Per què Finlàndia encapçala tots els rànquings mundial en educació? Un periodista de la revista XLSemanal ha viatjat fins al país nòrdic i ha seguit durant 24 hores una família resident a Espoo, segona ciutat del país. El reportatge és pot llegir aquí.
L’extens reportatge intenta esbrinar el secret de l’èxit finlandès. La clau: forta inversió i polítics i societat que creuen en la importància de l’educació pel futur del país. S’explica que la inversió que realitza el govern des de que un nen inicia l’escolarització fins que surt de la universitat arriba als 200.000 euros. A més el sistema educatiu és pràcticament en la seva totalitat públic, basat en la igualtat de condicions i en el respecte al professorat. A diferència del nostre país, a Finlàndia hi ha un respecte enorme als professors. La seva professió és de les més valorades al país i treballar-hi només està a l’abast dels millors.
Un sistema que estimula el raonament en contra de la memorització sistemàtica, que estimula la lectura i l’aprenentatge de llengües estrangeres (la televisió emet les pel·lícules en versió original subtitulada).
En definitiva, un sistema que creu en l’educació com a eina clau de construcció de la societat del present i del futur. Una classe política que aposta decididament a través dels pressupostos públics i una societat civil involucrada en l’educació dels seus fills. El cercle es tanca de forma perfecte.
Mentrestant aquí ens carreguem el sistema universitari, l’educació secundària es troba immersa en una infinita reforma (a mode de proves) i ningú sap cap a on anar. Anem bé.
Ahir us parlava del cas d’una ex militant del PSC a Terrassa que alhora era presidenta de l’Associació de Veïns de Can Parellada que pel fet d’expressar públicament certes crítiques vers l’Ajuntament (amb el PSC al capdavant) va ser expulsada i amenaçada pel seu primer secretari. Doncs bé, a través de LD m’assabento que l’Audiència Provincial d’Oviedo ha condemnat al PSOE per vulnerar el dret a la llibertat d’expressió d’una militant del partit que fou expulsada per exposar en diversos articles d’opinió la seva postura contrària a la direcció del partit. És la primera vegada a l’Estat espanyol que es produeix una sentència d’aquest tipus, que sens dubte hauria de fer reflexionar i molt a tots els partits i als seus dirigents.
La sentència diu que ningú discuteix el dret a la llibertat d’autorregulació que tenen els partits polítics però tals drets no són absoluts i queden exclosos aquells actes fundats en motivacions manifestament arbitraris i més tractant-se de partits polítics amb un funcionament democràtic.
Aquís’obra un debat interessant. La majoria dels estatuts dels partits regula aquest aspecte que venen a dir que les crítiques al partit s’han de discutir a casa i en cap cas fer-les públiques enfora el partit. Però fins a quin punt tenen els partits la potestat de frenar la lliure expressió dels seus militants? La sentència diu que la crítica no només és aconsellable sinó absolutament necessària per formar l’opinió de l’òrgan decisori i la resta de militants. A més recorda que els estatuts del PSOE permeten la crítica dins del partit i també autoritzen la crítica mitjançant “manifestacions públiques” amb el límit a la dignitat de les persones i les resolucions acordats democràticament pels òrgans del partit.
Crec que aquesta és una bona sentència al deixar clar que tota crítica és bona, mentre estigui en el marc del respecte als companys del partit i no vagin en contra dels acords establerts pels òrgans del partit. Veurem quina lectura hi fan els partits.
Fa uns dies la Fundació PuntCAT va fer públic un mapa de la xarxa de dominis .cat. El mapa és una selecció d’aquelles webs i blocs més significatius. Ells mateixos expliquin com l’han elaborat:
Aquest “mapa de metro” dels dominis .cat ha estat fet amb l’ànim de donar a conèixer alguns dels més de 26.000 dominis .cat existents en el moment de fer-lo. Una xarxa que enguany ha experimentant un creixement del 30%, i que ja ofereix a Internet uns 5 milions de documents indexats pels buscadors (dades de desembre 2007).
Al no poder incloure totes les webs, hem fet una selecció segons temes i la quantitat d’enllaços que les referencien. Hem marcat amb un cercle negre els 13 dominis que, segons el nostre robot explorador del domini .cat, reben més enllaços des d’altres webs .cat
Però també hem volgut mostrar webs que no són tan conegudes, seleccionant-les, a vegades de manera subjectiva, a vegades a l’atzar, però sempre amb l’ànim de mostrar la gran diversitat de l’Univers .cat
Massa tard, arriba massa tard. De cop i volta s’ha aixecat un crit al moviment veïnal de Terrassa contra les ingerències del PSC. Per què ara? Tot bé perquè el primer secretari del PSC, Josep Ballart, va intentar fer un cop de força dins la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa per tal de fer fora al seu president, Antonio Cazorla, que alhora és MILITANT del PSC. Increïble.
Aquesta situació no és nova. És conegut per tothom que dins de les associacions de veïns qui tria i treu les juntes directives no són els seus associats sinó el PSC. De tota la vida. Llavors de què es sorprenen ara? Sincerament no ho sé, però veig bé que algú de “dalt” comenci a denunciar públicament aquestes coses. La maniobra d’en Ballart no li ha sortit bé, per ara, però la batalla no està acabada i el PSC intentarà fer tot el possible per acabar imposant la seva opció afina dins de la FAVT.
Reprodueixo una carta que ens va arribar a Kaos fa dos dies signada per Montse Aragón, expresidenta de l’Associació de Veïns de Can Parellada i exmilitant del PSC que va haver de plegar de ambdues bandes per pressions i amenaces del primer secretari del partit. La carta no té desperdici.
Pagados Sumisos Callados, y si no, a la calle.
Esta carta es de apoyo al Sr Antonio Cazorla, presidente de la Federación de Asociaciones de Vecinos de Terrassa (FAVT). Me parece indignante que por denunciar un hecho dentro del partido, encima se te quiera sancionar. Pero yo estuve en la misma situación. Era militante del PSC aquà en Terrassa, estaba en la Ejecutiva del mismo y era presidenta de la AVV de Can Parellada
Como asociación de vecinos habíamos hecho cortes de tráfico en el barrio, manifestaciones, habíamos colgado pancartas pidiendo mejoras en Can Parellada… Después de todas estas movilizaciones siempre tenía la típica llamada de teléfono, “Montse te has pasado” a lo que yo respondía que lo primero era mi barrio
Un día pedí mi baja dentro del partido al Sr Josep Ballart, me dijo que no me la daría. Se la pedí en varias ocasiones y nada hasta que la última vez que se la solicite, su respuesta fue:”que por mi bien no me fuera del partido ya que iría a por mí.” Estas fueron sus palabras.
Decidí solicitar la baja por escrito y envié una carta a cada uno de los miembros de la ejecutiva del partido explicando los motivos por los que había decidido no estar en el partido y denuncie las amenazas del Sr Josep Ballart. Nunca obtuve respuesta pero eso si, al día siguiente de recibir el partido la carta se me dio de baja en asamblea y sin haber pasado mi petición por la ejecutiva del partido. Estoy convencida que las cartas nunca llegaron a sus destinatarios de eso ya se encargaría el sr Josep Ballart.
Josep Ballart cumplió su palabra, bueno, en lo que pudo. Ahora en la asociación de vecinos de Can Parellada hay como presidente un militante socialista. Ya no hay ni pintadas, ni cortes de tráfico, ni manifestaciones, ni pancartas. Eso sí, el barrio sigue igual, no ha mejorado pero, la gente está controlada. Curioso, ¿no les parece?
Cara a la gente del partido siempre ha constado que me fui por qué no me habían colocado. Pueden pensar lo que quieran. Trabajo, con plaza fija gracias a oposiciones. Y no en nada relacionado con el ayuntamiento. No como muchos de los que hay por ahí cobrando un sueldo que sale del bolsillo de todos los ciudadanos de Terrassa simplemente porque son amigos de… o para tenerles la boca cerrada.
Antonio Cazorla, no cambies aunque ya sabes que aquí si no piensas como ellos quieren ya eres malo ya que esto parece el Partido de los Sumisos Convencidos. Animo, todos conocemos tu trayectoria.
No ho dic només jo. El Col·legi d’Advocats de Barcelona l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans han emès un comunicat de premsa on denuncien que la sentencia pel cas 18/98 ultrapassa tots els límits de l’estat de dret. Segons el comunicat, que comparteixo plenament, ETA ja no és tan sols una banda armada sinó que (paraules textuals) “també és el conjunt de les organitzacions nacionalistes” continua, “ara per ser membre d’ETA no cal tenir relacions directes amb l’organització, sinó que n’hi ha prou a ajudar als seus fins, és a dir, la sobirania del País Basc”.
En efecte, el salt donat per l’Audiència Nacional és extremadament perillós. Hi ha qui voldrien anar més enllà i algun dirigent del PP català ja ha relacionat l’esquerra independentista catalana (CUP) amb l’entorn de Batasuna. Al final tothom que no pensem com el PSOE-PP acabarem en el mateix sac i il·legalitzats.
L’estat espanyol i les seves institucions de repressió han aconseguit avui una imatge que feia molt de temps no es donava. Tot el conjunt de la societat basca, partits polítics (excepte PP i PSOE), sindicats i organitzacions socials han fet una declaració conjunta on demanen la llibertat de tots els encausats sense mesures cautelars i l’abolició de l’Audiència Nacional.
Aquesta és la democràcia que l’Estat espanyol vol per Euskal Herria. Sorprèn la presència d’Arzalluz, màxim responsable del PNV durant molts anys i principal col·laborador de l’Estat espanyol en les seves operacions de neteja i liquidació de l’esquerra independentista.
Com bé explica Tribuna Catalana en la seva edició d’avui la família Asensio ha posat a la venda d’una forma molt discreta el seu vaixell insígnia, El Periódico, negoci ara mateix secundari pels Asensio que van darrera d’entrar en el mercat audiovisual espanyol. El diari del PSC a la venda. Segons informa Tribuna entorns socialistes estan forces nerviosos amb aquesta operació. Ja hi ha vàries ofertes, però la preferida pels de Nicaragua seria que el diari quedés en mans del senyor Lara (Planeta, Antena3, ADN…).
La BBC està en ple procés de remodelació total del seu lloc web i ho fa per la porta gran. L’objectiu és convertir la portada del web en un espai totalment configurable on el lector podrà decidir quins continguts vol veure i prioritzar: esports, notícies locals o internacionals, informació sobre música, cinema, societat, el temps… Tot a l’estil de NetVibes. Des de fa uns dies es pot accedir a la BETA del projecte (http://www.bbc.co.uk/home/beta/). Amb aquest nou web la BBC passa a ser un dels primers grans mitjans internacionals en implantar aquest tipus de tecnologies, que de ben segur altres mitjans començaran a copiar.
S’ha confirmat. L’acció de protesta de les militants de les JNC a Cuba, del tot lamentable, es va gestar des de Washington, orquestrat per un conegut think tank, seguint directius del govern Bush. Denuncien que l’estat totalitari i feixista de Cuba les va retenir a l’hotel (quan al cap de poc temps els van tornar els documents i deixar tornar a Catalunya, em pregunto si al democràtic Estats Units hagués passat el mateix)
En comptes de denunciar l’existència de presos polítics a casa nostra, militants independentistes perseguits pels cossos policials i governs que il·legalitzen partits amb total impunitat (està per veure que diu Estrasburg), les militants de les JNC no tenen altra cosa millor a fer que donar suport a l’Imperi i els seus interessos econòmics i polítics sobre l’illa.
Reclamen “llibertat i democràcia”, suposo que per deixar fer el que vulgui Estats Units amb Cuba. Aquesta és la democràcia que defensa les JNC per l’illa. Jo em pregunto perquè no van anar a desplegar la pancarta de democràcia a Guantanam o perquè no es manifesten contra Putin i la seva ingerència sobre Txecoslovàquia, o contra les tortures de la presó d’Abu Grahib.
Més informació: http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=47848
Ahir us parlava del cas d’una ex militant del PSC a Terrassa que alhora era presidenta de l’Associació de Veïns de Can Parellada que pel fet d’expressar públicament certes crítiques vers l’Ajuntament (amb el PSC al capdavant) va ser expulsada i amenaçada pel seu primer secretari. Doncs bé, a través de 
No ho dic només jo. El 
Com bé explica 
La BBC està en ple procés de remodelació total del seu lloc web i ho fa per la porta gran. L’objectiu és convertir la portada del web en un espai totalment configurable on el lector podrà decidir quins continguts vol veure i prioritzar: esports, notícies locals o internacionals, informació sobre música, cinema, societat, el temps… Tot a l’estil de NetVibes. Des de fa uns dies es pot accedir a la BETA del projecte (