La feina de la universitat m’està impedint aquests dies actualitzar el blog amb la freqüència que em vaig marcar al seu inici, d’escriure almenys una anotació al dia. Estem a l’equador del semestre i els treballs, comentaris, ressenyes i bibliografies varies s’acumulen a l’agenda de tots els estudiants. Sempre he dit que les persones que estem estudiant ho fem per gust i per plaer i per tant tota la feina que tinguem i més serà sempre poca per garantir el nostre enriquiment intel·lectual.

No em queixo mai de la quantitat de feina que ens donen a la universitat, però em sap greu perquè he de renunciar a determinades coses que m’agradarien fer però no puc. Aniré per parts. Com us deia m’agradaria poder escriure en aquest blog amb més regularitat i més extensió, no quedar-me només en anotacions curtes. Des del principi he volgut utilitzar aquest blog com a eina d’expressió d’idees, inquietuds, reflexions…. i per això es requereix temps i una certa dedicació.

A tot això, hem de sumar el treball com a col·laborador de Kaos en la Red també tinc la feina d’actualitzar de continguts el web, llegir el correu, contestar emails, coordinar els contactes i mil coses més. Sort del suport dels companys Manel, Carlos, Raúl, Aníbal i demés col·laboradors que gràcies a tots ells tirem endavant el projecte (i amb molt d’èxit per cert, fa uns dies us deia que havíem tingut un pic de visites de prop de 45.000 en un dia).

Deixant de banda el món “virtual” hi ha altres coses a les que he hagut de renunciar. Pràcticament he hagut de suprimir o deixar de banda tota vida social que podia tenir abans de començar la carrera. De vegades ja no és per falta de temps sinó de cansament que em provoca que no em vingui de gust sortir a prendre alguna cosa amb els amics, però és que absorbeix molt l’estudiar. Es pot dir que tota vida social que puc tenir ara mateix la tinc relacionada amb la universitat i la sociabilitat que allà pots fer (estones mortes al bar, sala d’estudi….). De vegades penso que no m’ho sé muntar bé. Malgrat tot, crec que aquest és un petit sacrifici a fer per tal que d’aquí a any i mig pugui tenir la llicenciatura d’història.

Sort encara que m’he posat com a obligació l’anar cada dia una horeta al gimnàs per desconnectar i relacionar-me amb gent que no són de la universitat, així almenys veig a gent que no tenen res a veure amb la història ni amb temes universitaris. La veritat és que va molt bé per deixar de pensar en tots aquests temes, ni que sigui només durant una hora al dia.

Mentrestant, continuo amb la lectura d’un llibre d’Antonio Elorza titular “La modernización política en España” que tracta sobre el pensament polític i social dels segles XVIII-XIX i XX. Molt interessant per conèixer com i d’on sorgeix l’Espanya liberal del XIX.

Eric Hobsbawm amb el seu treball i dedicació ha esdevingut un dels historiadors més admirats del segle XX

Em trobo a l’equador dels estudis de la llicenciatura d’història. Estic en aquell moment en que cada cop veus més pròxim el final de la carrera i et planteges que fer en un futur immediat. D’entrada m’agradaria continuar els estudis d’història i especialitzar-me en l’època contemporània fent un màster en història contemporània que ofereix l’UAB en col·laboració amb altres universitats de l’estat. I després vindria el doctorat.

Ho tinc bastant clar. O això crec… Des de fa algun temps vinc pensant en estudiar periodisme en acabar història. Diguéssim que és la meva vocació frustrada. Estudiar periodisme sempre havia estat la meva idea, des de fa molts anys enrera. Però per unes quantes males experiències, que no venen al cas, en van fer canviar d’opinió.I així, aquí estic, estudiant història. He de dir que a l’institut era l’assignatura en la que millors notes treia. Sempre m’havia interessat. M’agradaven les batalles, les històries de personatges mítics… Però mai m’havia plantejat la història com a sortida professional. Sortida professional, de què, em preguntava.

I ves per on aquí estem, a any i mig d’acabar i pensant ja sobre quin tema faré la tesis doctoral. En resum, tinc any i mig per acabar de pensar que fer. La opció més factible és continuar amb el màster i doctorat en història i desprès, ja veurem. I tú, què vols ser de gran?