Ibarretxe posa data al referèndum: el 25 d’octubre del 2008

En parlava en un article fa uns dies. Ara Daniel Primo al seu bloc “blog 5í­neas” escriu un article en la mateixa lí­nia que el meu però analitzant els polí­tics més rellevants de tot l’estat espanyol. El Mundo també se’n fa resó.

Al final resultarà que Terrassa no és tan diferent de la resta de ciutats de l’estat…

El titular és força provocador, ho reconec, però ara per és un fet. Ibarretxe posa de data el 25 d’octubre de 2008 per celebrar un referèndum sobre la independència d’Euskadi. Mentrestant a casa nostra anem marejant la perdiu amb propostes que hom sap que no es duran a terme. El debat polític a Catalunya ja té aquestes coses, moltes paraules sense concretar mai en res.

S’haurà de seguir d’aprop com es desenvolupa aquest tema a Euskadi i fer, més endavant, les valoracions necessàries.

Llegeixo al diari que un jutge ha donat la raó a un ciutadà francès que volia tornar el Windows preinstal·lat que el fabricant del portàtil que havia comprat li havia instal·lat sense demanar-ho. La seva aventura començava el 2006 i no ha estat fins ara que ha vist com la seva reclamació prosperava. Al final li seran retornats 311 euros. De fet aquesta és una pràctica general al mercat. Avui en dia és difí­cil (però no impossible) trobar una botiga on poder comprar un portàtil sense sistema operatiu. Recentment empreses prou importants del sector han anunciat que posaran a la disposició de qui ho desitgi màquines amb Linux preinstal·lat.

La notí­cia de França ens arriba just la mateixa setmana que un informe elaborat pel think tank Globalisation recomanava a la Unió Europea que impedí­s vendre ordinadors amb el sistema operatiu incorporat (ampliar informació). Segons aquest organisme així­ existiria major competitivitat i llibertat per l’usuari a l’hora de triar quin programari instal·lar a la màquina. A més rebaixaria de forma substancial el preu dels ordinadors.

En definitiva, bones notí­cies per tots aquells que mica en mica ens hem decidit a donar el pas i confiar amb el programari lliure. Un servidor des del passat mes de juny va deixar d’utilitzar Windows XP per passar a Ubuntu i estic molt satisfet amb els resultats.

Per cert a casa nostra un barceloní­ (a la foto) es troba en el mateix procés que el ciutadà francés. De moment però no ha tingut tanta sort i el seu periple a la justí­cia encara continua. Espero que la seva aventura acabi aviat amb resultats satisfactoris. Molta sort!

Tinc 20 anys i com molts joves de la meva edat aquests dies ens estem reincorporant a la universitat després d’unes llargues vacances. No pretenc fer una exposició de la meva situació personal però crec que serà útil donar quatre dades perquè segurament serà aquesta una mostra de com ens trobem molts joves avui en dia.

Com deia la setmana vinent reprenem les classes a la universitat. Jo no treballo i per tant no tinc cap ingrés fix a final de mes. Malgrat tot fins ara he aconseguit poder-me pagar la matrí­cula de la universitat (uns mil euros a l’any) i el transport en tren (uns 70 euros al mes). Ho he pogut fer gràcies a la previsió dels meus pares, que en el moment de néixer van obrir una llibreta d’estalvis on cada mes aportaven una quantitat de diners per tal que quan arribés als 18 anys en pogués disposar d’ells i que m’han permès durant dos anys, com deia, poder pagar estudis, transport i material universitari (bàsicament llibres). Segurament en aquest aspecte he sigut un privilegiat i per això agraeixo als meus pares pel fet que fa 20 anys tinguessin la cura de fer un esforç econòmic perquè el dia de demà jo pugés estudiar i així­ tenir les necessites bàsiques cobertes.

Però com tot en aquesta vida arriba a la seva fi i aquest any després d’haver pagat la matrí­cula del curs em trobo sense un euro a la butxaca. M’he matriculat per 90 crèdits, el màxim permès, i per tant tindré cada dia una jornada de sis hores de classes, de 8.30 a 14:30 de la tarda. Les tardes les dedicaré a l’estudi, la preparació de les classes i almenys per guardar-me una horeta per fer esport. Amb aquest programa és impossible que em plantegi possar-me a treballar a mitja jornada per guanyar-me uns euros i poder seguir pagant les meves despeses. I no ho dic jo, ho diuen els responsables universitaris que afirmen que amb els nous plans d’estudi europeu els estudiants han de dedicar jornada completa als seus estudis. Per tant, què ens queda per poder viure mí­nimament i no dependre dels pares?

Aquests dies s’estan presentant els pressupostos de l’estat per l’any vinent i ahir mateix el president Montilla anunciava una mesura per la qual es pagarà 2.000 euros a aquells empresaris que canviessin els contractes temporals a indefinits dels seus treballadors joves. Una de les propostes “estrella” de Zapatero és el famós xec per pagar els lloguers als joves. No sé si aquests 200 euros solucionaran el problema de l’habitatge, jo ho dubto. De totes formes, no caldria anar a l’arrel del problema? Per què tenim tants problemes per accedir a l’habitatge? Tindrà alguna cosa a veure amb la precarietat laboral?

En efecte per mi el problema es troba en la precarietat laboral entre els joves. Aquells que s’han incorporat al mercat laboral estan percebent sous que ni arriben als 1.000 euros en molts casos. Per aquests joves els resulta impossible plantejar-se l’emancipació i aquests 200 euros promesos per ZP no crec que ajudin en gaire.

Els polí­tics ens tenen acostumats en la seva gestió a tapar forats i no anar a l’arrel dels problemes. Cal posar en marxa polí­tiques per incentivar la formació acadèmica al més alt nivell entre els joves. No ens podem oblidar de la formació professional, però tampoc de la recerca i la investigació, deixada de la mà de déu des de fa massa temps. La deixadesa del govern en aquest aspecte ha fet que molts joves deixessin de veure en la formació universitària una opció de futur per conformar-se amb feines precàries, mal pagades i sense estabilitat. S’està deixant perdre un gran potencial i això ja ens està passant factura.

Perquè l’estat no ajuda als joves que decidim seguir estudiant? I no es tracta de donar més beques, sinó d’establir ajudes universals a tots els estudiants perquè cada mes rebin una espècie de sou pel fet d’estar estudiant. I pel que pugui pensar que estudiar=rebre un sou seria una autèntica ganga, no senyors. La gran majoria d’estudiants ens deixem la pell, no només quan arriben els exàmens. I a més, els diners que ens donessin serien una inversió de futur, perquè gràcies a ells el dia de demà el paí­s disposaria d’una cartera de joves ben formats que podrien capgirar aquesta situació de precarietat d’una vegada per totes.

Quin fred que fa! Aquest és el comentari que més s’escoltava aquest matí quan he anat al quiosc i al forn de pa. Ara mateix, quan falten 25 minuts per les 12 del migdia a Terrassa estem a 14 graus, però el vent que bufa fa que la temperatura que realment notem sigui d’11º ! Les dades les podeu trobar a l’estació meteorològica d’infoTerrassa. L’època de les bermudes i les samarretes de màniga curta s’ha acabat. Avui fins i tot em preguntava perquè no havia sortir al carrer amb l’anorac.

Parlant de meteorologia, us vull recomanar el web Meteoclimatic. És un web que recull moltes estacions meteorològiques automàtiques d’aficionats arreu de l’estat espanyol. D’iniciativa catalana, és molt útil per saber en temps real la temperatura que fa a bona part del paí­s.

Ahir es va estrenar Público, el nou diari propietat de Mediapro i dirigit pel jove Ignacio Escolar. En Marc Roca ha fet un extens anàlisi del nou diari. Poca cosa més a dir. S’estrena amb una promoció molt especial: cada dia un DVD de regal. A més hi ha rumors que apunten en que en un futur no molt llunyà podria haver edició en català. Ja veurem.

Recupero una anotació que vaig reproduir a l’anterior bloc on recollia una sèrie de consells per escriure un bon post (anotació). Es tracta de la traducció al català de “15 consejos a la hora de publicar un post“, del Mangas Verdes. Espero que us sigui d’utilitat.

1. Llegeix el text dues vegades.
2. Si el tema ho exigeix, publica ràpidament l’anotació al bloc.
3. Comprova abans l’ortografia.
4. Comprova un per un els enllaços.
5. No dubtis a editar el post una vegada publicat si és realment necessari.
6. Si inclous imatges, que siguin realment necessàries.
7. No t’oblidis d’incloure els atributs Alt i Title a les imatges.
8. Evita improvisar codi HTML.
9. Escull bé les etiquetes i categories.
10. Intenta que el tí­tol del post sigui curt i descriptiu.
11. Fes un és sensat del “llegeix a continuació”.
12. Si modifiques la direcció del post, que sigui per presentar paraules rellevants.
13. Mai oblidis de citar i enllaçar la font de la informació: (Font: origen de la noticia, el mitjà original que va publicar la noticia.); (Via: mitjà per on et va arribar la informació.); (Noticia: fet transformat en informació.)
14. No abusis dels enllaços antics al teu bloc.
15. Una vegada publicat el post, comprova que els Feeds funcionin correctament.

Terrassa disposa com a Barcelona d’un servei públic de lloguer de bicicletes, l’Ambicia’t. Hi ha però algunes diferències importants entre una ciutat i l’altre. Per exemple, mentre a Barcelona donar-se el servei és de pagament (amb una quota crec recordar de 26 euros a l’any) a Terrassa el servei és totalment gratuït. Però la principal diferència entre ambdós serveis és la xarxa d’estacions de bicicletes. A Terrassa la xarxa és força reduïda, quedant limitada només al Centre de la ciutat.

Aquesta xarxa limita o directament impossibilita els desplaçaments entre un extrem i l’altre de la ciutat. Això i la nul·la existència de carrils bicis són les dues grans mancances d’aquest servei a Terrassa. Com a usuari de la bicicleta des de fa molts anys a la ciutat i també del servei de l’Ambicia’t proposo algunes mesures per millorar-lo:

• S’haurien de crear punts de recollida de bicicletes a barris perifèrics de la ciutat, permeten així­ una mobilitat molt més gran dins de la ciutat. Això faria incrementar el número d’usuaris (que em consta que és bastant alt tot i les limitacions actuals). A més donaria servei als ciutadans dels barris allunyats del centre i els permetria realitzar desplaçaments des del seu domicili a punts clau (Estació Renfe i Catalans, Universitats, Ajuntament…) en bicicleta. Aquesta possibilitat ara mateix no existeix.
• Incrementar la xarxa de carrils bicis, segregant-los de la calçada. Vull adreçar un missatge als responsables de Ví­a Pública: els asseguro que el carril bici del Passeig 22 de Juliol al seu pas pel barri de les Arenes és d’un perill extrem i està mal dissenyat, tallant-se de cop, canviant de banda de la calçada contí­nuament…
• Potenciar un codi de bona circulació entre els ciclistes per tal que es facin respectar les normes de circulació i tots plegats anem més segurs pel carrer. S’hauria de consensuar amb el sector una ordenança que regulés la circulació de les bicicletes per la ciutat.
• A més l’Ajuntament hauria de promoure l’ús d’assegurances de responsabilitat civil per a ciclistes en cas d’accident.
• Per l’últim canviar el sistema de recollida de les bicicletes, fent-lo més àgil i ràpid (m’he trobat alguna vegada haver d’esperar més de 10 minuts perquè el sistema informàtic no funcionava). A Barcelona és totalment automàtic, poder s’hauria d’estudiar implantar aquest sistema aquí­ també.

Coses que no canviaria:

• La seva gratuïtat
• La disponibilitat de les bicicletes durant 4 hores.

Nota: He llegit recentment que es vol obrir una nova estació al centre cí­vic de Ca n’Anglada. Seria un primer pas per expandir la xarxa a la resta de la ciutat, però encara està molt lluny el servei d’arribar a tota la ciutat.

La riada es va emportar per davant el pont del tren

Aquell 25 de setembre de 1962 van caure a Terrassa en poques hores 225 litres per m2. Aquella tromba d’aigua mai vista es va emportar vides, fàbriques, arbres, ponts, cotxes… Les poblacions més afectades al Vallés van ser Terrassa i Rubí­.

Segons dades del llibre “Tarrasa” publicat el 1972, les xifres del desastre van ser:

• 351 morts
• 300 ferits
• 61 habitatges destruïts totalment
• 62 habitatges destruïts parcialment

I les pèrdues de danys materials:

• Béns municipals: 16.325.405 pessetes.
• Edificis industrials: 36.000.000 pessetes.
• Materials: 110.000.000 pessetes.
• Comerç i agricultura: 84.000.000 pessetes.

Altres estudis eleven sensiblement aquestes xifres, parlant d’una destrucció de 265 habitatges i pèrdues econòmiques d’uns 300 milions de pessetes. Uns dies després de la tragèdia, el 2 d’octubre, Franco va visitar la ciutat, on s’anuncià la concessió d’un crèdit a les empreses per valor de 1.000 milions de pessetes, l’establiment d’indemnitzacions personals per als supervivents i ajuts per a la reconstrucció d’habitatges.

Uns homes treballen en les tasques de tasques de reconstrucció

Així van quedar els carrers després de la tempesta

Vies del tren al seu pas per la Rambla