Aquesta nit TV3 estrena la docu-sèrie “Els diaris de Pascal” ambientada en la Barcelona dels anys 30. I dimecres el 33 estrena el programa “Savis”. Anem a pams. No sóc un gran aficionat a la televisió ni tampoc fidel seguidor de cap sèrie. Fins fa poc seguia atentament “El Cor de la Ciutat” però m’he acabat cansant. Malgrat tot avui s’estrena una sèrie-documental que d’entrada té bona pinta. Segons la nota que ha difós TV3 “És la primera sèrie d’un nou gènere que anomenem “docuficció“. Es tracta d’un documental històric absolutament rigorós i veraç, però construït com un dramàtic i interpretat per actors. Aquesta vegada, el narrador no és un periodista de TV3, sinó un personatge de ficció: Pascal Danglada “. Si en efecte és tracta d’un documental històric i està ambientat en la Barcelona de l’època em semblarà una bona sèrie. Aquesta nit ho veurem i demà comentaré que m’ha semblat.
Per altra banda dimecres el 33 estrena una sèrie d’entrevistes a personalitats destacades del país amb el títol de “Savis“. Crec que era un format del tot necessari treballar a la televisió pública. Es tracta d’entrevistar a avis i savis que han tingut un paper clau en la nostra història recent. Canal + té un format de programa similar, però amb una diferència. Realitzen una entrevista amb profunditat a una persona que per les seves característiques ha destacat al país i en el moment de la seva mort, el canal de televisió emet l’entrevista que un temps enrere van enregistrar. Es tracta doncs d’una entrevista pòstuma, molt especial, perquè el personatge sap que tot el que digui durant la filmació no se sabrà fins el dia que mori. Passi el que passi les seves paraules mai es faran públiques fins el dia del seu traspàs. Això proporciona un format d’entrevista extraordinari. I com a document històric, d’un alt valor incalculable.
TV3 en aquest cas no s’espera a que el personatge traspassi. Com diuen en una nota “no es va pensar com un programa d’entrevistes pòstumes, sinó com una manera de retre homenatge a tota una generació que s’està perdent, fent servir el format de l’entrevista”.
Em sembla fantàstic poder gaudir dels testimonis d’aquestes personalitats i les entrevistes si estan ben tractades són una oportunitat per conèixer a fons els personatges.
Hay un estigma muy arraigado en nuestra sociedad que ha asociado la idea de que alquilar una vivienda es un fracaso personal por el hecho de no haber conseguido el sueño de toda persona de adquirir una vivienda propia. Durante mucho tiempo y aún hoy día a pesar de todo lo que se nos aproxima, quien no compraba un piso y optaba por la opción del alquiler era un ciudadano de segunda, una persona que “el día de mañana” se le presentaba bien negro porque no tenía propiedades para vender en caso de necesidad. Yo siempre me he preguntado porque fuera de España la mayoría de europeos optan por el alquiler y no por la compra de vivienda. ¿Si les aplicamos la máxima tan española antes mencionada, qué será de los europeos el día de mañana? No me estoy de imaginarme una cola de gente viviendo debajo de un puente, como mínimo.
Després d’una llarga espera fa pocs minuts s’ha alliberat la nova versió del popular gestor de blocs 
LaVanguardia.es interactuarà a partir d’ara molt més amb la blogosfera gràcies a un nou servei que incorpora: Twingly. Amb aquesta eina es podran fer retroenllaços a les notícies que publiqui La Vanguardia al seu web. Si en algun dels teus escrits del bloc parles sobre una notícia de La Vanguardia, el teu escrit apareixerà al web del diari. Aquesta utilitat és molt utilitzada pels blocs des dels seus inicis però fins al moment els grans mitjans de comunicació no s’havien atrevit a utilitzar aquesta opció. Esperem que mica en mica es vagin incorporant nous mitjans. La blogosfera va guanyant terreny als mitjans de comunicació i aquests van movent fitxa per no quedar-se enrere.
Cada vegada són més les persones que opten per adquirir productes agrícoles ecològics directament als pagesos, sense intermediaris. Per una banda es consumeixen productes naturals sense tractar i per l’altra s’intenta trencar amb la idea de que consumir productes ecològics és car. Com que l’accés a aquests productes no és fàcil des de fa uns anys estan sorgint solucions creatives per tal de poder accedir-hi sense que suposi una gran despesa econòmica.
Fa temps que penso que ens hem tornat tots estúpids. Avui sembla que tothom es torni boig per comprar la mona de Pasqua més gran i més cara. He acompanyat a un amic a comprar la Mona que havia encarregat i la pastisseria era plena d’ànimes ansioses per tenir a les seves mans la figura de xocolata més espectacular.