de telèfon mòbil. Han penjat a YouTube una sèrie de vídeos on donen consells per tal de fer tasques domèstiques el més ràpid possible. En aparença sembla quelcom ja molt vist però han despertat una gran interès a la xarxa i fins i tot els vídeos han sortit per televisió. Aquí uns quants exemples:
El règim franquista es va legitimar fins al final en la defensa de la seva victòria. De la seva victòria en va fer política oficial de memòria . Encara als anys 70 el record de la victòria a la guerra civil era utilitzat com a arma per delimitar clarament la línia divisòria entre vencedors i vençuts. Mai li va interessar dur a terme polítiques de reconciliació entre els espanyols. La Transició tampoc va fer cap esforç, una vegada en democràcia, per recuperar la memòria oblidada dels vençuts. La legitimació del nou règim democràtic es va basar en el pacte del silenci, pacte que no va permetre fins fa pocs anys tornar a parlar del que va passar durant la Guerra Civil. I si ara se’n torna a parlar no ha estat per iniciativa dels polítics sinó per la iniciativa de la societat civil. Multituds d’associacions treballen arreu del país per reclamar el dret a recuperar la memòria dels seus familiars. Des de la fi de la dictadura fins a data d’avui només es va permetre, i d’aquella manera, parlar sobre la guerra entre els historiadors. Fins ara cap govern s’havia proposat dur a terme una política pública de recuperació de la memòria democràtica, dels anys de la República i de la Guerra Civil.
L’any passat es va aprovar una la “llei de la memòria històrica” a les corts espanyoles, llei que molts vam dir que es quedava curta. Malgrat tot a Catalunya el Memorial Democràtic s’està destacant per fer bones propostes en aquest àmbit. La última, a part de l’exposició sobre els Bombardejos de Barcelona, ha estat la presentació de l’avantprojecte de llei de recuperació de les fosses comunes del país. Com es diu a la pàgina web del Memorial Democràtic “el principal objectiu del text és reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura, fer efectiu el dret dels familiars a obtenir informació sobre el destí dels seus parents, a la senyalització del lloc de l‘enterrament i, si escau, a la recuperació de les restes. Quan el Parlament hi doni el vistiplau, previsiblement després de l‘estiu, Catalunya serà la primera comunitat de l‘Estat a dotar-se d’una llei com aquesta.”
Alguns poden pensar que aquestes mesures no tenen altre objectiu que remoure les ferides del passat. Crec firmament que la recuperació de la memòria històrica és un dret que tenim com a ciutadans i que al contrari dels que diuen que reobren les ferides, aquestes mesures el que fan és tancar les ferides de tantes i tantes persones que van patir la desaparició d’algun familiar, la mort en circumstàncies estranyes…
En aquest sentit el govern ha publicat un mapa molt detallat amb totes les fosses localitzades i les que es té una possible localització. Ara es promourà la dignificació i la senyalització de les fosses comunes per evitar que caiguin en l‘oblit.
La periodista Mercè Molist parla al seu bloc (Filmica 666) sobre periodisme i internet i com la xarxa ha canviat la forma de treballar dels periodistes.
Després de sis anys col·laborant a Kaosenlared he decidit posar punt i final a aquesta llarga relació. Sis anys són molts. Durant aquest temps hi hagut experiències molt variades i enriquidores. No és ara el moment d’enumerar totes les coses que gràcies als companys de la pàgina web he après, però si que voldria esmentar una cosa: he tingut el plaer de conèixer gent molt treballadora i compromesa amb la societat.
Ara tinc ganes d’iniciar nous projectes en nous àmbits professionals i acadèmics. Vull tocar diferents tecles i en part aquest blog està sent un punt d’inflexió. Això em requerirà una profunda reflexió, sense presses tampoc. Ara el prioritari és acabar els estudis d’Història, espero en any i mig. Després m’esperen moltes oportunitats.
D’entrada m’agradaria seguir estudiant sobre el que m’agrada: el segle XIX i XX. Per això l’Autònoma disposa d’un màster en història contemporània prou interessant perquè a més es realitza en coordinació en vàries universitats espanyoles, el que et permet cursar assignatures fora de l’UAB. Per últim m’agradaria fer un doctorat. Una altre opció que em plantejo és de realitzar aquests estudis de postgrau a l’estranger. En qualsevol cas a dia d’avui tanco una etapa que ha estat molt important per a mi. M’he envoltat de grans persones, compromeses amb la gent treballadora i solidària i que han estat sempre al meu costat.
Deixar de participar en el projecte de Kaos en la Red és tancar un etapa important. Em prendré un temps per pensar en el meu futur. Espero que aquest blog em continuï servint per reflexionar, pensar i escriure sobre els temes que més m’apassionen i seguir creant comunitat a la catosfera catalana.
El règim franquista es va legitimar fins al final en la defensa de la seva victòria. De la seva victòria en va fer política oficial de memòria . Encara als anys 70 el record de la victòria a la guerra civil era utilitzat com a arma per delimitar clarament la línia divisòria entre vencedors i vençuts. Mai li va interessar dur a terme polítiques de reconciliació entre els espanyols. La Transició tampoc va fer cap esforç, una vegada en democràcia, per recuperar la memòria oblidada dels vençuts. La legitimació del nou règim democràtic es va basar en el pacte del silenci, pacte que no va permetre fins fa pocs anys tornar a parlar del que va passar durant la Guerra Civil. I si ara se’n torna a parlar no ha estat per iniciativa dels polítics sinó per la iniciativa de la societat civil. Multituds d’associacions treballen arreu del país per reclamar el dret a recuperar la memòria dels seus familiars. Des de la fi de la dictadura fins a data d’avui només es va permetre, i d’aquella manera, parlar sobre la guerra entre els historiadors. Fins ara cap govern s’havia proposat dur a terme una política pública de recuperació de la memòria democràtica, dels anys de la República i de la Guerra Civil.
Després de sis anys col·laborant a Kaosenlared he decidit posar punt i final a aquesta llarga relació. Sis anys són molts. Durant aquest temps hi hagut experiències molt variades i enriquidores. No és ara el moment d’enumerar totes les coses que gràcies als companys de la pàgina web he après, però si que voldria esmentar una cosa: he tingut el plaer de conèixer gent molt treballadora i compromesa amb la societat.